0% encontró este documento útil (1 voto)
433 vistas286 páginas

El Castillo y La Baronia de Aramprunya Bofarull OCR BR PDF

Este documento describe la historia del castillo de Aramprunyá y la baronía asociada. Ubicado en una colina cercana a Gavá, el castillo data de la Edad Media y sirvió para defender el condado de Barcelona de las invasiones sarracenas. El documento también discute la capilla cercana dedicada a Nuestra Señora des Brugués y las familias feudales asociadas con el castillo a lo largo de los siglos.
Derechos de autor
© © All Rights Reserved
Nos tomamos en serio los derechos de los contenidos. Si sospechas que se trata de tu contenido, reclámalo aquí.
Formatos disponibles
Descarga como PDF, TXT o lee en línea desde Scribd
0% encontró este documento útil (1 voto)
433 vistas286 páginas

El Castillo y La Baronia de Aramprunya Bofarull OCR BR PDF

Este documento describe la historia del castillo de Aramprunyá y la baronía asociada. Ubicado en una colina cercana a Gavá, el castillo data de la Edad Media y sirvió para defender el condado de Barcelona de las invasiones sarracenas. El documento también discute la capilla cercana dedicada a Nuestra Señora des Brugués y las familias feudales asociadas con el castillo a lo largo de los siglos.
Derechos de autor
© © All Rights Reserved
Nos tomamos en serio los derechos de los contenidos. Si sospechas que se trata de tu contenido, reclámalo aquí.
Formatos disponibles
Descarga como PDF, TXT o lee en línea desde Scribd
Está en la página 1/ 286

CASTILLO Y LA BARONIA

ELI
,,I $r

POR

FRANCISCU DE BOFARULL Y SANS


JEFE DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA D E A R A G ~ N ,
INDIVIDUO DE N ~ M E R ODE LA REAL ACADEhIlA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA,
CORRESPONDIENTE DE LA REAL ACADEMIA DE L A HISTORIA,

BARCELONA
I' '

: I W Y , R ~ % ~ A . ~H.EIRICS EJEN .~~s~N~I:T'A


-
A
-D~ Y C.a,
~e~~.:m'rii&¿638: L A -- a , I
- lm

EL CASTILLO Y LA BARONIA

POR

u. FRAMCISCO DE BOFARULL Y SANS


JEFE DEL AbCHIVO GEFiEFNI. Dg LA CORBWA IXi A R A G ~ N ,
~ W D ~ V I W ODE W ~ M E R O DE L A R E A L ACADEMIA DE MIENAS LETRAS DE BARCELONA,
CORRESPONMENTE DE I.& REXI. A C A D E ~ I A DE LA HISTORIA,
ETC., ETC.

BARCELONA
IMPRENTA
D E HENRICKY C+, E N COMANDITA
CslIe de Córcsga, niimero 348
1911
:?

. . . ......
f

......e.. f........,. 15
estibB.ik-m. r5
21
21

. . . * . . , *.......

. * . * . * . . . * . . . * . . . * . . . * . . . . ~ . . , . . . . . . .. - . . , * . , *
* *
77

sigb mv) . .. . . . . . .
.s . 91
fnu&&fi cerrrpeqqratk* -. . _ . ck !k &ra del m m de Aramprutly5, hehs
&T IUS. - - , . ..
. .... . . . . * ...*.- . * . . * . . * . * * . . * * , * 99
viap g ; a t @-e.CMP*fals . .. . f . . . ... ........,.,,.... f

1%
. .. . .
f

~~te&lefek. -Torn del .i@ xvr y al fondo el cwtillq . . .. . . . . 1 3


. ..
.
CasteIldekEs.-To~~e del. i g b xvr. ... . .. . . . . . . . . .. . . . . ... . . . . 129
.. . .. ..
Cgstd,&k?s. -Torre del i g i o xvr. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
. . . . .
Puerta del recinto del castil.10 de C~stel&fsls.. .. . . . . . . . .. . .. .. 131
E~tmdmi las habitacioms del casttllo. . . . .. . ... . . .. . .. . . . .. . .. .. . 131
ARt i p a iglesia de CastePdefelo. -Altar ddd renacimi-ento.. . . . . . . . .. .. r3I
Antigua iglesia de Castelldefels. Sigio XII .-Detalle de 10s arcos toraks
.. . . . . . ..
que sostienen la cúpula.. . . . . .... . . .. . ..
.. .. ... . ... . r3I
Armas de March y Pdou en la clam de la hóveda de ingreso de la
..
iglesia de Castelldefels. .. . . . .. . .. . .. . . .. . .
. . . . . .. . .... . . . . 133
. .. .
Antigua irnagen de la Virgen, de CasteIIdedeIs . . . . .. . . ... . . . .. ., 133
Castelldefels.-Crismra de1 siglo xvrIx. ... . . . . . . . .
. . . . . . . .. . .. . . . . 133
Nueva iglesia parroquial de Castelldefds, erigida g expensas del Exce-
.
Ientisimo Sr. D. Manuel Girona y Agrafel.. . .. . . ...... . .. . .. ,..
Nueva iglesia de Castelldefels. . . . . - - - ......
...... ........ . . . . .. 133
C UMPLIENDo con 10s deseos del ilustre patricio D.Manuel
Girona y Agrafel, se procede á la impresi6n de esta
monografia, que 41 encomendó con el laudable propdsito de dar
á conocer la historia de la Baronia y del Castillo de Aramprufiá,
que, situado en aquellos feraces montes, fué en remotos tiempos
frontera del Condado de Barcelona y fuerte baluarte contra las
invasiones sarracenas.
El Senador por Barcelona D. Manuel Girona, dotado de con-
diciones excepcionales en 10s asuntos financieros y económicos,
para 10s que fué consultado por hacendistas nacionales y ex-
tranjeros, tuvo siempre gran predilección por 10s monumentos
arqueol6gicos de Cataluña, y en las amistosas relaciones que
cultiv6 con 10s hombres que A la historia pairia nus dedicamos,
siempre manifest6 este entusiasmo, que revel6 al p6bIico al
proyectar la restauración de la fachada de nuestra Basílica,
la que afortunadamente pudo ver terminada, como tarnbién el
castillo antiguo de Castelldefels y la nueva iglesia que alli
rnandb construir y sirve de parroquia á la villa.
Este castillo y el de Arampruiíá fueron el incentivo que le
impuls6 & la adquisición de las tierras de la antigaa Baronia,
p, prectico en los negocios, ~9 @,jbrn,?a
que habia de alcanzar 10s c'fsa-

ocsionarle la restauració* ide agu&~,i;


construcciún de vias v radi cabler''I
Su hijo p sucesor D. Manuel G i r i n l a m
nado y ampliado todo 10 que su antec&& pteri
aquel es tenw patrimonjo repobla fido 10s tGb%$
convertida aqueuas tierras permas en.fertilej

g ~ o smonumentos y bajo la direcdón del int~1i~iEk'e-&~~=


D. Earique Sagnier ha restaurado la antigua iglwp;gat!ea g
cabtillo de Castelldefels, cnrioso ejemplar de li a;qli{e&'t&

1 Deseos0 asirnismo de completar las obras iniciada5 pop SQ

antecesor, en unión de su distinguida herrnana D.a A n a Girona


uiuda
- . de SanBehv. .han becho construir la gran c ú ~ u l a1
: ~ i -

&culo$ de la Fatodcal Basilica, cuya grandiosa obra quedar5


srglos venideros, del carifio que
como perenne testimonju, en losm
la familia Girona tuvo 9 la cibdad &.Barcelona.
i
Sobre una colina, estribacibn de las montañas de Begas, y á
una legua al O. de Gavá, se alza el sedorial castilIo de Aram-
prunyá. Actualment t corresponde al término municipal de Gavá,
partido judicial de Sant Feliu de Llobregat, y se encuentra si-
tuado geogrgficamente 5 10s 4z0 20' de latitud N. y 50 40' de
longitud E.
La riera de Sant Llorens es la subida natural al castillo. A un
lado del camino se halla el pequeño santuari0 de Ntra. Sra. des
Brugués, nombre que recuerda el de una familia, la de Burgés,
feudataria de 10s señores del Castillo durante 10s siglos medios,
á la que probablemente debi6 su origen y primitiva dotacibn.
El cascarón del Abside del templo es románico. Una portada
en el siglo xv
de estilo ojival flalnigero SUS ' ~ u Y
de ~nediopunto. - I-
LO m& antiguo que pusee la ermita es U1
bizantina También son notables el r e t a b l ~-:i "1
gbiea de la Virgen, que la tradiciol
la i~nagei~
sido alli encontrada casualmente en el sigla XV. =
Tuvo especial predilección por esta capillr,
Aramprunyg I)? Isabel Marc11 y de Palou, esposa i
de Gualbes, noble dama que edificd la casa del er I
aiio x jqa, conforme 10 atestigua una inscripcibn que
- - - - al hablar de aquella piadosa sefiora.
-mos ~

Es muy fácil que D.&Isabel 31arch costease iguallllente la- '

linda cruz de termino erisiente en la plazoleta inrnediata al San-


j uzgarla corno
t u a r i ~ ,pues sus caracteres arqueol6gicos per~l~iten
ejecutada á mediados del siglo XVI.
A l g ~ n o scuadros que hay en esta ermita me
mencibn .
,
,& ~ - c h e . d e p i e & ay, sobre la puerta, campea el escudo

del si-
lue re-

4 kso devall scrit es 10 memoria11 d e les reliquies qui son en la capelh.de


* ~ b n t & - ~ r i a - ~ e r b & ems I'ara, damunt I'aitar :
&kefimeht,d~l.fu& del poebre hon Jhesu Christ fou mnc*+
- b . 7 'del - -
seu Moniment.
7 '<
pl.keE, de la's6a vestidura.

L & & e r ' : ~d~ e n e ~ ~ -a h t ~ ~ d ~ ~

%!S; ,w Smtb h s t d i a .
ntsLde

C -.
. .

mm
INCENSARXOOJIVAL CON ESMALTES OPACOS DE LA C A n L U

DE

-
NTRA.SRA. DEL BRUGUBS,PROCEDENTEDE LA IGLESIA DEI. CASTILLO
~~~~~ m r n - ~ b n. y iquedan
- tblavia bastant

. .
&I N. por liatural y profunda depresión del te-

tahza; y dominando el puente se yergue

.F. su estructura constructiva, es de fines del siglo XIV, cuando


L

dgahmabm la Raronla de AramprunyL Jaime Marcli, Lo Cava-


<'
&Y, 6 su hijo. En efecto, la forma que afectan las aspaleras
rdrcukares
i
al exterior del muro y cuadradas al interior) revelan
coeigtencia con el periodo durante el cua1 se usaban ya ar-
m* de f m p , rnedio ofensivo que impuso el cambio de las anti-
arpfleres, estrechas, necesarias al arquero y aun al balles-
tero, 0tra.s m b anchas en que poder apoyar las bocas de

( 1) Líbm de la Bmda fi**


este
-- caso Eth%$
JA~~IZC *
las nuevas necesidades
. . . , &i=4

ces se hizo el m t o dei recia?%


]a roca, de cara á

mu capilla para la
celebración de 10s oficia divinos. G?IIW@*
dentro del edifici0 dei castilb, y Ja forma s 7 1
bside
pernitis que al exterior afectar* el aspecto de. t a i - m i e n d o
veces
. . ., ,--
con el10 b refonar la fortificaci6n; otrqs c~;nstitul+pna -
construcci6n propia, separada del castillo, aunque protegida p(
61 y colocada dentro del recinto de murallas, Q las
temente, se hallaba unida. Est
Aramprun y5.
A la capila de Sant Miquel clel castluo de Arampru e
msencillísima, le falta todo el Abside; á pesar de e110 pued
1I j e t e r m que &ta de una reconstrucci611 del siglo XII hecha sobri
&pismd e~plalzamientoen que estuvo otra capilla anterior, de
i a ~ ~ ~ u i i e r n oenr idocumantos
a del siglo x. Pero tampoc0
$iva? sina 'la qae las reconquistadores edificaron
donado para custodia de la rnisma y- del castilb t p e l 6
ruinas.
.-
La capilla de Santa Maria EBagclalena, sita janto al Llobregat,
en el hgar llamado Sitjar, témino de Aramprunyi, parece a
' &dada p dotada por el noble Ferrer de Sant Martí, en el si-
u
-
-. . ..-. xl~&:+d%nsta
I&
I
. el derecho de presentacibn de su Rector
que
d'Rey hasta que el termino de AramprunyA fue,
FRAGMENTO
DE L A MURALLA DEL CASTTLLODE ARAYPRUNYA
-
& mit la Corona: así vemos, por ejemplo, que Jain~e11,
mhraRectw, por renuncia del anterior, á G . Pa1npil6,
&te, presentb, en q r g , d Guillkm de Torroella,

&TII~YL) aparte las muy breves noticias quc pudieran

I
1t~rlr1&
I . --*
- aerca de la historia eclesiAstica del termino de
v circunscribiéndonos
- ---5
- l-- civil.
-a
- - - ---- -----dar
- - --,conviene.
' ' ---. idea
7 -
fbentes directas C indirectas que hemos utilizado para
r mra
- monografia hisibrica.
I

I
- I
& rgran Cnrtornl del cenobio benedictino de Snnl Citgaf de6
K t s -fi= iia proporcionado las más antiguas citas acerca de
hrGprunyá, por cuanto el Xonasterio poseyG desde los prirne-
+m tli de la Reconquista tierras y castillos en el Panadés
y -14 $Jobregat. Datos interesantes de algunos miernbros de la
wh de Santa Oliva, sub-castlanes de Aramprunyá, se han
&do del mismo, donde se halIan por raz6n de 10s pleitos que
sestuvieron con el Convento y por haber pasado 8 dominio de
estos rnonjes algunos castillos de clicha familia, como 10s de
Santa Oliva, Albinyana, etc. También de la Casa de Sant Martí,
hay transcrit os en el Cartoral preciosos
hemos utilizado. - Este Car tulariu contiene
aproximadarnente 1,270 escrituras y se conserva en el Archivo
General de la Corona de Aragón.
De 10s Libri Antipuitntzrm de la Santa Iglesia Catedral de

I 16.
r 1 Archivo
1,-, - -
dc la Corona de Aragbn. Registro
- D e no indicarse otra cosa en wntrariria,
2 10,
hi
fo 1097, y g. 2

todas las citar qoe se hagan en


~6,
IOLIO

esta monografia se referirAn á dicho Archivo. I


C
a "-
aAb datos imporkntet para mlucidar
las pleitos que las farnilias Vizcondal de Barcelona y de Sant
hlarti sostuvieron con la Seo barcelonesa, >- copiado alg~mojtes-
t a m e n t ~&~ gran valor l~istbrico. Son cuatro ~olilmenescon
en-a11 en el Arclliro del Xuy Ilujtre
-
. I
hemos tenido presentes en el
mpor tancia, 10s siguientes:
I

lrsions
w
Catalana, 1879, páginas

xcursions Cientificas, vol. I '


d d'dvamp~attyáy ermita de

E'db $ % % Y ~ ' C ~ Wtari q t t e g d'Araw@yuny&y a La Morch.-


#L@. 86-88.

$S de k Associac3 Catalanista d'Excursiuns Cientificas,

TOBRM,C&&R AUGUST.-ExcwsZ'b a Gavd, castel2 d'Amm-


- Id., id., id., vol. I1 (1898) pes.327 al
y Vi€ud~ca.tzs.

- La i~zstituciddel castJÚ en
CARBERASy CANDI, FRANGESCH.
Cdrlu%ya.- Miscelánea hist6rica catalana. Serie I.-Barcelona,
I y g , pigs. 1-21.
CARRE;~S

Joxa. - Barcelona,
CANDI,FRANCESCH.
1903.
- LO A I ~ l * t f ~ i c de
1
k Barce

HINOJOSA, EDUARM). - El y g j i m m sefioria2 y la cuestión


ngraria a Cntalulia durante En Edad !Media. - Madrid, rgog.
- Fa m
E S C U L T ~ R I C O PROCEDENTE DEI. CAS?II.I.O DE A U A W R U E ~ Y( ~
PRAGMEW~O S~I G U XV)

Mrrs~oARQUF.O&OICU
PBLSVINCIC~L
UE EARCELONA
PRIMERA PARTE

Aramprunya bajo dolninio directo de la Corona


1 ...
.d?qigiq-B: Tarragona; y que A e%te camino se denorninaba via
-.
Mijrikn,
.
por
, I '
que conducia 5 territorio Arabe ( i1 .
Desechando -por apScri fas cuantas noticias han consignado
- , --
antores ppoco e~crupulgsosde la verdad histGrica, acerca de
ca~npañasvictor-iosas de Vi/mlo ei VdZoso, primer Conde pro-
pietari~de & r e e ~ m ,y las sacadas de docurnentos falsos, es
mis,prowthoso para la Ciencia reconocer lealmente que no ha
pumdo reconstrairse hasta d presente la historia de aquel rei-

Smayer (gza*ggg) vivi6 em paz con 10s wa-


la krmC6raj
- - .. pdimdo u i medifiur
- . - x$xe las ruinas haci-
w.Ics H~&JW, i$bixs, mmasterios y crrrstillos, algunos de
@ ~nqa :muy cliotafiks de k . q a frcmteriza, como 10s de OI&-

~&&b4 &rampunpP, cwyz mpifia se dcdicb i San Miguel

~I e a aditttads 6 no .&a hi@tms, lo ciecto y evident- es que


a k s h p u h , en 957, existia pa e1 castillo denominado

I en-s de Era$rusya y que. en su tkrmino habia tierras dedi-


1 es&%iis al. cultivo, una de las cuaks p a d I ser propiedad del

I b a s t e r i o benedictina de Sant Cugat del Vallés, por dunacibn

X partir de esa fecha, en la que gobernaban conjuntarnente

Libcr Antiquit. Eccks. Barcim., vol. IV, f t I ro.


(I)
(2) Que el castilb de 01érbIa mlado por 10s moros lo rcedificb el Conde
SuQr cn 929 consta pur la dotacidn de su iglesia de Sant Miquel obrante en
el Lib Antiquit. de la Seo de Barcelona, vol. IV, rimo27.
(5) Cartoral de Sant Cugat del Vdliis, doc. 808.
Borrell 11 Y

que la pmpiedad del tk~-sdJ


la saz6n repartida entre- 79.
varios par titulares. T a l n W +i
cjrcunstsncia curiosisima: la de 4%
cast30 era Rodauas, nombre l t i e

origen, y que el pueblo sustii~xia


El terreno donde se aiaa el c&lk
cualidad debe su coior rojim, c a h
partida rural de Ro~abrzmn~, y qup en, n d l n
-
también al Castillo de Erabrzlt~a (Era-Luna,
pruniano, Era-pruniana, Era-pruniá, Eppruny
El antiguo nombre Rodalias fué c a y m h en m~sese
contramos citada por dltima vez en escrituras del diiD @ &I

f I) Et Conde &Iir iué quien mandó haccr la acquia &i castilb dc Ccr\,eHJ,
-
síto en ei Pia del Uobregat, al N. de Ararn~runY2. Cartarai dc Sant Cugat,
doc. n." 700. -
[ z ) Aiip 976.-Juan hace donación á la iglesia de Santa Blaria de Castelkkfels
La castlania de Aramprunyá
en manos de la Casa Vizcondal de Barcelona

Los Califas cordobeses habian respetado la Marca Hispánica,


porque considerAndola feudo del Rey de Francia temieron haber
de combatir con los Francos. Asi los cristianus de la Karea fue-
ron extendiendo 6 afianzando 'sus dominios hasta las riberas del
Ga5~á y r q ~ b l o p d oy cdtivando 10s terrenos situados B su
espalda. construcciún de 10s castillos de Celma y AlbL en
ter~iteriode Santal Freas el airo 977. y la del de Cabra, en la
r n i q a itontera, d a5a 980 obedecen á este objetivo.
Pero Almanzor, primer ministro de Hixem 11, figura militar
la mbs ?dPnte del siglo x, conocedor de la verdadera situación
del Imperio Franco, que se hallaba aniquilado por lnchas intes-
t i n a ~ ,y de la relajacidn de 10s vincdos de solidaridad feudal dr
aquel Estado con la Marca Hispánica, 10 cua1 imposibilitaba que
10s catalanes pudieran recibir socorro de allende el Pirineo, resol-
vi6 apoderarse del naciente Estado catalh.
Borrell '11 al testar, en 993, lega el castillo de Aramprunyi,
hn su t k m- i n..o jurisdiccional, sus iglesias, diezmos y primicias 6
C.L. I

se esposa A.imc~ird para que 10 usufructúe mientras viva, de-


3~ -
S i d o pirsar aal morir Gsta d su hijo el Conde Ramón Borrell ( 1 ) .
Representante
.- . del Conde en el castillo de .4ramprunyA era
iritonces
- el Tfegzter, especie de lugarteniente s~zyoy primer juez
-- -
civil.. -De 10s. vegueres prixnitivos de Aramprun* s610 hemos
*--
k&x#@&'&i nombre de uno, Eldenznv, quien poseía tierras alo-
hales.' 'en tkrqaino del cast illa de Olkrdula en 1015
1 L-
(') .
'EI d x h i z c d e de Bucelona Geribert, fuC seiior dd castillo
de -
d - &nMbntj;uich8,y poseyú, no con periecto &recho, segfin
, .
-
i)'if"ek,
1
tl'de Ribes, l l. a .~ d otambi4n
I .
de %Uoch, sit0 en territo-
riu -&Olérd.llla, al O, de las de Ararnprun* y Olivella (3).
. .' .
d

h i 6 Geribcrt entre l a a* 1020 d 1030 y le sobrevivi6 su


esposo la princesa Ermxgarda, que testó en 1030 dejando su
casfi& i3e Subirats'al cast15 Guitart Llopsan~en fendo de su
&o &r, seaorio de Ribe
, nieta- &a de Rarnbn? y un

I
blodio que puscia en tCrm& de Eraprunyá á la Canonja de
Barcelwia (41.
Ye r d h i , que e
M ~G parece en fanciones de Juez, por
uertt de &S
I I-rermanos, recibió toda la herencia dc su padre

-.*
Mama Hii+phaica, a w i c e CXL3: cet ipso castro de Erajh-u?ziano,cum om-
(I)
sibus flni.hs sais e t cum ecclesiis e t decimis e t primitiis, unde scribtnram feci ad
uxore mea. Airnemck, teneat e t possideat dnm vixerit, p s t obitum suum remaneat
ad filio meo Raimudo Cmite*.
( 2 ) Libr. Antiq. EccI. Barchín., Vol. 111, fd. r 14.

(3) Su hijo Foich Geribert lo restituyó á la Seo barcelonesa en


EccIes. Barcin., tomo IV, fol. I 59.
iluicias en Ollrdula contra la voluntad del Pn'ncipe y atropell6
alli pertene~lciasde seiiorio eciesiástico. En las Franquesas del
Vallb se apoderd por la fuerza de las arnlas de lugares francos
y alodiales de la Corona; tom6 la torre y el feudo de Caldes,
destruyendo numerosas casas y datdo lnuerte & .vasallos del
Conde. Su hijo Bernat, que le secuncl6 activarnente en esa
reprobable actitud, entri, en son de guerra en el castillo de
Aramprunyá, y de tanta irnportancia fueron 10s perjoicios cau-
sados que se evafuaron en 200 onzas de oro.
Pel-o adn llegó Q mQs la audacia de Yir Geribert, porque
hizo alianza con 10s enemigos de su Patria y de su Religión.
logra~ldopor este rnedio que 10s sarracenos negasen al Conde de
Barcelona el tributo llamado Parias de España.
Esta tirantez de relaciones, esta lucha entre el Conde y su
feudatari0 Mir Geribert, cuya causa desconocemos, dur6 dilatz-
dos años, debiendo ITevar Nir la peor parte, como era de espe-
rar, dado el mayor poderio militar del Conde. En 1050 encon-
tramos Mir refugiado en la ciudad sarracena de Tortosa y dis-
puesto á zanjar sus antiguas desavenencias con Rarnbn Beren-
guer L.
Los hijos de Xiz. se presentaron al Conde en Camarasa, donde
el Conde celebraba ri la saz6n vistas con el Rey moro de Lérida,
y en nombre de &íir le rogaron hiciera jnsticia en la cuesiión
pendiente. Quedb uno de dichos hijos, Bernat Nir, en rehenes y
el Conde envió mensajeros A Tortosa para comunicar á Mir Ge-
ribert que si comparecia en Barcelona seria escuchado y se le
haria justicia.
Acudiú Mir á la citacibn, y ante un tribunal compuesto de
si abupade B ~ I - c c i o n irc sigui6 al juicioi
?b.;- :,--- *9 se conden6 9 Mir 5 1-PSS~Q IQS
do snhd
por la
i ~ m - --r J S gm ~& t~ m. e ~li in~ autoridad
- ~ del Soberans: ;l.Cr+:-
de
,
mtaior conducta, hizo. en 1055, la p&'r$iina
, p h t ~ i Snntiago HI Con~posiela. 4- i
l a d e alodios 6 la Catedral de Barcelona .i.'
.
.
-A

"I
I I
J su propia. hacienda !i).
la sentencia puso 31ir en manos dei Conde
del Vall&, quedando Cl 5. merced del Sobefano.
en 1060, e n t r e 6 al Conde algilnas posesiones
- .- .-- ,-,. .
-.+
R%!R i*. %orno el castillo de Port y 10s de Besora y CurulI, con?
' '

~-prpiii&tiCRdose d que sus hijos Bernat y Arnau s u s ~ r i b i r i ah


~
I*-
S.-%gQd&- lf4e
entrega en el ncto y 10s demes hijos al llegar Q la
r l l

. .
a Pa torre de Caldes afreci6 estar ii derecho.
fué condenado j. recuperar en el Panadés
indcbidamente y en perjvicio del Conde tenia
srrce.sivo no estableceria la castlania de OI&-
que con autorizacibn del Conde de Barcelona.
P r . e s r L r a i ; i ~ ~ a ~de~ afidelidad
je p vasallaje por ese castillo, 1:
Embau se dedararian hombres propios del
e también habria de sujetarse Raua6lz Isim-

i6 ser resultado de 10s inauditos

UT - - milia de litir y por la rnisma Condesa

-1 c > -I.#

(i) Libr. hntiq. I, folios 127y 134-


2 T.
Pcrgamino sin f c c h n.* j S de RamC ~Cc~tpgnler
*> =

&ix
V" F

1 d
brir Geribert ell su jestqpento, otorgado
de empr D . bes

la pcicgrinacibll al %pulcre de Santiago, reparti6 su herencia


entre sus 11ijoa. ;\i pcesbitero *mat y á Amau, menor de edad.
les dejaba 10s castiklos. de AramprungL, Ribes, Subirats y C
Vit; Gombau 10s casiibbs,
- . &. . Sant l'fart

c
y iu hija Adala la tdrre.de Ventallols.
Pero al morir, prisMero, de los moros, 1 sucedio e11 la
Ganbau
posesiim de -4.1-arnprunj'A 9~ Ili$ - y no el presbitero
ernat, que acax, fwra el que muri6 á sn lado en la des:
graciada campafia J-a referida. A ~ R Ha, falta de su hermano
por ser t m M e n O rde
m

(I) Qare Arnau CR 1 ~ 6 03fiD


. de h M s t t c de su padre, cra rnenor de e&&
t r 2 c~criturade aqQcl abs, yuc diem eb1a-e~swa4 &mvenienl&i~
Ir; d ~ m l l ~ ~lla3
I .
pur k mentia del castilu de AratogmyA (11.
Coma jua, es uni6n de 0Bcq m w t e s , [email protected]_G-uJíir

o sostenia al AbaCi.de Rip~lgllaon Armeng-


el P ~ i que --
de 'Mediona Oi.
. X o habitb. Gombaa, como tampoco sus arit,wiesowst &*-
U o de Araanprunyh, La custodia, conservacibn y d I adbl

L
h o corria &. casgo de un c a s u , coa. el bmemcito del1
Conde de Barodcma. El cstlk de. &mprunj& lifa, tiernEp~&.
Mir G e r i b d y ds hijo Gornbau fu6 Ram& mbm GI. +L,
Gomérvase una interesante escritura feehah.aa ~ a . .sqp+
d~
8 ,:la- c dpodem= conocm ,109de&e~i&w
tim~brede ~ ~ 6por Y~I+
dales que disfrutaba el castellarn 6 cwtodiol/ c + s $ o s ) - d e ~ - ~ m -
I
pnmyá. Este documento es un convenio eqtre GQIII~&U;M~~' eel
castIa, en el cad se. estipwlú 4sigui~te: . +i ; -#i

Gombau Mir enGQmiendael castilla de Ararnprunyt Al -R&


fsiunb&, su espasa Mevia, los Bijos de este matrimanio,

-. .- . -
...
eomrn.... ut fecisscnt cids definire
etafem +cncrint&. Perg. a39 R. B. 1.
1I ) Liber faudorum, iol. 323, qne 4
. -- .
[email protected]
7

fnyade la parroq~isdc. Saqt


aciones q u e I~acian
que daTmbdci, la$ tres u'itl;
r: - el tel-cio de la capella-
E&. Rai m~baldJoan g r m e &
con sus cliezmos 17
prfmidas y oblaciones de. puercru ,*, y dembs derechos
as de trigo y oc110
s u m s d ~b0 vendi~nia;en t 6 m i 110 de Sant 3farti Sa
Rocs It asignd la novena pa de su iglesia; en t&--
mino de OlGrdula eI octavo
en esta tierra y

la capitania 6 snbcastlania -de A ~ ~ ~ I A J I * '


gpsifrCandose en la cscritura -14 d ?;I&%
' 1
lumentos p derehhos que se le asignkbam
-m
R
dicha semicio, es A saber : tns octava & jrFq=
bCique1 dei castillo de Arampunys. y an dm&@iG 1;
R m 6 n algultb y leobald Bernat, 10s hegeii#&~
I .
LL3
meda del Castilla, 10s derecims dominicale bobre fe tkrm
-
9
-L

I vifias de Begas, etc., etc. (21.


El nueao custodio se oblig6 por su parte A ser fiel Q su sefior
inmediato Rambn Isimbert, servirle en hueste y cabalgadas;
darle alojamiento cuando 10 desease, y rendirle la postat del
castillo, esto es, I~acerle entrega del mismo, cuantas veces se Io
exigiera, con raz6n 6 sin ella. Caso de morir Ram611 Isirnbert, se
enienderia obligado de la misma manera
quien dejase el castillo.

A1 cumplir la rnayor edad fué puesto en posesi6n del castillo


de Ararnprunyá con arreglo A la disposición testamentaria de su
padre Mir Geribert.
Como existe el acta de homenaje que prest6 al Conde de Bar-
celona Rarn6n 33orrell I1 por 10s dos castillos de AramprunyA y
Olérdula (11, es Ibgico pensar que su hermano Gombau, posee-
dur de dichos feudos, falleció sin dejar sucesiún, viniendo á llere-
darle Arnau Mir.
Este personaje fué individuo del Consejo Real, y entre las
eievadas funciones que ejerció en la Corte se cuenta la activa
participaciún que tuvo en la prornulgaci6n de 10s Usatjes.
Cuando Berenguer Rarnbn 11 proyectó la reconquista de Ta-
rragona, ofreciendo repartir las rentas de la ciudad entre los
jef es que le ayudasen en tan meritoria

-- L
que,irim 4 ]a co
m u d o AYmeric.h 1'. Pcfe
a cmtillo dc S ~ b i f a f ~ . recimien to ]no-
& r n r l o I o 813 sultido &

Ramhn I1 que d e m p e

b a j ~sefioriu de su. h e ~ a n oel C


encomendaria la casdania
Conde designase, q u d d ; ~ ~
que si dentro del pluu de fl 6n)niíi! :w
hijo de Ral116n Berentper,
R m d a XI contra cualquter persbna'jc.:);
No sabernus pul- 4quC r
documento Ia consecue~~cia de que -$rgpub$
vado las intentonas de cre&ci
tarttos disgustos prdujeron á j;u
í~nicoque vemos en tal escri
! ~ H LNir
I al Conde fratrici&

y Oldrdula 10s tuvo Arnau XIir por el Cq& c


-

Es! 4. VI,
&e de la

vol. 521.
I Ilam6n Uerc.ilguer, Cap d'Estol~es, segíin asi, conforme 10 e
5

I demuestra la cscritura de reparto entre a~nboshermanos, de 17


de mayo de 1079 ( 1 1: por e h , pues, no es de extrañar que s610
olrezca ayudal- al Conde al sus guerras si llegara B falleter d

I Principe en menor edad, esto es, durante 10s años de su c w -

Cont sajo matrimoilio el sefior de Aramprunyá coq J ~ r d g u a( $1,


de ia que tuvo un hijo llarnado Jordd. Padre C hijo, en q0.098,
encoillendaron la castlania de Aramprur~yáá su hermwo y t - .j ~
respective Ran-xótf Mir , estipulándose en el contrato la obli-
I gacibn de residir allí un mes al alio cuando menor, pudien&

I el castli elegir el mes que mejor le conviniere, y el W e r


I entregarles la postat cuantas veces se lo demanda se^. Le &gnan

I como derechos feudales la propiedad de dos yugada~de ties=,


I la de una viña de la cual obtendrá un tonel de vino anual, la

I tercera parte del produEto de 10s juicios y otro tercio de las

I s , ignoramos en qué consistian. Para administrar la


r e x i d o ~ ~ eque

I castlania le proveen de u m de los hombres mejores del termina.


~ a i r n u n d oMir, en cambio, hace entrega á su h e m W i t m q
3lir y J hijo de este Jordá del castillq .P@t q e p m G 1 ~
con sus pertenencias y las adquiaiciopes por c p m g ~ aq~
. &li,l&&
hecho y del feudo de Circl~lopr6xho al misino (4).

.-
L,' . -
..- ,,i.-. ,.
(i) Ferga~&nc &I :g:.. &c.
8 . 1 .

(2) P&3Peno, - L,ar Cfjzdts de B u ~ c e l ~-~itlilicndos,


BOP.~*GLL, ~~a vol. 11,

r (3) Cartoral ck Sant Cugat. &c. n... 356 bis.


(4) Fondos dc Montalqre; pergamino n.. 2452.
G.liistn dr: Bn~ty~1rr.r.
en seguadas.
-- '

(II
-
LxrtoraI dt Sant Cugat del \'allés, cloc. n.- $64.
(2) En ab dc abril dc r I S; I: lr,olcsa y su hijo Grrillcrrl do S~n72l M n t l t , f$pc>-
i?cdron iBcrcngucr d- Sant Ctlgat y 5 Juan dc Jlontjuich la rnitail del fewb
de toda cl diezmo de pan. vino. cartlcs, clc, cluc tenian ca hran?prunyA. Fondos
dc 31011talgrc, pcrgaminrr n." jju--i'artoral rlc Sant Cug:~t,doc. n... SGG. -1.m
dncumcn:tss n.' xr.ig !. S67 se reficren tarnbii?ll ;i Jordií ric Saut Mart-i.
I 31 I-'t:rgm~ii~¿,n.: I 59 dc R & m h Bercl~gucrI I 1.
i+; IS¡ ;i?& cibr:tbn :?I i/jlio ;q del Liberf~.ltc/orr,r,1.
Inq J l i i n ~ .Ferrer y Guillem.
sus suegrc Guillcnl
,o dol~acióni su yerno
"

convenio que el Conde de


1firm6 el 11 de octubre del
I-.I

I arru 116%5 Ik i:ez aue confirmaha el enlace de Guillem

Ly--.w- .....[. - 7-' .-- .


A?,

bar$iite+e?Itiernm de este rnatrinlon~oGuillem' de Sant Martf.


'
A
tb>' .
ca5fknia dk 3rarnprunyá á P:ere de Santa Oliva,
~mePidÓ+ki
. fainili+
. había de quedxr con e l tie~npovinculada.
Se conser$anl a ecritura
- - . .
de encornienda del castillo, fechada
l w n a y o de 114, que er por de~nárcuriosa i31 Los dere-
ai,nuelrocastlá fueron las siguientes:
4 4

chos que as&ú diez sau-


madas de cebada, diez de u n s y una emina de trigo sobre 10s
dietmos de Aramprunyá antes de hacerse la distribución de ellos,
v adernks 18 rnitad de dichos diezn~os;10s derechos de la fragua
de Sant Climent ?: el feudo de Sant Marti y
" cuantos correspon-

ole j urisdicción sobre todos


10s caballeros de ?;us tkrrninos; el tercio de las servidumbres
corlocidas por nrnlos ~ 3 0 s ;la ni
. . tad de 10s #lacitos; la totalidad de
Y' --E-
Ios Ilallazgos que accm ecieren por mar 6 por tierra y el tercio

Pcgamino n.-) 49 de R;~mún Bercngucr I\;.


(i)
Obraba estz dmumento al folio 324 vndto del Liber ferrdorzitrl, pero
(2)

f altanda actualmente dicho folio s610 queda n~cmoriadel mismo en el Indicc que
dc 61 hizo el P. Ribera.
(3) Pergamino r I 3 de RamSn .Berenguer IV. Fondos de IIqntdegre, prga-
mino 633.-Libro de h Baronia, folio 80 vuc!to. %
4 - .I
(I) 'Lihr. A~~tiqtrit.Ecclcs. 13acdt1.. vol. IV. IGIio r 3j \-llclto+
(1) Cartoral de Sant Cugat, doc. .:n s.
( a ~ i b r Antiquit.,
. vol. I, Dec. 994. fdio 347.
(4) Pergamino 295 de Pt.dro I.
,ti d dor~~inio
Ú l i l tlcl
dar con la cscri tul-a.
se hatc ¿d~~siSn
li cs:t
e 11 L{ Yecii'o 11nrcl1

(2) 1-ibr. Anticjuit. \-OI. Il. folio !:(; 1: \;oi. Xk7..-fodi9,


r-I. 5 C ~ t i H e r mdc
gta Mjo Vilailccans. se ln .vc~~dici

. , .
:{I] * e t est scicndun~quod predict:~.q,~rc\:<?+is s-c!Uh~p c*kctat $L S6

Uunnia. folio 4s.


*I I
.-
EII I ¿te Octubre r1c I 2 5 3 jairnc I agtor.i%¿b-bI;nmr@$~
tk &&Q%s que
por si nlistna i, por cl b a h su rcprcsentante ejeq+era aacM & j w r ~ ~ i c c K men
l.alo CI tCrn~inodel castilIo dc Aran~prunyá (r~crgan$no n.*. 1 ~ 2dc
' J+!m. 1j.
AG. PI-. Jrirnc 1 habia cnajcnado á favor dc esta wbk.da!an ei &i*, - ss
dccir. d1 I c h M o suprcrnnqarc sobrc c1 rnisrno tcni;r la Ctirolta. Ppr--6 poco c l
nucvJ xfioria, porguo cn r 214 cl Rey di6 5 Guilbrilin c k Cabrcl-a ek ~asti410de
Gurb PUI PUS termir~os rentar CII sustiltribn del de AramprvnvP que l e hvdriC
>)-

i f k g i g t i . ~ 15. Iolic; SI vl~oltoj.


EL subfeudo de Aramprunyá
tenido por la Casa de Santa Oliva

ya dijimos en el capitulo anterior que en 1142 Guillem de


Sant Martí encomend6 la tenencia y custodia del castillo de
Aramprunyá & Pere de Santa Oliva, á juro de heredad. Con tai
caricter la tuvieron, en efecto, el hijo y el nieto, . h a d o s an~bas
Guillem, y la biznieta Saurina de Santa Oliva, que cas6 con
~ Ciuillem de Tarrasa. Eran sub-castlanes de Aramprpnyá estos
cónyuges cuando Jaime 1 con.pr6 a Ferrer de Sant Marti. el

De la historia de 10s Santa Oliva, custodios p e r m q n e ~ ~ d e

I torio de la aaturidad segorial de los Sant Mar ti, como &tos . lo

g i d o 165 @oc@s-y t$iyicidhs datos ¿jue colltiqie &T


- L
eiún coethea. ,
- i+! - ~h
c srrs llijos, 13erenguer ~ l c
r~edictino de Sant
5 ccfiir en sus sienes.
es hicieron donació11

<i;~quetcenobi0 de ar o de Pestelfred racli-


cantc en, i g n ~ i n ode :\ j figura ya C O I ~ O.Abat1

clc Sant Cugat [!I.


Otros dos I~ijes t re de Santa Oliva y
Duler. cs ri saber: Berna't, q i ~ e % asti110 de Santa Oliva;
;. Guillent Ram611, qm SJJC-&~&~
a
e en 1z m ,-castlaniade

de Shyo de 1183. cn virtud de la cual el habiswqietro+i-


tano le adjudk6 el castillo y su tGrrnino, pero I
directo de Sant Cugat y con prol~ibiciónde
hipatecara dn la Bquiescicc-ncia de las monjes. Este fallo adiudic6

lo*Eil' XIN, $A#. n,.


-. . 4I % -
por otra parte á sadt. cugat - las
. .
I -
iglesi~s
..
enclavadas en el territo-
rio jurisdiccional de1 aastillo ( 1 ) .
Estuvo c a s a h , k e a- -r d o de 3 n . t a Oliva con Saurina, de la
cine tuvo dos hijos, Guilletmo, y Berenper. C;u.iUermo contrajo
mat rimonio con ~uil'lerma,f atta-gdo noticia de su descendencia.
si es que la t~rvieron( 2 ) .

GUILLEM R.4MON DE SANTA O L I V . ~

- irGo, jlunto c m su
-EA. e s p a E s t e f a ~ b ,hizo donaciún al
, CrPrt15%!ntb de %%tCugat de uri M i o que poseian en OErduZa,
-
ragando b h monjcs qule encomenderan su alma y la de sus
hijos, ya difuntos, Bernat y Pons, la cuaks, asi como 10s hijos
de estos .ir-Itimm, habrian de ser hepnltados e n oqueI Convento.
Piden tambiin i lm monjes que no permitan recogerse e n Moyá
á Guillem Enric5 y dtrn5.s pamnas parte en el
asesinato de.su p m i t a h hijo Pons
r - - -.'- . .
En 1166 donaron & la Canónica de Barcelona á su hijo
Berenguer y le asignaron vastas prupiedad~en la parroquia de
Sant Martí de Teyá, las cuales abrazaban desde el castillo de

(I) Cartoral de Sant Cugat, f.* 395.


(2) Consta la esistencia. dc este matrimoni0 por dos escrituras de r2oS y 1209,
de las que resulta ademss: por la primera, que vendicron al Convento de San
Cugat el derecho dc condmcir ei agu+ de Tomalbui por termino de Santa Oliva (Car-
toral de Sant Cugat,:n 365); y por la segnnda, que pleitearon con su padre Bernat
de Santa OIiva acerca de 10s Iindes do Tomalbui y Santa Oliva. (Cartoral de Sant
Cugat del VallCs, n.* 366.)
(3) Cartoral de Sant Cugat, n? 399
CTrTLLEM DE SANTA OLIVA - = -

hiiinientas
-- rnozmudina; jucefiaj de oro ab
.r- .. - '*,
&@:d& de renta que cobraba en Tor tosa sobre la hacienda de
. . .-
di hf nto primer marido Bernat Garide1.-Guillem de Santa Oli
2. Guillerma Ricart s610 tuvieron una hija, Saurina, que fué
a*

kercdera uniwrsd de ambos patrimonios.


En precio uc: -7 sueldos barceloneses adc#hd!! Pedrp he
3
Belestar, en izr; as las propiedades que &&tenia en tdr$i-

,, ,vernente
enferma Guillerma R i c a a otorgh I

testamento el 27 de A- de r ?rq, por el cua1 nombramalbaceas


-- -
para la ejecuciúri de su postfir* vdmtad aI Prior de Santa Oliva,
I

que 10 era ;i la sazb- Guillem deValldaureix, B Gimeno de Al- 1


3I I
bornar y i Artal de CkxeII; y ordena que se la d6 sepultura en
1
la iglesia de Santa Maria de * t a Oliva, donde quiere que se
up altar, dejando para este fin setenta maravedises;
construqk

(2) Eibro dc la Baronia, i.? I i i, . .


(3) F o n d ~de Slontatcgre. Pergami+
.i-& --
w#: . .d

m ,
-C'-
---
qaace despuks otxas mandas piadosa~y deja heredera universal
--
de tud~s'susBienes '5 su Ilija Sazrrinn de Santa Oliva, debiendo
herencia al esposo de la testadora caso de fallecer
Slurina; kga A su marido Guillem las quinientas
-
p~azmtrti~as y 10s seis mil seiscientos streIdos de su dote y espon-
& . - COR i d .-u s sus b i m ~
';&cio,
-- -
muebles, las casas que habia corn-
='-adb
m-
que
- -
vakn cinco ntaravedises de censo anual y algunas
f iiCFras, que se detallan ( i 1.
Viudo Gu-ifiem de Santa Oliva, sostuvo relaciones alnorosas
con &Iai.ia, Izija de Ped~o
Moneder, y no obstante halIarse casada
contrajo con efla matrimnio can6nico. Los hijos espurios que
nacieron de esP.e enlace adulterino fueron seis, Guillem, Ferrer y
Pilayrnb de Santa Oliva, GuiIJtrma, Oliva y Saurina, s e g h éI
mismo decIara en su testamento otorgado el 24 de Febrero de
12.26 (2).
En cuanto k Sauri.itza, la hi ja legítima habida de su primer
matrimonio, consta que al menos ya en 21 de Diciembre de 1221:
se halIaba casada con Gzlilleirz de Tarrasa llamado EI Jove, para
distinguirlo de su padre del mismo nombre y apellido, p q u e
en la indicada fecha le hizo cesibn de cuantos derechos, acciones
y heredades asi paternas como maternas Ie perteneciesen en
territori0 de Tarragona y del Condado de Barcelona, bastantes
4 responder de la cantidad de mil maravedises de oro aliunsi-
nos. EstipuIÓse que si Saurina muriera sin hijos pasasen aquellos
derechas y pertenencias 6 10s m i s pr6ximos parientes de ella v

. 8 -

(I 1 Cartora1 de Sant Cugat, f 393. .O

(2) Cartoral de San Cugat, f -0 393. v."


.

G n i I t m de Sagta.
@ t ~ m estado de salo
pau'bles reclalonciones, d
e,:-a s11finica llija 'kgi

der, y ai, dgspu6s de or


dom mil sueldos cuaternales que
bcurrida su rnuerte, los albac- dist
entre sus llijos espuri0

sobre el ca~til!o de Ararnprungái


-
-
TambiCn carg6 sobre Ias rentas de A .

n n deu&
~ de mil sueldos á P&o ik10Ar.

S n t a Oliva, y á GuiIIern y Maymb de San&


esputios, Ias otras dos terceras partes más e l a
Oliva, y de morir kstos sin descendmcia I
hijas, hermanas de aqu4lIos.
Dispuso, a d e m b , que fuese enterra& su cadi- & s]
cementerio de Santa Tecla, de Tarragona.

(r j Fados de hIontaiegre; pergamino n.*


-- 45 -

de GuiIlem de Santa Oliva es una pieza de


o, que permite formarse idea del carácter y de
ecides de la vida de este personaje.
tros detenernos á enumerar detalIadamente
e contiene, 10 trasladamos integro en 10s
apgndices, pero debemos a1 menos estudiar10 en con junto.
Desde luego deja su lectura Ia impresi6n de un arrepenti-
extravios del testador, de las in justicias
predaciones que habia causado á muchos
de sus vasallos. i Quién sabe si derivará todo el10 de las amones-
taciones de San Bernardo Calb6, 5 quien nombra consejero de
sus albaceas! Larga es Ia nómina de las cantidades que manda
pagar en enmienda de perjuicios y hasta de robos.
Dedhcese también que Guillem de Santa Oliva fué hombre
que vivi6 con holgura y con ostentacibn sefiorial. Cuarenta suel-
dos manda pagar por una pluma; y realmente por ese precio
muy buena podia ser en aquellos tiernpos en que una yegua valia
sesenta. Las deudas por articules de consumo son bastante cre-
cidas. Finalmente, tuvo un importante servicio de esclavos sarra-
cenos de ambos sexos.
Es curioso el legado que hace d 10s Hospitalarios de Amposta
de su loriga, su espada y su casco. De sus dos caballos que tenia
en el castillo de Santa Oliva deja el de pelo obscuro ii su b u m
amigo P. de Fonollar; y de sus cinco esclavos sarracenos que
estaban en dicho castiuo quiere que uno de eilos sea para
de Valldaureix.
Para remedio de su alma dejb mi1 sneldos 6 :repartir entre el
clero de Tarragona y varios notables monasterios:
Guillem de Santa Oliva falleció entre 10s aiíos 1226, fecha de
' .h.,' .
q-
:, g SQ de Enem dc 1229, dat2 &I q ~ gtorg6 s su
hij.:ep* a u r i n a , pues en &te se Ie cita 1;a con10 difunta ( 1 ) .
oi&
-rz
1
test6 u, Barcelona. Orden6 qd h
5a-a
sep~l-

. - . .$ Hospital de San Juan, y dcj6 por h e r e d ~ odc Cuant0


fg $$t&&e$e 6 pudien perteneccr en 10s castiu$s de Ssnta
I fL-. z
+, QY&-y . , : ~ r n p r iru su
' I
~ herinano Guillmn. d
I L

~ , a s i m i a o cle la Maria JIoneder, v*di0, en


G . & ~ ~ hija 12

i&
'8

, J r c.de
g~
, 1
1236, d sus bern~anosGoillem y Fe'rkx de Santa -
Oliva, por cuatrocien.tos maravedises de oro alfonriaas, t d a la
- --..!
n5h-ua- - que
- - le correspondia ( 2 ) .
La-dtG lhermana, llamada Oiiva, f alleció antes de f SUCC-
&ha¿&&isus derechos Guillen~3 , quien iIegC, á mmir toda
.. , .
'IaiCersnqia de-su madre y la dejada por su padre 5 esta rama
4
&ashirda.JX!i. turbulento Guillem de Santa Oliva y Ndneder h-s
- _ . ..
ocupgrc$i*b.S .en el pirrafo siguient e.

Hered6 Saurilla de su yadre 3 ca&lb %a


de Santa Oliva.

( I f Cartoral de Sant C~gitt,follo 395. - Qvi.cn vivia abn C l h .aa


- e-
t e r n ~P. \foncdcr.
( 2 ) Cartoral dc Sant Cugat, f : ~ 394 v.-

0) Confrbntesc Caric>ralde Sant Cusah f.' 392.


Por causas que no permite descubrir la escasa documentacibn
esisiente, este matrimoni0 tuvo graves disgustos con su hermano
bastardo Guillem de Santa Oliva, quien Ileg6 á hacer uso de las
armas para sostener sus pretensiones.
La posición de Guillem debi6 ser bastante desahogada. Reu-
ni6, por sucesi6n 6 por compra en condiciones ventajosas, la
herencia integra de su abuelo materm P. Moneder y el legado
I~echopor su padre ii sus hijos adulterinos; y fuC ventajoso el
casamiento que contrajo con Ermesenda Rosella, que aportb en
dote 300 maravedises de oro alfonsines, á costumbre de Léri-
da (11.
EI lunes de Pascua del año 1238 seguido Guillem de nume-
rosos servidores atac6 de noche el castillo de Santa OIiva, que-
brantando asi la trepa llarnada de Dios por ser dia de tal fiesta,
y el especial guiaje y protección bajo el cua1 Jaime I: tenia arn-
parado aqueI castillo. De la refriega resultaron muertos y heridos
muchos vasallos de Saurina, y Guillem, después de prender fuego
á la villa del castiilo, que quedó totaImente destruida, se pose-
siun6 de éste, apoderándose de cuanto en éI habia de alghn valor.

L] Fondos de Mgstaleggre. Pprgarnino 2rf61.


m~b~dQ
('1.s
m~mn t-diam al fin 10s w:xinjando sus noti-
. hefmmnos;
~ c i a s Y,B que en 1240 S & ~ j %..&mprb B tiuillcrmc\,
z-a +
.-I-'
pol'-
pp dacientos aarauedises &-or?, SLI;;@$~~paterna,
6 ~q.8 . &te ttlfa adquirida de sus herrrjbk-@s,
,..-aY 1

del gp01aalicio de su ;&!ie - f~arirrn~~X61der


-= (21, canti-

dad aqndla que f & satis'fkcha en +'ari&$ y pocos meses


dcspuk ofrecia Guillen1 de Santa & - a'~s e h
hermanos Sauri 113
I k
y GorllerTno de Tarrasa que no enajed8riA cosa r!&na de 10 que
- --v
pasida sn temino de Aramprunyá y Sa~ita@&va, ni aun 5 su

Nb era de muy gratos recuerdos para


-
- G&l
Siturha e1 castillo de Santa aiva. -Fre3
--.- %Si# -
de t d o s las desapclables escetms del $Ro,-38, eh- kj
ron 6 pagar las consec~~encias
m
1.0s paclfic~s.ve,fq I

QrtSrd
44
Swt Cugat ric1 VaNCs. i< 3ej5 ij\.-=C> @umdh&
P

a ep bawm% fh.mintw: 4 prqosuit ! g i t ~coraln ~ o b i s$&~s Ghiliehrtus W


--
rTer&n ((u4 Gu.illelmns de S a n b Oliva, f artive.et de iwstg,: cqlr pkrrilswcs, &k
i* te-t
rhviehtibtrr, intravcmt e t occapaverat castrum dc Sawtn Otiya, .c~tp&
.--
& pmsfdib~tboc anno, et in dic Gfikto I n die lune sdlicet pqst f e s $ ~m Pa%atis.,
=pica& ilidem m a c s rcs que ibidcrn errant, et intcrficic:~claaiq* vulnerendo
rbrnins iltla !oci et etiam cremavcrat atquc dcstruxernt togam vi%= ,iysirs cas-
bkri, e t crcmzvcrat in ~ o d c mcastro multas domos. qwd dafipmtm dat- ibidcm
*bti-lo=ar: ultra DcCCCL morabctinos cum morte c t pla& I h m i h u m , etc., C~G,,,

I:) C m r a t de Sant Crrgat.. i: 392.


411 F ~ Q &rSs XTonhlegrc. Pcrgamiao n.., 2 , ; l ~ ; -
villa. Allí, además, parece ser que residib la madrastra Maria
'Xbne*, ceui el escándalo cansiguiente de saberse despub que
t&a. dos m a ~ h La
. residencia habitual de los señores de
y á )-a e1 mencionado castillo, sino el de Tarrasa,
~ era
A l ~ ~ p r nno
collforme lo revelan IPS numerosas ecrituras otorgadas en este
lifitirno p n t o .
, Todaa estas caueas, junto con la wcesidad de dinero, impul-
-rea a1 rnatrimollio de que venimos ocupándonos h deshacerse
del castilb de Santa Oliva.
de Jdb de 1243,.par solemne escritura, vendieroll en
3, de oro alfonsina eI castillo de Santa Oliva,
con t u b %usderechos y pertenencia al convento de Sant Cugat
dsl Vallks (1) , prometiendo que cuando su hijo Jaime de Tarrasa
y de Santa Oliva llegara & curnplir catorce años de edad le obli-
garian á aprobar esta venta ( 2 ) . m
DE TAR@=
4
d
h U d 6
b de su pa
'li sr~madre S a l ~ i n alc
prunyá con cesión de
del t6rmino de esbe castflo en,
. . 71.
La familia Tarrasa habia sc~%&nkb
-
-
Xarti, no siempre an~istmas. - .

a
Sobre un préstamo hecho por dfil?&@ ,&-
'
Tarra
m-
--

Maria 5 Bernat de Sani Bkrti 8~oYci$~ts-~e?Tbfiw


-

hipoteca de 10s molinos de Mora, en izog, &uuikr


ambas partes en 1213 0 ) .
. . -
Saurina de Sant Marti vendiú, en x z p , A GainI&m de-'Faxasq!
.- - -.
padre de1 J ~ i m cde quien d e s p h nm o c ~ p r m m ~ m e
m é r r n i n o de Sant Miquel del Castell de Aranlprunya, en el
Sifiar, por trescientos sueldos barceloneses ( 1 1 . .
-
= <n 7 de Febrero de 1256 e1 propio GuiIlem de Tarrasa, junto
con su mujer Berenguela, hizo donación del terreno conocido
con el noinbre de Termsel., en tkrrnino
-- --. . de1- castillo
- -- - - --
-- - -- - .. . de
-- -Aram-
-- ----

n éI una iglesia y un convento bajo advo-


caciirn de San Salvador; y en 6 de octubre de 1264 establecie-
ron á Guillem Goguer iodo el lugar denorninado ({Hospital de
San Salvador de Arenys],, en dicho tbrrnino, con obligaci6n de
sostener perpetuamente una Tgmpara en la capiIIa, y dos 10s
bados y domingos ( 2 ) .
Su hijo Jaime contrajo matrimoni0 con Guillerma, hija
Berenmer de Sant Vicens. sefíor del castillo de Rurriach. la cual
mavedises alfonsines de oro h o . Hizo el
marido á su esposa donaci6n nupciaI de quinientos maravedises,
y para responder de ambas sumas, es decir de las 1,500 marave-
dises de oro oblig6 su castillo de Ararnprunyá..
Perdida la escritura dotal rehizose en 16 de Junio de 1272,
obligando entonces en lugar de Ararnprunyá, la casa de Tarrasa;
con sus labrantios, molinos y cuarta parte del diezmo de1 castillo
y termino de Tarrasa (3) .

Tuvo de GuiIlerrna de Sant Vicens una soIa hija, 5 quien


impuso el nombre de Saurina, como su abuela, aun viviente, y
w

Ix) Fonda de Montalegre. Perg. 2,239.

(2) Fondos de Matalegre. Pergaminos nfims. 98 y 129.

(3) Fondos de Montalegre. Perg. 'n.0 3 30.

- -- -mi#
. -

lliuerto Jaime de Tarrasa, SIIS albaceas testa1


rina de Santa Oliva - su madre Bakr$lim -
diano de Barcelona, Y Arnau de T.6rreftas
mona de Sant Vicens entregark después
Todos Santos siguiente la casa de Tarrzsa J
ya dijimos le obiig6 su difunt0 espom por r&&b
esponsdicio. Los tutores de ia menM Saririnetq,
el testamento por su padre, aprucban ratjf(c8n7
)7

19 de Diciembre de I-/- (11.


La viuda GuiUerma de Sant Vicens contmi~
con Bernat de Bayona, feudatari0 de i4rampr.U
en mil tresdentos maravedises alfontinos, y i a l k %
ridad 6 $279 ('1, sobreviviéndole su
albacea suyo IegS sus biems.
-
rl
SAURINA DE TAKRASA

Poco cuidaron 10s tutores de Snziri~tctnde Za administracibn


de sus bicnes paternos, y el Rey intervino nonlbrando por tutor
ai tio de aquella, Guillem de Sant Vicens (3).
Todavia menor de edad cas6 Saurina de Tarrasa con Berlznt

( I)Fondos de k'lontalegre, pergallino nirnwo 2,417.


(21 Registro 41, foL 57; Y pergamino 2,450 de Xontalegrc.
(3) Registro xg, fo1. qr vuelto.
donaci6n inter vivos qtte su abuela Saurina de Santa Oliva Ia
h.izo en 17 de Junio de 1273 con motivo del matrimoni0 (1).

El primer cuidado de ellos fuC alcanzar de Jaime I que les


confirmase en la antigua posesi6n de la castellania de Aram-
prunyá poseida por sus antepasados desde 1x42 en virtud del
convenio que hicieron Guillem de Sant Martí y Pere de Santa
Gliva, dc que Sa hablamos en Iugar oportuna. Jaime I en tal
confinn~cibnles recuerda Ias obligaciones feudales de permane-
cerle fiel, b c e r hueste y cabalgada, curius, placitos y sepimerzta
y de entregade la pastat bel castillo siempre que se 10 deman-
&sen. Con tste motivo prestaron al Rey homenaje de fidelidad
-v- vasallaie en la forma acostumbrada. Esto fué el 24 de Marzo
de 1274
se fija con insis-
tencia en Armprunyá;~To utiliza unas veces para dotar la casa
de un Infante, otras para premiar servicios de algizn familiar del
Rey, y las mLs para arbitrar fondos vendiendo la plena jurisdic-
ción. En tanto, y restablecidas las cusas en su verdadero lugar,
esto es según el origen condal del feudo y la sub-castlania
donada por Guillem de Sant Marti á Pere de Santa Oliva, Bernat
de CenteUas y Saurina, su .mujer, siguen siendo alcaides, no
propietarios, del castillo de Arampruny5 y sujetos al sefiori0

(1
Libro de la Baroda, foI. 53 vuelto.
(2) Fondos de Montalegre, pergamino número 2,472. - Don Jaime habia
hecho donación de 10s castiIlos de AramprunyA, Tarrasa y ohos 6 GuilIerma de
Cabrera, pero anu16 tal donación dándole en cambio' el: castiIlo de G*b; .en
treinta de Agcrsto de 1274.-Registro 19, fol. 181~ u d w ~
directo de 10s Reyes de Aragón, qdic Trono y sub-
e presentan 10s
as 6 ventzis, un
casos antes indicados de donacidh,
eslabón ~nPsen esa cad,ex~afeudal.
Frecoentemente impide la ena*$ dc !&s
explicar las diversas modalidades es:&
pero, tornando aquellas fuerltn en conwn(.,
en el pel-iodo que vamos historia* l
de Aralnprunyd 6 la de las aentas de su ' ~ e r r n
heterogénea. En efecto, dentro de =S
siglo m8s tarde veremos c ó m se amjefib, '

ci6n real, ejercida p@r mediacibn &I C~IJI@&


* y propiedades
francas y aiodiales de diversos caballtars,y &@5&$n10 Centellas
L I

con indeyexldencia d d casfilb.


Tan cornpleja constituci6n di6 marga i a&p
10 tuvo Bernat de Centellas con la Corom ent
cho de sonar el cuerno en torre dd.' asdb:dr*&
- &T.'
y sobre Ios diezmos de Gavá, Viladecans, Torre
y Les 11).

En 1288 Berenguer de Proensana, Bai!& &ai $4


Aramprunyi, cabrevó las costumbres y derethos q u c &4 *ke-
necian al Reg.
De este Cabreo, que viem extractado 5 fos f61i0~r o 3 vu~lcito
Q 105 vuelto del n Libro de la Baronia* resdta: que e l cmtlk
Bernat de Centellas tenia dos feudatarios, G. dd. Pahs.,

TP
I
rta parte del diezmo del castillo, y
del mismo. Poseia el castlá
onarca la Casa de la Sertdk, y el
s a l de Vjladecans: que existian dos especies de condiciones
rrile en 10s hombres de este castino, unos sujetos directarnente
P y. otros que contribuím b pechaban al Rey y al Castlá y se
astlá servia al Rey con un cabal10
general en Catalufia; que
b o k a h romo as&paci6n del Rey la mitad de una cuarta parte
&I ddiezrno del castiUo; y que en aquella fecha era guayta 6
amarg& de 1% ailancia del castillo, bajo la jurisdiccibn del
castlá, Bernat d.e Bayopa, quien percibia en remuneracibn de
I sa carga cuatro cuartera de trigo y siete cargas de uvas.
b
Los dernAs feudatarios que el Rey tenia en t6rrnino de Aram-
L

puny5 erm: Vilarnau, obligado al servicio de un mcfn en hueste,


gue cobraba un cuarto de dicho diezmo; Papiol, no sujeto á

servicio, 4ue p i b í a ochenta cuarteras de cebada del losolu,

4 (6 indemnizaci6n por el impuesto de fragna) de1 Coll de Begas


abajo; Antich Tid,por el feudo de Tornamira que tenia pdr el
Rey, cobrando 24 cuarteras de cebada sobre el -diezmo del cas-
tillo y no estaba obligado & prestar servicro alguno, y ademks
por el mas de Fontanals, por las propiedades que fueron de
Amau de Fonollar y por la que comprb de R a m h de Picalquei-s
y de 10s albaceas de Berenguer de Santa Oliva radicante debajo
de La Roca, que prestan de censo al Rey unas espuelas de
hierro dorado de una mazmudina de valor siempre que el Mo-
narca convoca á las huestes clel Pincipado; y Amau - d e . ~ a n o ~ !
ZZar que tiene por el Rey el tercio de 10s agrarios del tGcalmde
Gavá, diez cuarteras de trigo y veinte de ceb+da. qu~&rna:de
10s mitgers del Pla de
m-
Begas, y
el tercid* b
diente á la Corona en 10s agrarios tribatado?
cstillo de -4ramprunyd.
=iIfolw, 111 cobr6 en r z
-. -
cii~cuentasueldos de 10s
hombres de Ararnprunyl por redonción de 10s clientes ( 1 1 .
EI mis~noMonarca don6 á Bernat e@ Senesterra, el g de
~m~de 1288,en recompens de sus =vicios, todas las rentas
que percibía la Corona en dicho CartiWo PI, pero esta donaci6n
debi6 ser por una sola vez, 6 ocw se la -pemutaria
- el Rey por
o t n análoga, según ocurria f r r e u e n W n t e , que entonces el
desurden administrativa ocasionaba tas qecti ficaciones, puesto
que sabemos que en Julio derzgo Alfonso III vendii, el castillo
con todos sus derechos y pertenenci~sp r precio de 40,000
sueJdos á Guillem de Bellvis, al csaI por orden expresa Rey
1
habrin de acatar y reconocer como sefior, prestadde
- homenaje,
4

fos castIanes de Aramprunya Bernat de Centellas, A. de Fonollar,


Pere de .Torroella y Galcerán de Papiol ( 3 ) .
Debi6 ser esta venta á carta de gracia y quedar czincelada,
porque e1 m i m o Rey di6 á su hennano e1 lnfaate b. $&o,
- a -

Seííor de Moncada y Castellvell, en feudo honroso, sin sujecsn á


servicio aleno, el tasti110 y viIJa de Aramprunyj junts c w el
lugar y villa de Cardedeu, y en el Reino de Valencia' b s de
Alapar y Jalún; posesi6n en la cua1 le confirmó Jaime I1 el 27
de Agosto de rzgr (41.

(2) Registro 75, fnI. 62.


4

(3) RcgisCro 83, iol. 59.


(4) Registro 222, f d . 94.

=F1
- 57 -
Necesitó clinero el Infante y 10 obtuvo cediendo á Pere
Marin, ciudadano de Barcelona y familiar de la Reina Madre
D.o Constanza, 5 titulo hereditario, el dieemo de pan, vino,
carne, etc., que percibía en Aramprunyá, asi en la parte que
compartia con Ios feudatarios del Castillo, como en la que per-
cibia por entero en las masias y posesiones de la parroquia de
Sant Climent, del mismo tErmino señorial. Pero Jairne I1 al -
aprobar esta operación la rnodificó en el sentido de que Marín
poseyera 10s diezmos & feudo honroso sujeto á la Corona etl
seíiorío directo, y que en caso de que el Infante muriera sin hijos
revertieran dichas diezrnos al Rey. -Asi ocurrió: el Infante don
Pedro falleció sin dejar sucesión; pero Jairne 11, á cambio de
3,000 sueldos barceloneses de terno, volvió á conceder vitalicia y
hereditariarnente 10s diezmos de Aramprunyá y Sant Climent 6
Pedro Marin (1) en 18 de Agosto cle 1297. ~9m!FLkul
Como si este procedimiento hubiera servido de ejemplo,
vemoe que en Eneso de 1298, es decir, pocos meses después,
Saurina de Tarrasa vende por un afio á 'Berenguer Ticio, abogado
de Barcelona, cuantos derechos cobraba en el castillo y t6rmino
de Aramprunyá, por 475 sueldos barceloneses de terno (21, venta
para nuestro objeto de rnucho interés por cuanto comparada con
la anterior permite juzgar de la cuantia de las ingresos que.per-
cibían 10s castlanes de Aramprunyá, siquiera 6sta sea por un a&
-
y aquélla ad $~fia&am.
Dentro del territori0 jurisdiccional del castdlo, el Rey
- 5 8 -1

di6 franquicia de ciertos dereclws 5, algunes


que el caso es rar0 no deja alguna d6
ejemplo en zg de Junio de 1294 aclviei-te-'~akrne
de AramprunyA que no cobren el detecho
Pascual Mescgner porque le ha
La frecuencia con que 6 part
mandatos regios dirigides á /os h o n W s Aramprunyii, 6
mr

documentor en que incidentdrnente SC hrbls de ellos con carác-


ter colectivo, hace pensar si existiria $5 Lnr mporación muni-
-F- I

cipal 6 al menos junta de vecinos de aqud!i p a r r b q y l ~


cierta
autoridad local.
Tuvo Bernat de Centellas dos pleitos con el
El Infante pretendia que 10s vecims del t6r
prunyá Uamados mitgers por su doble n a t u r a h a trhbn
sen el impuesto del bovatge juntos con 10s
aqud. Ignoramos el desenlace de esta cuestión (2).

La otra pmtensi6n del Infante fué que 10s mitgers del a s t i l l a


de Aramprunyá le pagasen el tributo de questia integrarnente,
es decir, sin partieipación alguna para Bernat de Centellas. Por
su parte sostenia 6ste que 10s mitgers estaban obligados 5 satis-
facerle ioda la recaudación y que después El por si mismo 6 llor
mediación de su administrador 6 baile debia eiitregar la mitad de
ella al Infante.
Las molestias continuas que estas querellas producían á 10s

(I) Registro 88, fol. 23 I .


(2j El Rey encomenckj á Ramón de Toylk Jucr de la Cort Red, d desp&
de este asunto en 1293. Cf. Registro 87, fol. 162.
son para descritas, pues,
bome $empre ha ocurrido, venia á quebrarse el hil0 por la parte
I . - a .

@ fbdj4~. FÜC rn p l o d o , wnque corto, de profundo malestar.


wiros acerczt de la persona P quien debian tributar, siempre
.£San pmjuiqia, ya crrtreg~ranla questia al Infante, ya la entre-
t
@graná & r ~ ~det Centellas, porqlle uno y otro inversamente
~.rppbagttl&nsws; bienes á las mitgers.
ph restencia la Bernat de Gentellas prddujo que le fuera
clam&&, en f ~ m &pera,
a por d Infante la p s t a t del castiílo

el atunto, por convenio


arbitraje amistoso, dando
dls bn J lwgs calvario que venian sufriendo lm remensas
Castfilo. Sentmciarm lm Arbitra en 28 de Agosto del mismo
$394 em Pa siguiente forma: que los hombres propios del
I

Infrue digier9n ciertc~nfimro de ~ i t g e r sy en uniiin de ellais


t~1sara.n 4 h p t e de b @csbe'n, y de esta suma hicieran dos
porcimes iguaIis, entregando una de ellas al Tnfante y la otra á
Scaurina de Tarasa y su marido Bernat de Centellas (2).
TambiCa eon Jaime 11 tuvo custiones Bernat de Centellas,
viendose obligacio el Rey á ernbargarle Aramprunyii en 1302 6

I En 24 de Octubre de 1310 prest6 hornenaje de fidelidad y


vasallaje & Jaime I1 por el castillo de AramprunyB en el Palacio

(I) Registro 88, fol. 222 vuelto. =' I

(2) Foados de Montalegre. Pergamino n6mero 2,467.


I
(3) Registro 202, fol. 189 melto. 11 I-T
-!
I
R& de Barcelona, en rnanos del .!o~%rc%-h$ --
el Obispo de Valencia y 10s ~ f i b a n <~ s
Pere de Llad6 (1). L_
Por 10 que dicho queda se d lcra6c$l&
.: - -
inquieto tle Bernat de Centellw, se501 d%SiL&&
pio, v de Tarrasa !; Arampru~ykp r S&
bta livió en axmonia, 3- la paz de
envilidiable. Los últimos aiias de la vida d.@;S,
U
-,

se vieron amargados con profundas &ien%gq-


adelante veremos cbmo Bernat de ~g,Rfdlag, - 4
su eposa, la emprendi6 tztmbiCn con s61 -k!$i%
yerno.
.
I
-.
B .
Las desavenencias conyugales llegaron-aApz?j to
la agrupación alrededor de Saurina & rrded
trance á defenderla de su marido, comgese
los nombres de algunos de 1% m i s adictop 6 -$ll111) gue fi
Ramón de Picd'quers-señor&
de la Sentiu-v * I
su hiio Bernat ,de
Picalquers, Bartolom6 de Sala,
wñor de Fremiá, -etc. Estos vaIedores,.de a c ~ q c l ocon la rnadse,
separaron á Blanca de brazos de su padre Bernat de,Centellag \-.

la depositaron en lugar desconocido para 61.


I
La acertada intervención del Obispo de Barcelona concluv"
"
con ese estado anormal y escandalosa. Es muy notable la ser
tenda arbitral que dictó al efecto, en 28 de Junio de r292, y
merece resefiarse. r=F-
La base de ella la coastituye una separaci6n amistosa de

(I) Registro 25, fd. 271 vulto.


10s c6nyuges desavenidos, quedando*
- obligadú- el maridsl .dAssar

r
-J L

1
á la rnujer una renta fija para su sostenimiento y Aa.reinteg&ftlc'.l
Centellas en la patria potestad sobre su hija Blanca. 4 4

Por esta sentencia queda autorizada Saurina de Tarrka~para:


buscar casa, donde vivir con sus sirvientes, en la ~iudaddeJB&r-
celona. El marido no podria obligarla & salir de esta ciudad; y'
31 ella 10 hiciere en compañia de su esposo voluntarimente, se@ía

tan s610 de dia "v previ0 aviso verbal al Vemer?


&
- -- - - - - --- 6
" - ,deBarcelona
. . --
- 6.'

alquiera de 10s siguielltes: Berenguer de Sant Vicents, seiior


Premiá, Pedro Gruny, Canónigo de la Seo, 6 ~om6-s'
GN~Y.
1 Si el Centellas quisiera vivir con su esposa en la casa de Ekzce-
lona habria de pagar 10s gastos cua1 si fuere un mer6 huksped.
En el caso de que alguien sacase & Saurina de Barcelona, su
P
marido no se haria cargo de ella, sino que procutarfa con lob
amigos de ella que volviese á la ciudad Condal.
Si Uegara el matrimoni0 5 vivir fuera de Barcelona, B&mat
de Centellas reconocerb en escritura pública 10s hienes muebleq I

que posee su mujer, quedando obligado á dar cuenta: de ell03 &i


I I
Obispo de Barcelona.
Se haría escritura solemne, d conocbniento de dicho hel&d&,t I
en la que bajo juramento Sausiria, Berenguer de Sapt Vihentg,~
--
Tomiis y Pedro Gruny declarar& si tieaen 6 ncr en~iqt~6d@

.
Blanca, si saben 6 no dóhde se prornetethn i%munic&
Bernat de Centellas cuant01 supieren .fi lcyeretr aoeraeli?#@j4
le cedetan la patria pbtestatf ayM6rid~)le 5 exi$j&&~d&~dlg&m
y recuperar d su hija. .r CI XIJ.B+ I -1,

La asiQnzi46~que %@nat.& /66nt&las-:p$&ff~


, . ,,
A -

de - % @ h'&4Pe~&@6wi
sefií6 ,dw LW -q~gldIjs~ o I

-
-

seAa de -~_6'%:
13enlat de Celltellaj rnandaria por escrit0 A 10s hol~lbresdel
castillo de .4ramprunyá que en adelante entregasen d Saurins
todas las rentas, censos, agrarios y dernás derechos. El dia 1 . O de
Enero de cada aiio renderia Saurina en subasta pública, en la
Plaza de Barcelona, dichos bienes: retirando del iinporte total de
la subasta la suma de 1,652 sueldos de terno, el resto vendria
obligada á entregarlo á su esposo, quien tendria en su represen-
tación la fortaleza de Aramprunyá.
Cualesquier escrituras de venta 6 enajenación llabriall d e se)
firmadas de nlancolnún por ambos cónyuges.
Si algún acreedor de Bernat de Centellas dedujera reclamz-
ciorles contra Saurina, ésta no vendria obligada á atenderlas,
sino su marido; pero en el caso de que abonase alguna deuda
de su esposo voluntariamente se reintegraria de las sulllas des-
embolsadas to~nándolasde 10s hienes subastados de Aramprunyá.
Ofreceria Bernat de Centellas bajo juralnento que no obligaria
á su esposa á otorgar testamento, codicil0 ni escrituras de venta
contra su vol~ultad.
Coll objeto de asegurar la ter~ninacibnde las allteriores que-
rellas matrimoniales, dispuso tainbién el Prelado en SLI senten-
cia arbitral que Bernat de Centellas, su hermano Guilabert, 10s
hijos de éste Bernardó y Guilabertó y Bernat de Cabrera presta-
ran juramento ante el Veguer de Barcelona de no causar daño 6
perjuicio alguno en persona ni en bienes L Saurinani á sus patro-
cinados y valedores Ramón y Bernat de Picalquers, Bartolomé
de Sala y demás personas que habian intervenido á favor de
ella en contra de su esposo; y ir mayor abundamiellto dispuso
qlle c ~ ~ a n deloRey regresara 6 Barcelona habrian de reiterar tal
juramento ante el Monarca.
- 63 -
Si Bernardo de Centellas 6 10s suyos faltasen 6 10 ordenado
en aquella decisión arbitral, sedan considerados ante la Ley como
1
perjuros y traidores sin rec.onocerles derecho alguno á apelar en
j uicio 6 por batalla jurada (1).
De indole distinta, pero no menos curioso, es otro documento
que hemos logrado hallar: es un poder dado por Saurina ri Bar-
tolom6 de Sala para que en su nombre haga las gestiones nece-
sarias á fin de que la Priora D." Guillerma de Santromá desista
de su prop6sito de trasladar las cenizas de Guillem de Tarrasa
F- Guillerma su mujer desde el antiguo Monasterio de Junqueras,
junto al Coll de Salata (Sabadell), al nuevo edifici0 de Barcelona,
10 que seria en contra de 10 que aquellos antepasados suyos
dej aron ordenado en sus testamentos (2).

Saurina falleció con anterioridad á I305 (3) y le sobrevivie-


ron su esposo Bernat de Centellas y su hija Blanca, casada ya
en primeras nupcias con Guillem Galcerán de Cabrens.

(I) Fondos de Montalegre. Pergamino número 505.


(2) Fodw de Montalegre. Pergamino número 2435.
(3) Fondos de Montalegre. Pergamino número 5x2. En este docnmento s a
habla dei pbito que el Obispo de Barcelona sigui6 coptra Blanca de.CsntkUas po
incump+imiento de las diaposiciona piadosas del testamento de SII madre S a q
BERNAT DE (

Ya hemos visto que durante la vida de su esposa Saurfila


Tarrasa tuvo Bernat de Centellas, en nombre y r e p r e s e n l a
de ella, la alcaidia de Aramprunyá, y que desde la sentenc
arbitral de 1292, separados 10s 1,652 sueldos de la pensidn anua
de aquCIla, el resto de 10s emolumentos 10s percibia el inaridl
Pues bien, muerta su esposa, le encontramos desempeñando dic1
alcaidia sin interrupción, asi como la del castillo de Tarrasa
A
m
hasta el año de su faIlecimiento, q
En ~ 3 x 0prest6 homenaje de fidelidad al Rey de Arag6
Jaime I1 por elifeudo de Aramprunyá (2).

El enlace de su hija Blanca con el noble Gz~ilkmGnlcevn'st de


.
poc0 tiempo antes de la
de Cabrens señaló en dote á su
villas y castillos, que hubiera
lgrandecido á 10s futuros castlanes de Aramprunya si de este
iatrirnonio hubjera resultado descendencia.
Los caballeros y sefioras de las villas y castillos constitutives
2 la dote se resistían á prestar homenaje á la pubilla de Aram-
brunyá, y ésta para incoar 10s pleitos y reclamaciones pertinen-
amplios padre Bernat de Centellas
-e11 12 de Diciembre de 1304 (1) .

Fueron cordiales las relaciones entre Bernat de Centellas y


u- hija durante el primer matrimoni0 de esta, pero no asi des-
pués de casada en segundas
- nupcias
- con G.laillam de Calders; y
-
e las desagradables custiones surgidas en este periodo, que

T
llegaron hasta el punto de no verse padre é hija, es fiel reflejo y
síntesis la sentencia arbitral que en 21 de Julio de 1312 dictaron
10% amigables componedores Bernat de Centellas, Seiior de Cen-
tellas, Bertrán de Seva, jurisperito de Barcelona, y Jaime Ricolf,
abogado de Manresa. ES w
Por ella se ordena: que Bernat de Centellas, Señor de Sitges,
deponga su rencor contra su yerno Guillem de Calders; que no se
le impida ir á 10s castillos y lugares de éste y hablar con su hija
Blanca; y que B su vez ambos cónyuges puedan entrar en las
villas y castillos de su padre. El Centellas otorgaría poder d fin
de que sus hijos pudieran recoger el dinero que 61 tenia deposi-
tado en el hlonasterio de Santas Creus á su nombre y que era de

. -
(z) Fondos de Montalegre. Pergawino r&plerd' ' ' ~5 +*3
I
hija; y adernás procuraria por t& ~ Q S
Rocaberti la devolviesle el cast
ustarnente se habia apodera&, as
semejanza de aquél lle estaban o b l s h p F qcritura que otorgci
L su favor su difunt0 marido Gkhillm wterán de Cabrens
en garantia de su dote y esponsphcb RD le habían sido satis-
fechos. Entregaria el padre á la llija la r r i t u r a de dote y espon-
salicio demás documentos con el10 relaci - obrantes en su
poder; pero se reservaria las a e i i t w i s reiiii-mfss Q 10s castillos
de Talrasa y Ammprunyri.
Blanca daria á su padre 4,000 swldos.
Y, finalmente, despit% de abonarh 6 ; m .rad
Blanca de Bernat dc Ceniellas, Sefior dc ctPtt$
Olivet.
Nueve dias después de dictarse esta 4eat D.!.@ili%&i $1
Centellas firrnó en ella prestando su qprohción, en ial=qqtillp'&
Avinyó, donde residia ( 1) . 1

Aprob6 también el padre 10 sentenciado, r w i k n d o á ru-hpia,


bajo L gracia paternal y prometiendo cumplir 10 o~dcnadop
10s árbitros ( 3 ) .
Reconciliadas ambas partes, Blanca confirmó á su padre la
donaci6n de 10s castillos de Aramprunyá y Tarrasa, siendo c m -
1
sentida por su marido Guillem de Calders, en consideraeión á b
cua1 Bernat de Centellas renunci6, por favoreccr á su verno, al
derecho que tenia á controvertir la sentencia delyviolario de la

(I) Fondos de Montdegre. Pergamino número 5 13.


(e) Fondos de Montdepe. Pargamino númno 423.
La aludida confirmación es de fecha 29 de Sep-
tielnbre del mislno año 1312 ( 1 ) .
En estos tiempos emanaron del poder real algunas disposi-
eioiles encaminadas á la conservación de la riqueza forestal del

de Enero de 1305 prohibió la corta de árboles y el


2

hacer leña en termino de Aramprunyá, prohibición que desde


tiempo inmemorial existia ya y se observaba como una costum-
bre (3). De inomento la orden fuC obedecida, pero andando 10s
afios volvió á infringirse, siendo preciso que Jaime I1 dictara
otra lnás enérgica señalando pena á 10s infractores. Por su real
carta de 31 de Agosto de 1319 dirigida al Baile regio de Aram-
prunyá manda que se aplique la multa de Go sueldos á quien
corte 6 desgaje ramas de 10s árboles frutales y maderables y que
este decreto se publique en las iglesias parroquiales del termino
de Aramprunyá cuando el pueblo se halle en ellas congregada,
y que 10 comunique á las autoridades limítrofes de Barcelona y
Vilafranca del Panadés (31.
Los recaudadores del impuesto de cena, llamado yantares en

1
Castilla, qnisieron cobrar10 en término del castillo, p r o la univer-
sidad acudió al Rey alegando que nunca lo habian satisfecho, y
Jaime 11, respetando el fuero, declaró francos del subsidi0 de 1
cena á 10s hombres de Aramprnnyá por privilegio fechado
Noviembre de 1313 (4). +'
I

(I ) Fondos de Mont alegre. Pergamino número 27 1.

(3) Registro 235, fol. I 74 vnelto 4


(3) Registro 245, iol. 164.
(A) Registro 210, fd; 107. I I
diez &as, y despuCs al serle devueltos prestar juramento de
vasallaje por el de Aramprunyá á su señor Pere March, quien
por aquellos dias disfrutaba ya de la omnímoda jurisdicción.
Este hoinenaje 10 prest6 en 15 de Marzo de 1323 ( 1 ) .
Pero no tard6 Blanca en chocar de nuevo con su superior
rquico, y fué con motivo de la recaudación del diezmo. En
323 se recaudó en la villa de Cambrils: Blanca protest6 porque,
antigua costumbre, debiera recogerse en las casas que
castlanes poseian en Viladecans. Para zanjar la cuestión
convinieron Pedro March y Blanca de Centellas que en 10 suce-
sivo el diezmo se recaudara un año donde eligiese el March y
donde determinase Blanca de Cent ellas (3). NO satisfizo
al convenio á la castlana de Aramprunyá, y, en 1324, pus0
o á Pedro March reclanlando que la recaudación fuera en
Viladecans (3).

La cuestión relativa al feudo de Tarrasa fué más agria. Tenia


aquel castillo por la Corona Ramón Folc11 de Cardona, éste se 10
tenia encomendado á Berenguer de Cardona, y ' el Berenguer á
Blanca de Centellas. Exigia Berenguer que Blanca le prestara
homenaje, pero la castlana se negaba á el10 alegando que siem-
pre sus antepasados habian prestado homenaje al Rey por el
castillo y nunca 5 su señor inmediato. El Rey para resolver este
asunto citó á Blanca ante su presencia, pero temerosa esta de
caer en poder de las tropas de Ramón Folch que estaban frente

(I) Libro de la Baronia, 501. 75.


(2) Fondos de Montalegre, pergamino número 2,2 5 4.
(3) Registro 18z,-£01. 161 vuelto.-Registro 182, fel. r 79,
lue est5
que no se

de Julio de 1262 de

gade ,Wa~tn y d L P c ~ L ~(21.


~J'R
'Las b a h de .Barcehw y- de

fCrrnino del cartilla. faimb FI qdLna,


al Baik General de Cataluña que av6ti or document os 6

t i e m p p a s a d ~(3).
El Monarca autoria5 4 Blanca

rens; y dos riim mQs tarde obligó las rentas del castillo para

debian á 1% albaceas & B. de

-2
-

- 975- Pgcha; :&e E m


1227.
Entre 10s vecinos del ténnino de Aramprunyá y el Baile Real
de ulla parte, y de otra el Prior de Sant Vicens de Garraf, hacia
tiempo que se producian contiendas judiciales por cuestión de
limites. Resuelto Jaime I1 á cortar ese malestar, encargó á
Guillem de Canoves, Rector de Sant Climent, y á Bernat Mora-
gues, vecino de Gavá, que por inspección ocular y directa L,

terreno y por el estudio de documentos antiguos, determinaran


cuáles eran 10s verdaderos lindes y amojonasen la línea divisoria.
Ignoramos el resultado de este expediente de deslinde (1).

Con este dato llegamos á la fecha en que vendido por Jai-


me I1 A En Pere March el directo dominio del castillo y su tér-
mino y por Bla,nca de Centellas la castlania al mismo P. March,

+
concluye el primer periodo de nuestra historia, ya que desde
entonces deja Aramfirzl~zyli de estar sujeto al señorío directo de
10s gloriosos Reyes de Aragón y Condes de Barcelona.

que vendió la castlania de Aramprunyi, pueden consultam l a pergamws núme-


ros 2,25 3 y 2,461 de la mis- colección.
(I) Registro I 76, fol. 47 vuelto.
PARTIOU LAR'

LOS MARCH SERORES DE ARANPRUNYA

PEDRO MARCH, L 0 PROHOM

Perteneció á una antigua familia burguesa avecindada en


Barcelona, en donde algunos de sus miembros desempeñaron
cargos de la Curia, disfrutaron de posición desahogada y fueron
tenidos en gran consideración.
Un Pedro March, que vivió en Barcelona en 10s tiempos del
glorioso Rey D. Jaime I ejerciendo la notaria, es indudablemente
antepasado directo del primer March señor de Aramprunyá, no
dejando lugar á duda la escritura de 26 de Abril de 1287 en la
que al testar D.a Ferrera de I\funterols funda un beneficio eh1la
capilla de la Virgen de la iglesia de Santa An+- d e ,dicha c ~ ~ d- ~ i i ,
- - I A

se. 10 cede I-al


- 76 -

~lotarioPedro hlarch y más tarde vernos d 106


prunyá ejercer tal derecho de presentación ( I ) .
Pero dejando de ocuparnos de éste y
Pedro &Iarch, el Prohom, 6 el Antich ( q ~
nombran 10s documentos de la Baronia
viniendo ii tratar de Cste, hemos de r e e d a r 4
mente Escribano Primero de la Curia Regia, bri
de la Casa Real, Tesorero de J aimc I1 y C,onsej&o
y Pedro I V de Aragón. -Por las cartas de definici
cuentas que se conservan de 1318, rjaz, 1325 f
mación de aquéllas de 1327, se colige que su gest*
habia sido honradísima, acertada & inteligente, est&-n
la Corona por t d o extremo agradecida (21, siendo tal c
motivo de que Alfonso I V le elevase al cargo de C o m
El 4 de Febrero de 1323 (pridie nonas Februarii 1332) e1
rey Jaime I1 necesitando dinero para la conquista do las islas
de Cerdeña y Córcega, vendió á su tesorero Pedro March ;et
castillo de Ararnprunyá y su térrnino jurisdiccional q ' l i b r e y
franco alodio, pero reteniéndose la Corona el mero y mixto
imperi0 del mismo por precio de 120,ooo sueldos barceloneses de
terno (31, cantidad que entregó dos días después al recaudador
Francisco Ferriol (4). El Infante D. Alfonso, Procurador General
del Rey, aprobó y confirmó la venta el dia 24 siguiente (5).

(I) Libro de fa B a r d a , fd. 13 vnelto.


(2) 1-ibro de la Baronka, fd. go p siguientes:;
(3) Registro 223, fol. 175 vudto; y L i h o de la Baraía, tol. 47.
(4) L i k o de la Barronia, fol. 50.

(5) Registro 388, fol 17; y Libro de la Baronia, fol. 5 I .


- 77 -
El General de Cataluiía di6 posesibn A, Pedra ~ a i d el
h
dia intrOducihdole en el CaStillo, practicando las ceremonis
7 8

atinentes al caso, 6 htimando 5 la D,a Blanca de Cefi&


tellas Y Q sus vasallos para que le reconocieran corno sesor y le
hicieran entrega en 10 sucesivo de ]os censos y rentas y le
prestaran 10s servicios feudales acostumbrados, de la misma
manera que basta entonces 10 habian hecho con 10s Reyes de
Aragón.
Con decir que la venta fué total, sin restricción alguna, s&o
la del mero y mixto imperio, queda entendido que el Re17 le
transfiere no s610 el castillo y su territorio, sino cuantas fortale-
zas y edificios radicaban dentro de 61, el sefiorio snpremo sobre
10s caballeros y señoras que en dicho término tenían propiedades,
de cualquier género que fuesen, el sefiorío también sobre la
numerosa payesia de remtnsa que cuidaba de su cultivo v con-
servación, y por tanto de las prestaciones y servidurnbres á que
esta clasc venia obligada por derecho consuetudinario y por
dispmiciones legales, la propiedad plena de la tierra, de 10s cul-
t i v o ~ ,fuentes, lios, aguas y acueductos, de la caza, de la pesca
de 10 que pu&ere encontrarse casuahente, etc., todo ell0 con
carácter perpetuo y hereditario.
Blanca de Centellas no quiso prestar homenaje á. Pedm ~ a r c h
el día de Febrero al ser requerida para efectuado por d Bai.e
General de Cataluña, ni el dia 8 cuando le presentada la
oportuna orden del Rey por d V v - de Barcelona, 10 que
motivó que el Monarca le r~lama.se la entre@ 6 ~ s t a tdel
castillo. ya dijimos c6mo Blanca hubo por dltimo, en 15 de
Marzo, de humillar& ante el nuevo *fior Y jurar que le guarda-
I
fidelidad y v ~ l l a j e .
I
f b

1
--
llarnau,
u
isFkikdonaci6n absoluta y con cardcter heredi-
administradora de las rentas correspon-
h castlasfs & &arnpuny&, siendo aprobada esta
rn 30
de Abril de 1322 ( 1 ) . A l morir
dero de lla baitia L su marido. Comprada
& Ar&*wy&
la ca&l%Islllds Mar& á la Centellas, Simón de

mpre su ve et justo desm de concluir con la plura--


- -

F ,X
.
msd-ai&@cunmteB ella, ya que en la compra de
c d t h i
s-

cpedaba por @, y si Castellarnau tenia que


gana- rsclanac~m dLbi+ deducirla contra EU antigua
#aC(ldhK a k c111esti6116i arbitraje quedó arreglada abo-

I
b tern0
V6is
I
(2

J
pra de la castlanía se hizo ante el notari0 de Barce-
i ~ &dk Villarrubia
Bernat en 22 de Abril de 1337 y por ella
p g 6 Pedro March, el Prohom, á Blanca de Centellas, esposa ael
a h l l e r o Guillem de Calders, la cantidad de 141,000 sueldos
barceloneses de terno (3). De manera, que sin contar otras
pequeñas adquisiciones C indemnizaciones , que Pedro March
pagó, la propiedad de Aramprunyá y su termino le cost6 262.000

-
sueldos barceloneses de terno. ,

Con la castlania recibió el adquirente algunos documentos


-

J?: - .,I : .,,-I-...... .- - -4-d

(1) Registro 221, fol. 241.


2 Fdé dada esta sentencia el 23 de Abril de 1337. -Fondos de Montalegr
pergamino I ,204.
(3) Libro de la Baronia, fol. 52 vuelto. Pergamino 482 de Montalegre
probatorios de ja legitimidad de sucesión. del dominio (11, pero
no el hi^^ completo del Castillo, que conservaron 10s suceso-
,,de la vendedora hasta que a n d a n h afios pasaron con la
fortuna de sus descendientes al rn@nastmiocartujo de Mont*
gre1 Y de al Archivo General de la Corona de Aragón en el
primer tercio del siglo
Una de las servidumbres feudales d que estaban sujetos las
remensas adscritos al sefiorí0 de t0d0 c O S ~ ~te~minado
~ O era la de
contribuir la reparación de ellos, trabajando en las obras direc.
tarnente, 6 redimiendo la servidumbre por dinero. En 16 de
Noviembre del año 1337 Q que venimos refiriéndonos, 10s remen-
sas del término, que eran 100, y CUYOS nombres se detallan en la
escritura que hemos tenido Q la vista, quedan exentos de la pre-
citada obligación durante cuarenta años mediante el pago
Pedra March de la suma de 3,000 S~.~ddos (z). Promete

Mar&, por si y sus sucesores, que trallscurridos 10s Cuarenta


afios si wurriere ser necesario efectuar . obras en 10s muros,
fosos, antemuros, barbacanas 6 arcos del cast310 para su conser-
vación y mejor defensa, les dar5 de corner y de beber mientras
&re el trabajo, conforme acostumbran ií hacer 10s demás señmes
de castillos en Catalufia.
El rey D. Jaime concedí6 á Pedra March (29 Julio 1324)
1 autorización para celebrar mercado 10s martes en su lugar de
I I
La Roca, término de Aramprunyá. Convinikndole más la celebra-
ción del mercado en Sant Climent, obtuvo privilegio de Pedro I V

i
(I) Fondos de Montalegre, pergamino a6mero 2 53.
(2) Lm payefes nn: 29 de Sant Climent, 31 de1 Castillo, y 40 de La Roca -
1. Libra de la Baronia, fol. 75 vuelto.
laborioso
m*jeM Bernat d
m

tencia a! nu10 del


castillo d 10s árbitros
v ai

lalm del

,& *a hacia la parte ( , altura denomi-


nada Puig Muntbain. asta el Iu ar de
F
L3

(4) Libro & h Baronia, foL 18 vuelto.


-
PidrT lfamadz Pera Far
la donde hal*.
do '
allí, ,-.iemp-e descendiendo, pasa Por
,tanque de Remolar basta el mar; continca

,
, sur de dicho estanque Y siwe basta el de rl?rtr
lindes del tCrmino de ~rarnprunyápor oeste y
de la sentiu, el honor denominado Rosseu, el Puig A G a z & 1 ;
, capilla de este santa, d'Puig d'en 416
de Sant L b ~ n s la
de Miramar, la del Puig de Aguilar 3' la rierd * Sant
Climent.
F
Dentro de 10s ermmor eel Castil10 Se entiendecl hcluidos
Viladecans, Gavá y Torre de Guillem Burgés; perol árbit-
detemhan 10s lindes particulares, internos y privativos de estcs
tres t&-minos, los cuales son á mediodia el mar y est ah que^ de
Remohr y de Sa Murta, ambos exclusive, esto es, sin quedar
incluidos en su rodalía. El tkrmino de Gavá confronta en el
estanque de Sa Murta con término del castillo de Ararnprunyá
-
y la l i n u asciende hacia hs montarias gntre 10s lugares de Gavá
y de La Roca. Sigaiendo dicho estanyie hasta la cabecera supe-
rior d d rnismo, donde hay @na fita cubierta, hasta el Mas de
Saburit es del t&mho de G a d . El huerto de March
queda 6 oeste del dicho tdrmino de Gavá, y desde siguiendo
la riera y el torrente hasta la crux llarnada Creu de Gar3rt.
rr~asiasde Pedro BertrBn, Ram& Ferrm de -
-

Guerart de Font Doliva son tCrmino de ~ ~ ~ a ;

R a m h SSC~*Sj' la capih son del térrnino del castiifo-,


la enunciada Creu de Garart basta la as del M~~ de
Sa Manera d'en Cunit, á la saz6n &habitada, el puig de
con su mas serán igualmente de Aramprunyá, ag como
descendiendo de dichonmas hasta la riera y capilla de Sant
Llorens.
I K
Desde la rlera y capilla de Sant Llorens sigue subiendo el
término de Viladecans, excluyendo las masías de Domingo Ros y
Guillem Bertrán hacia la montaña, hasta la cúspide del Puig de
Alió y del de Miramar y continúa el linde por la sierra hasta 10
@o del Puig de Aguilar y de allí á la riera de Sant Climent,
subiendo por la cua1 llega al Puig de Sa Roqueta y continúa
ascendiendo hasta el Puig Muntbaig. Desde este punto baja por
la sierra en dirección al mar por el Rech de Sales y la acequia
Gazangola y el estanque del Remolar, terminando en el mar.
De modo que todo 10 situado á O. y N. de la línea divisoria
amojonada desde el Muntbaig al mar quedaba de territori0 espe-

-
cial de Aramprunyá, pero el castillo abrazaba en totalidad 10s
otros de Gavá, Viladecans y Torre Burgesa.
Para prevenir cualquier materia de disensión en 10 futwiw
acerca de la jurisdicción y derechos de dichos thminos, 10s átbi-
tros fijaron una serie de puntos á cua1 más interesantes para 1
Historia, que ambas partes aceptaron.
Los hombres de aquellos lugares saldrían al grito de via fors
del castillo de Aramprunyá y viceversa 10s del castillo acudirian

I al somatén de 10s lugares, señalando, de paso, la pndidad en


que incurrirían 10s infractores y el modo de hacerla efectiva.
Si el Señor de Aramprunyá tuviese guerra, 10s sefiores de las
villas y torre darán seguridades á aqnkl, de que por estos feudm
no resultará perjudicado ni correrá peligro el Castillo, 6 bien le
h d n cntrcga de bs c a s u 6 fortalezas de Gavii y Viladecans y
k Torre Burgesa.
El SeÍíor de AramprunyA tendra fragua (fabrega) y cobrar5
derechos sobre la misrna, conforme h b h ocurrido hasta enton-
ces; pero de 10s demas derechoa de,~ a g i l l oterminado declara
rn

libres 4 innlunes &, 10s sefiores de las dos viuas y de la torre y 5


]os moradors de sus téminos.
Tendrían dichos sefiores la jurisdicció
excepci6n de rnuerte 6 mutilacibn de m
refugiara en tkrmino del castillo, lm m
derecho á que se les baga entrega d
mente serán entregados á 10s sefiores
gien en térrninos de las villas y torr
qr- b e declaran salvos y que habrá d
fiel Señor de Aramprunyá en las propiedad
que tenga por sí mismo ó como perte%
en 10s términos de Gavá, Viladecans
la de 10s sefiores de dichas villas y torre
- . -
Se establece también una reciprocidad complet3 en el
vechamiento de leña, pastos, pesca y arranque de piedila.
Las sefiores de las villas y torre tendrian facultad de hacer
pesar 10s panes que allí se llevaran para vender é fmpoiier multas
por falta de peso, pero no podrian ejercita; p t e a cuando
el pan fuese de transito á otros puntus.
- r
Algunos otros extremos abraza la sentencia arbitral, de CUV~

enumeración prescindirnas por su menor importancia


Pedro March sostuvo otro litigi0 con Ferrer
de Castelldefels, que también terminó por sentencia arbitral.
en 1328 (11, del cua1 nos ocuparemos al tratar de este feudo por Ir
-
separado.
Julio de 1338 (1).

c&res de Barcelona, y orden6 que al ocurrir su f d s c a e n


sus albaceas comprasen un pa50 de tisú de oro, del Tqwo, .de

su cadciver cuando se verificase su entierro, cuyo pa50 w di


despuk á alguna iglesia 6 bien-se vendiese y repartie

eses de terno. 1

compre un censo que skva de sustentaG 5 lln

que 10s jueves n la capilla de San


truída junto á la casa de La Roc

c m de. La Roca.
mtan i 5 e G n t e testa-
El testador estuvo c
la cual tuvo á todos 10s h i j a que cita 6
Por otras escrituras se sabe que w m d a
risa, y parece ser que de eila no tnvg su
Procreó en Masia: á
testamento era Canónigo
en primeras nupcias con Constanza MesegiYei, '

Bartolomen y Consdn.nra, teniendo de su segrund6


de Espiugas 6 A~nau,Jai
dalena y que tuvo por h
mond. I
- 7

Las hijas que tuvo Pedro March, 10 Prohom, f u e m .


mona, que contrajo matrimoni0 con Migerel fiwpet, =ciendo
- 11 .
de este enlace cuatro hijos: Isabel, que fué e s p a de jaan I!% ,
4
Bastida y madre de GuiUem de Bastida y March; _ _ Mbria4
. . - Ramóli,
y Clara; Violante, que cas6 con Gilabert de Corbefi y precrea.
ron á Romicó, Gombau, Guilabert y Constanza; y Sibilia, que
enlazó con Berenguer6 de Sant Vicens y tuvieron un Ilijo llamado
.GuillermÓ.
En prueba de la respetable fortuna de Pedro March consig-
naremos que á su hija Guillermona de Marquet la dot6 en zo,ooo
sueldos y en su testamento lega á 10s descendientes de ella 2,000
maravedises de oro en concepto de legítimas paterna y materna.
A la Violante March de Corbera la dot6 en 38,000 sueldos y
la deja 200 maravedises.
Y á Guillermó, hijo de su otra hija Sibilia, lega IOO marave
&ses de oro.

de
con era
.
también
J 8. dw
ql c o n b a r matrbonio asa de La Roca y la que
habitaba Pedro Marcb el Proborn, m Barcelona el dia en que
testó,
-
&B LiL
ó áu h
e 'peheredero de todo cuanto poseía en el
de V&m.&t;6s decir, la villa de Albalate, la casa de Va-
bnciq las rent- de la Exerea, una alqueria en Torrente, etc.
Y nombra Mde-ro universal de sus bienes á su primogénito
Pedro l!&arch en cuonto 6 10 que poseía en Cataluña, esto es, el
I
Castillo de Arampruny.&,la casa de La Roca (de que le hizo dona-
. ción al tkmpo & su matdmonio), la finca urbana de Barcelona,
l a ,sasa de% Solm en tCrmino del castillo de Cervelló, las masías

1 fallecer d venerable anciano Pedro March, el Prohom,


Consejero del Rey, pas6 su hijo Jaime á establecerse á Valencia,
donde su padre le habia heredado, y Pedro quedó en Cataluña
con el señorío de Aramprunyá.
B C)cos años sobrevivió 5 su padre este segundo Pedro March;
I
y de su tiempo únicamente queda la escritura de fundación de
un beneficio presbiteral que hizo en la capilla de Santa Maria de
Brugués el 27 de Julio de 1347.Reservó el derecho de patronato
para si y sus herederos y sucesores, y nombró desde luego como
primer beneficiado al presbitero Pedro de Prades 6 de Prats. El
beneficiado estaria obligado á celebrar diariamente la misa y
otros divinos oficios en aquella capilla en sufragi0 del alrna del
fundador, de sus parientes y dem& fieles difunta*Eo-do&Ó-es-.
rn
d e l a
J6ndidamente con las rentas que
Gast(j este Pedro &farchi r , m sr*lda-
de .4ramprunyi y en ir villa de Sant a
Z -

a i & n o atado. rn
Pedro Yarch cas6 con M a g h l a n
nes: Pericb, J z s a ~ y Ranrowt. Lm
dejar sucesihn, y como Pericó, aun' . E_h a d ~ y
en seguida,
w
era sordo y casi mudo, a4 &r
March de Valencia para reclamar la k e r e ~ ~ ~ s ~
d
I

lana aue habia disfrutsdo mientra. uivi6 ut-d(


.A

Pedro March.

No fuC cosia llana la declarad& de her$erq,


r -

Jalena, viuda de Pedro Hareh, como cuadora-%&"@5


. I

el sordornudo, se opnso judicinjmente L la p r C t e r l ~ i h


cuñado Jaime.
La cuesti6n iba resultando cmtmi&rm.
mterrninable, y así determinaron ponerta en m n o s de amigables
componedores de común acuerdo clegididos, que f u m a brengner
-- I
Vives y Jaime Deefar, Doctores en Derecho, de Barceha, y
- "
Pedro de$ Prats, de Gerona. Estos Prbitrw,
ro-

(I) Libro de Is Baro&a, fd. 85 vudta


, c e n f ~ s mS i ~ d i i aen la escritura, dictaron
de Barcelona en

ide b incapddad de Pericó


nkto de Pedro March, Lo Prohom,
h i a x k a de &te & Jaime Msrch,
con ms tCnninos, dm-
d diezmo de Campprmits, la casa
irll arya a??P. Y&.n2bLb Prohom, que tKne
I
- n - W b y lind~nltecon la antigua mn-

66 s @ q i ~ d@$ Brugers, etc., etc.

(I) 2 i k o de lk Barda, fdL8.


(t) Libm de h Baronia, fol. 58.
- 90 -
de investidura del feudo March ciñ6 una espada 5 Aymerich
Bernat Ca-
de Conit. Entre 10s testigos de esta ceremonia f i -
qra
,,tal&.
- -- Rector de Sant Pere de Gavá (1,. E!' dia I+ le reclam6 la
pastat de dicha casa y diez dias después s.c present6 Jaime Mar&
d tomar posesión, siendo por todo extremo interesante l a rela-
ción que queda de esta curiosa escena; dice ad:

.Item, dirsapte XXIIII dies del meg de Membre del any B~-CCC.LII
vlonrat en Jacme March, ab daltres persones, fo devant la dita casa de qa
*Sentiu, e feu demanar si y era 10 dit N e y m i c h de C o ~ tho
, altre penona
aper a qui li liur& k portat de la dita Cara.
rE rcrpos en Bernat Argent, qui en la dita casa era: - Hoc, Senyor, veto
,a avant.
aAb aytant, lo dit en Jacme si á la dita c a e .dmmar-r- V a ;
a g ~ g e n tsots
, procurador den Cunit?
-
,hqual respos: Hoc, senyor.
*Elo dit a Jacme March li dix: -Liuratmets VoS axi com a pocurador
,den Conit la podat?
#E 10 dit Nargent respds: - Hac, senyor.
bAb aytant, de continent, 10 dit honrat en Jacme Mkrchl entiá dins la
,Casa de Ca Sentin, e feu posar una senyera ab senyals seus de atarch alt en
-

-
*un quant6 de la casa cridant altes veus 111 vegades: Poztbt per lonrat
,senyor en Jacme March!!! Xxi que per les baranes de la casa lensaren amen-
nles e avayllanes a aquells qui hi eren presents. E a$o a perpetua:l memoria.
aLa qual Casa fo comanada an Folquet Miquel, qui ab X hodens la guardi
.per X dies, e pagá la messió en Cunit con li fo restituida al cap de x
adies, (2).

R-&
-- rn
y - .
h
Afl acta notarial latina amplia algo más la descripción de la
--
qxemonia. Dice que cuando Jaime March entró en la Casa de

(I) Libro de la Baronia, foL j S vuelto.


Libro de la Baronia foL 59 vuelto.
L (2)
G 93 L
- - 1
atb F tcmar al!, hi20 ~plbh6 al- hombres 10
.. d@ ediffei~,.-l-. CUA
Is d son de cuerm y trompetas

ET
36 d i &tilbh de ~ 3 5 4G. de ~ h o ~ o ; e sdoncel,
, en nom-
bre de su mujer Wilia Torrella, le prest6 homenaje por un
cuarto del d i e m 0 del castillo de Aramprunyá. Jaime March le
-
invistió de este feudo nuevamente entregándole una capucha
*
(2).

esta mis21a g~efehoniainvistió al recibir homenaj e


GaiBemÓ d.eG Vilarnau de otro cuarto del diezmo
en 20 de J I de ~1352, verifrcándose en la casa que Jaime March
h a i y i ~-a brn a junto á Santa Ana; y á Pedro he Seva,
S- de !a casa de Fonollar, sita en Llobregat.
I
De e&e rho& continu6 recibiendo 10s dem% homenajes.
=-1~50t&o de la guerra con G6nova se circuló una orden á
I
logares de la costa para que en 10s puntos más elevados
-- -
I
*-

= m e r a n faroles y hogueras (farahones, scubias y Zlzlminaries)


I ... l a torre de San Salvador dels Arenys fué el lugar en que se ins
I
tiklaron 10s faroles; pero acerca del pago que originaba su soste-
ha nimiento hubo debate entre Jairne March, Consejero del Rey,
Y. L C ~ I C ,kavá, Francisco B~~rgés,
dblAV- --
Berenguer de Relat, Señor de la Casa dl C

curador de Magdalena, tutora del por


Sefior de la Casa de La Roca. Compa-*
lona ante el Infante Lugarteniente y &te i$j

--
servicio de interés general de la Nación &
SUS beneficios á cuantos quedan mencio
tribuir al mismo. Esta sentencia se dic*-%
y durante tres 6 cuatro años se tuvo el fa
nando doce dineros cada uno de 10s h m
caballeros, como de la Iglesia ( 1
En r360 el Rey D. Pedro el Ceremonioso en atencib, ,,,,
relevantes servicios que 10s hijos de Jaime March habian pres-
C U U V -.-- ---

m
padre. La cer preciosa
la Baronia, y dice de esta manera

4GLORIA PATRI DE0 FILIO QUI SI


#FLAMINI- SICUT ERAT AB ETERN0 GLORIOSUM IN S U ~ E R N
,MAGNUM NOIYIINE DOMINI. D
BEcon yo en Jacme March, Senyor del Castel de Alapr~~nyá,
fos en la
,ciutat de Barehinona hon era senyor en Pere, per la gracia de Deu
aDarag6, de vaiencia, de MaylJorcha, de Sardenya, de Corsega, Compte de
~Barchinona,de Rosseyllo, de Sardanya, 10 dit senyor Rey me trames un
--
~porterque deges a el anar.
$E yo, volent obeyhir al seu manament, a
P a m o n era 10 dit
B Senyor.
t m h q&s acustum;

per $0que. us direm. Vos


$iers qwe havem & 10 Rey
ode Castella, e com ptqpar tr esta%~ent&
FastFe, qEl es qlle
-

ahonrada heretat, enc

ude Alaprunyá, en per


saqo merexets, Nos vos

oantichs qui son v

mmmwq*
3wigJnriM ros en neta bm

m plapt que BQB


dim e i ~ s . b ~ d ~ 1 m e ~ e L b p
p t ~ ~r w
w& r haver
-yw M 'd6mm P. Dar@,
F
- -'

em he,EH3 ZlES&B @) e S=@b€:


vea%&mit v d dic que yo ao imagin at p s que vos hayats
m
de r & p ~ la grada e la b m r 4 4 senyor Reg 80s vol fer a vos e a
a- hi vqig per que qs fa a reebre en tot cas. Be us dic que
m-
3 ~4'b tap
fa era dcl reapr Rey en Jaem p e ja no a ho conrey-
?'alka, mas n m t ja homr e lgS senyor Rey fa ah cavallers,
- -
rn
*&i
que & gran plaer 10s u@ lin vengeren en aygua, e dix:
,_jrunment, En Jacme, que la honor que1 senyor Rey VOS vol ferl reput
mia, e com lo reya lín fare gracies e h besare la ma.
,yo
,per que aquell dia matei' jo ane pl Monestir de Pedralbes 5 la dita
,Ayora R v a , e compteli p que1 S-YOr Rey mavia dit, e 10 consey]
lnfmt Pere Darag6 me havia donatl supplicantli que li plages
,de donarme 10 seu COnse~].
*Ela dita senyora Reyns reebe mes paraules-- be e graciosament e ab gran
.

, p l a ~ e. f d o be apares segons qUS s%~&, cbent:


*-En Jacme:
- verament 10 senyor Infant vas doni bon conseyl, per que
vaximate* var ho conseyllm e u volem que la reebats.
*Aprs la dita renyom Reyna me demana jo si havia pensat bon se fsria
Bne hon k entenia a la Cavayllaria. E );O dis:
,&nyora: despnys que el enyor Infant me a C aconseylat, e vinent tro
,ad, he pensat que yo deper reebre la CavayUeria aci en 10 Cor de les dones,
,pertal que vos hi siats present, e ad mateix 10 senyor Infant frare p. D ~ -
wagd
,Respoo la dita senyora ReYna:
,-~ort plau qnes f a p agi; e 10 senyor R ~ menyar
Y hic ha ab Nas e
,aquells qui ab el hk veqen.
#E de aCo jo li base les ma~s.
~Apresdix la dita senyora Rejna:
#-E de aco, quins aparayllarnents nenfenets a fer ?, faretsne vestidures de
,seda, ho quen farets?
BE yo li dix:
r-Senyora: en mon jovent e prou ventoleyat, e axi ara que som veyl, que
,be he LX anys, vulria fer saviament e secreta 50 que fer delg. N a entemchne
sa fer vestidures blancques ab pena vayre.
~Resposla dita senyora Reyna:
9-Aquexes vestedures volem Nas pagar; e pregamvos quens perdonets com
~ t e npoch hi fem, com verament be conexem que poc es segons 50 que hi
#deuriem fer.^-E yo beseli les mans faentli gracies.
,Per que yo, veeat lo conseyl de la dita senyora Reyna. e 10 conseyl del
rdit senyor Infant frare P. Daragó, tome resposta al senyor Rey, segons q u e
asegeix :
I Senyor: La vostra merce me dixes laltre dia que yo degues reebre Cavay-
dleria vostra, e sobre ago, ab vostra licencia, jorn retingi acort per haverne
vconseyl de la senyora Reyna dona Elizen e del senyor Infant frare Pere. Per
sque, Senyor, que pus a els plau e mo ~ n ~ e y l t e n i S n . ~ r f * ~ & $ $0-gye
avos vullats ne manets, e de $0 vos fas moltes gracies. r j1;es\11 & & t p v i ~ g 4 ~
uvida bona e longa e us reta bon guardo de la honor que fer vaAe& a &a
a tota la mia casa; mas placieus, Senyor, que a w se faga & ~ & d & b e ~ ~ u ~
>)siasecret.
~Respos10 dit senyor Rey :m
*-Verament, en Jacme, que Nos som pagats de la respafa q u & w & t e~
oper honor de la Reyna e del Infant en Pere Nos nos tenim per ~us-téhg~.i$~
senves vos, e de fervosen gracia e merce. :-
)>Eyo &~:-Senyor, si a vos plau besarvosne 10s peus.
))E 10 dit senyor respos:-Pus vos volets que sie secret quant a ara no y
ecal, com conexerienho aquests qui son en la Cambra, mas aytant se vaylla.
4 9 - A b aytant, Senyor, jo, ab licencia vostra, fare $0 quis pertayn en fer
>>las apareyllaments. .t
,Dilluns VI1 dies del mes de Deembre del any M.CCCLX jo dit 3ddme
,)March fuy al Monestir de Pedralbes. Axi que1 vespre velle en la~%de$&
solament ab X prohomens tenguts e acostats de parentesch ab mi.-A.&+¿j&
,>dimarts apres, que era festa de la Concepcio de Madona Sanctq & I -
,)venc 10 dit senyor Rey secretament fort ab poques persones pW fenfiee-
nller, e ensemps ab la dita senyora Reyna dona Elizen entra dbW~rI&@&&.
ude les dones axi que volc que tothom que hi fos entrassen de di.+1d39&tit.

~forenhi aquestes q u i ~segexen: --


rbde les dones per $0 que u vissen. E en 10 Cor de les :dblre~ftZr$&t-loffiSx%
1 =

))Primerament, 10 senyor Rey,


ne la senyora Reyna Elizen,
*e 10 senyor Infant frare Pere Daragó.
oLonrat frare Sanxo Darag6, Archabisbe. de Cayller;
nlo noble en Gillabert de Senteylles,
alo noble en Berenguer Dabeylla,
u10 noble en G. GalcErail de' Rtrchaberti,
$10 noble en I?. Gaiceran de ginos, .
do noble en Gasto de- Mmtchadar .
omossen en Bernat G. de FO*: 1-
hrmssrntem Johan E?~expenigdd@tTornés,
arnossen-en1Berengsr de,B$=esa,
ge mo&w@@~ person@ axi ciutadans com cavallers, com altres Persones-
*Encara hi foren presents les dones quis seguexen:
$primerament,mdona la Abadessa e totes les d o n s del Monestir,
,e madona la Vezcomtena de Cabrera, muller del noble en Bernat de Ca-
o brers,
re madona muller que fo del noble ea P. Galceran de Pjnos,
,e -dona Alienor de Pina,
ye madona m u u que
~ fa del VeZComte de Cardona,
re dones, a i mullers de ciutadans, com de cavayuers.
*Een p r ~ ~dectotes
i ~ les persones damunt dits, 10 dit senyor R ~ feu
Y
rmmensar 1. de Sant Spirit, ali que com haperen dita Lapistola 10 fit
arenyor M ~ o s t aál altar, e yo ari mateix qufestich en cors en pals de calses,
rvo]ch 10 dit senyor que1 dit mossen en Johan Exemenic de Muntom~se mos-
,>sen en Berenguer de Manresa, cavallers, me calsassen 10s esparons. - E
rcdsab 10s esparons, 10 dit senyor Archabisbe pres una capa de Cor e 10 mitre
re la crossa; axi que pres un libre e comenp 10 offici de la Cavaylleri:; ani
rque li posaren lespaa de denant, e aquella beneyhi e sennya e dix la oracio
nprophda-la qual es molt sancta-sobre la dita espaa.
VEcom la dita espaa fo beneyta, b dit senyor Rey la trasch del foure, e
amesla en la mia man dreta, volent q,ue la esbrandis: e axi se feu, e apres
$mana que yo me agenoyllas.
BEyo, estant de pnoyllons, e t i n e ~ tlespaa trzta m I$ mai 10-drf swI,
*Archabisbe díx una oracio molt bona e molt appropiada sobre mi, - . ja
,qual oracio tot cavailer es tengut de defendre la terra ab Ib senyer, item
$deu defendre e mantenir dones, vidues e pupils, e deu defendre 10 bk pubuC~.
apres acabada la dita oracio, 10 senyor Rey pres de la mia ;a lespa+,
@etornala en 10 fo,ure, e fou dit un respons ds clerges; e dit aqriel, 10 &t
*senyor ~ n yai rai lespaa dient una oracio molt bona e molt apropiada. Axi
oquem don&10 buiet en la cara e besam en la boca, segons ques acostumat.
DE yo baxe les mam que tenie juntes sobre1 cap, agenoyllem e beseli les
emans e lm peus.
VE fet a p , 10 dit noble en Gillabert de Senteylles desseynim lespaa.
*E bs dos dits caballers descalsarenme 10s esparons.
BE fet tot 250, 10 senyor Rey sen torna d seu seti, e yo men tome al
oloch hon estava; axí que diseren Lavangeli.
rApres 10 senyor Rey offeri, e volch que yo offeris apres del, qui offeri un
sflori, com zcytal sia la ordinacio.
,E acabada la missa, 10 senyor Rey se acosti d la senyora Reyna e
aensemps isqueren de la Esgleya e anaren ai Palau hon deviem menyar.
- 97 -
9Ax.i que ans ques assigessen a a la taula, 10 senyor Rey volch que yo reebes
1
810 mantel blanch ab 10 senyd de la creu vermeylla; per que yo me agenoyllf I
vals seus peus, e 10 dit senyor tench 10s sants quatre avenrrelis. e feume ii~rar I
#de tenir secret, e dixme s. les
vtengut de fer enves son

3
8Apres pres un mantel blanch en que ha senyal de creu vermeylla, jo estant
sde genoyllons, e jure sobre la creu de tenir e servar 10s capitols qui son
*ordonats per 10 senyor Rey; e decontinent posam 10 mantel. I -
I

uLo senyor Rey se assee al mig de la taula


w:
,)E apres 10 dit senyor Rey e la dita senyora Reyna lavarexke lks mdns e
vassigerense a la taula en la forma quis seguei n~rmg
7 . , - ' I
a part 'dreta, e la senyora
IIIT
. I l .

rReyna a la part esquerra. E apres de la dita senyora sech madona la Vel;-


*comtessa de Cabrera, e b senyor Rey volch que yo siges al cap de la taula
*apres del. E en un altre taula sigemn totes bs altres riques-dones e mullers
*de cavallers e mullers de ciutadans honrats. * - I , I ?,I+

))E apres vench 10 noble en Gillabert de Senteylles, Mayordom del senyor


rRey, qui serví en 10 Pal'au. Axi que y ac moltes viandes en ast e en olla, axi
rcom paons, capons, gayfiines, vadels, cabrits e bous, en ten gran quantitat
,que si y hages dos rnilia persones a totes bastaren.
DEcon hageren menyat, passarensen 10 senyor Rey t la senyora Reyna e
))tota la gent a la cambra de la senyora Reina e sigeren, axi ques ramaren
)>delurs bones paraules ab gran plaer e ab gran consolació. I
-
,Apresa els axi estants, vench 10 dit Mayordom e feu dodar '&'E 'c&t& -
*Efet a ~ o 10
, senyor Rey pres comiat de la senyora Reyna e vencsen a Bar-
ochinona; axi que1 senyor Rey volch que yo cavalcas ab el a la part esquerra.
*Ecom fui al Palau fiu la reverencia a la senyora Reyna, muller del dit senyor
ly. -
- -
-. : 1-
s., -
1

CE 10 d i t senyor corn yo volia pendre son-etmi$ i$%Í.&pcie dd, hmtli

srras preaecessors donaren als vostres 10 be el


. . .
*profit, e Noi vos havem donada la' :hono1;1 PMJqx ~ e ,si a Deu plau, Nos vos
rfarem be e grada e m e t e em@&wy+& d
Gloria Patri, qui fecit
A .-
et gieria Mie, qui salvavit nas, et doria

*Spjdtui Sancto qui renoravit nns, pr inhnite ssculorum secula. Amen. Amen.
@Arnen.#(1)

Jairne March,
todos sus bienes 6 su hijo J Jme, 1 usufructo, al
no poder, por 'su avanzada edad, Uevar solo bl-dso
,-
de la adrni--I

en 1373, porque aque


.
de la Casa de La %ntiu, alegando 4 w %$Sta

di6 lugar L una &e de d i % U s j C r n ~ termin


dia de 1.0 de Septiernbre de ~ 3 7 3 , F dos Jaime
March, padre 6 hijo, y d Conit 431, mi la quedó autori-

su sefiorio sin previa quiescencia del


pero abonándole el lau
A Jaime March se

I .

-
- - -- -
-

-rG7--* * '

(1) El relato que queda transcrit0 f d 1

ronía.
Y divisa5 en la Corona R
nas Letrasde h r c d o n a Com0 ilustraci6n á un estub! cerca &dem, comdem-
Arag6n, y espe kmente de la Orden de sa
Jorgeq-El PS Ribera en su Malicia l~ercenlvia,página 2 0 2 1 hab16 por primera
de wte tutto, P r o ~ i npublicarlo. -Se halla inserto en el : Libro de la
r
(2) Libro de la Baronia, fol. I 17 y siguientes.
(3) Libro de la Baronia, fol. 118.
- 99 -
astillo, según acredita una inscripción grabada
ue dice así : (11

DE EKQWARNACIO DE NRE
NXOR CCC LXX V FO COMEHSA

PEE MOSEM JAC. MARCH.

m
es rehwrron contribuir B las abras, mativando esta actitud
en, 1376.Registro número 1,253, fol. 81 welto.
&
~ P I I Ag&o de 1399 declara D. Marth exentos del
. -
idd q~ w e ~ h a con
h motivo de las coronaciones reales A
del Castillo de Aramprunyi., si se demos-
L , -

i#ijabtob ?agaron en las de Pedro IV y juan I (2).


&th fa@ ~ a r c hcisd con Serenn, de la que tuvo dos varo-
+ r
F'
'1 -
yJ B ~ .
PsWu-&€.A~!XI.
- -Contrajo rnatrimonio con Leomr j?&W.
& '&s' ca+wtstrisaes Jrime March I1 hiu, P su hijo donación
+I-
& t d &s
aMdad.
Lf
ksk; m~ciOn-. Pedra March ante d notari0 barcelon&
-

&p Fwt&r,'en17 de Junio de 1406, instituyendo heredero

s, a el Ammprunyb, hdlándole con tal cardcter


yrnentas & EGZ-. - Aument6 el ptrimanio de sus mayo-

@& Y , xa27 y 149 respectivarnente.


=
seguridad puclieran reunirse y
vital interb para el pueblo, con tal
Ban -permiso de Luis March p su hijo
sGores naturales suyos, y despues
Mar fondos por reparto vecinal ( ~ P & ~ J
m
,or e s t o s de la Curia. -Se sabe que las
al Real Patrimorlio con este moti\7o (I),

6 serles contrario, por cuant0 consta que


i ~ ~ i l u m b r eses efectuaban cobros á fines de
iwa
Be las parroquias de Sant Climent, Sant
10 de Aramprunyá, las
Pago, Y la Reina
~ a & h 5 d o m ,en 20 1449, ordend
qnc se PES ~bligase% C

Zuis Marck atorgh f er d& notario -2

(3) Jaime March 111 tuvo la .aio ddad I


, L. 2
"S &ja$, en 1% fama shait
Este S d o r de Aramprunyá, del cua1 no conocemos noticia
alguna biográfica, falleció en Agosto de 1466.

JAIME MAR

e-. Lao franceses sitiaron y tomaron por asalto el


w y i , defendido en persona por el mismo
y ~ q vasdos.
q M6s de un mes dur6 el cerco sin
l i :

tDiluns dia de Santa Creu, qui fou ha XIIII del mes de Satenbre any
oM. CCCC. XXXIII, entre .set hi vuyt hores pres mig jorn, nasquC ma filla Ysabd,
*%i foren padrins lnosea mon pare hi mosen Guerau de Palou, hi padrina ma
,cunyada, muler de mosen Jochme Vicens; n a s q d en Barcelona.
))Dimarts h a 1111 de J-r any M. CCCC. XXBV. entre una hi dues hores
,>pres mig jorn, en Barcelona, mtsqué mon fi11 Loys, bi foren padrins mosen Jach-
9 me March, En Johau Lull e miser Francesch Despla, e padrina la muler de

D mosen Antoni Bertran.


nDiumenge dia de Santa Clara, qui fou ha X I I del mes Daguost, ha tres hores
ode mati, nasqué mon fill Jaume en Barcelona en lany hf. CCCC. XXXXII; foren
,padrins lo senyor de Sant Visens hi en Johan Marquet, padrina la senyora ma
*mar-3;' .
,Disabte nit de Pascha. a la miea nit. aui fou a XXII Dabril anv
x,7UV 11UL U L G J UC UlV. -
*ada como CapitLn del Llo-

L I .

intent-rnos kader de sus altos hechos


con la que 61 mismo deió

redactada en be p+ghasdeJ vbbrq de la Baronia)), por 10 cu .


1, msc~bhllosí n k g ~ & :

......- ..... . ....


I
I
q ... . . , . ,. .
r de Sent Visents e net de mo-
,sen is Mar&, teni~ntb caskel de Lampf%+ ldefels e lespital de
osenalb contra la ciutat de Barnelona en &J ik 1% Bayestat de monsenyor
$10 Rey, me feu levat Castel&f&, b cua1 . . . . . . capit& hun castela a
.
rqG ddeyhen Diego de Castro ha ... &l M s d@ . . . . . . . . . any mil quatresents
rxixanta huit per lo fill dlel R q Rcyner, lb qual Beyaer p r lm ek Baksa:
lona fou altgit Rep; estigueren: hi m 10 siti tres setmenes, saicoca&iwl bah
volta linfmt don Enrich; ap'es hiqueren las d d cashi db l u n a r m pgt
pachte. Tirfi y la bonbarda dos trets.
-*
#Item, apres, ha XII del mes de Seten%@dd any
enou me prengueren Lespital pes fersa d a m s la gent fríztscw, %
st-&"a
y jp -
,per capitd en Johan Ros, payks, w d de
0nadiu.o . .--
,@,+ 6y & ,lo(~h,
r: 4
cItem me asetiarea, ab dos bonbades
rSetenbn dei any desus dit, em derrocaran k m ~ p a rpnrt dai h t e l , c

-
,prenguerenme, sens pachtes, dimarts Iha XXVI Q1 &t H o e h h e 6 1 any
#desas dit. Fuy presoner dun capita del Rei de F r m a , Lwhtinent de Go-
rvemador de Rmel6, al qual deyhen mosen Huguct Viant, Senyor de Sent

w
*Jenf, e P W ~ , entre r-q-t hi meSiOil~,dos mili: hi se&enb florim dar, de ,

#quinze sous Per k r í . Entre moltes voltes que tomi en SM poder tineg
*Pres tres mesos ab ~ f l f aFes
' ~ me tingue hen la &ha & lai tore &.. cas-
))tel de Coblihure XXII d h , sens que ja mes viu claror, ab sinqhmta dos
~IiureS de fero ben k~C a ? W S . Doni a la Vmge Marfa &l &$irat de Tac-
*gona h m s -blats ~ i h10s~ quids
, avia promesos quant efa pres -*
.. .
uquant 10 cas . . . . . de que mon pare m s e n Jachme March era mort tres
*anys paats, per que a a .. . . del mes Daga& del any mil quatresents
oxixanta sis. Tot lo temps que p a h s que fuy pres e s a u i guera huberta
uab 10s de Bawlona, levats tres 5 quatre m o s que estipf en treua, la qual
utreua me romperen fora la concordia, e romperenme la fe, e axi me pren-
$gueren molt bestiar,,>
dtem ha . . . del mes Dehembre del any mil quatresents setanta hu comensi
)>dep n d r e 1% armes, que despup qu era estat pres do las aviha preses sino
*dos voltes, t h m a per conbatre Lospital, 10 qual no poguí pendre, hi altra
aper corer 10 Prat de Lobregat; prengui aqud dia molts presos hi molt bes-
utiar, e le desus dit dia del mes Doctubre partí dpe Vilafranqua ab trenta set
,de cava1 hi setanta pehons, hi Iendemi de mati fuy devant Sent Boy, hon
. . ..
*tenia sert traehte e . . a p l fiu cremar la tora de Planes y algunes aitres
,>cases, henim a metre dins la vila de Sent Vicens, hon me hobriren grasio-
)sament, e avent estat aqui Jgms dies 10s de Barselona de nit ehtrarenme la
,vila, c tornils a lensar de fora. Tenia la gent sens sou. Poch apres jo fiu
~ n t r a rdins la vila de Sent Boy huna nit alguna gent mia e lensaronlosme de
*fora; matarenmi hun home a qui dehien en Payek, poch apres pren$ui la tota
,>denia Saqualm e la de na Spiguoler hi la sgleya de Sent Joan, resti en Lo-
obreguat ab VIIII'de caval fins que Eo reverent PsiejA arquabisbe ¿kTaragona,
ude la casa Dureha, me tram& XX de caval ab 10 sou de Catelunya @unes
.. .. . .
,voltes hi veaguC mosen Copons criat de dit senyor, estigueren .. . . ab
,mi J ohan Montes, cste1á.v
. . .. .. - .
uItem ha . . . de Febrer del any .. . .. . . .. . . .-.. . b qua$ esent
@grandia, e n t r a m secrets dins la e prengnerm la 8glak e jo mme@s
oe prengui la vila, eren ab mi Garau &plugm hi senF
*Savela, no .]exi robar la vila, ni ;la sgkdac tiIl@ 1% vila contra b a s t e u ,
,qual tingui asetiat fins que 10 mestre D. al on^, fill a n P r R ~ Ypa*i
,
%deSabadell hi ans a Verga (?] que 1 w l e i a grmehida he desenpari la
*\=la e metia en tora de n s Saqualm, tantost aP@s que contavam -
8- ~~k del any d m dit, lm de Barselona =tjarm la eglesia ab
*&Et dia ma'm estem
Jn-1esia e rsdk.en
logitea, attres
ha .. .. dei me,
,zele$ e demaxa dit
12 la c&ta fa
wor Rey qom a ca-

qui tenim blats sen-


colirkq hi al tres

ts setanta dos se
de Larnprunyá e
jo molt malat de
- 107 -
de Catoluyha mosen Requasem de Soler li feu
j- volgai c a k r perque sens partit dins poehs dies
n :* b 'p;artjt caberea bs d i p t ~ f s e consel& de Barselona;
ly$ diluns ha 111 de Maig e ara a Ra
r a l de bmplmnyi, per que demana7 -
b t 9 e 6 1 trenta Ikrn ho XX del nves de Dcenhre que1 me

-
kmmm 61 hi yo per lo que el demanava
ar e li doni hun cartd que tots t m.~ que
s A

rai46

BaIlester estuvo caisado con Isabe Stas


cua.tro hijos: Fran isabc

Hizo, en poder dd notari0 Pedro Miguel Carbonell, donación


q e r e d a r n i e n t o inter vivos i favor de su hijo Francisco Jer6-
nimo, de cuantps bimes p e i a , que declaró ser 10s siguientes:
F c e n s aCb sobre el General de Cataluña, de capital 36,000
saeldos; otros censales que mnstan en dicha donación; el castiilo
i I de CasteYdefels, ntimado en 32,000 sueldos; el de Gavá en q.o,ooo;
1 feu& de Arampunya en p,m; el de la Roca en ~o,ooo;

? las villas de Sant Climent en 18,000; la casa de Barcelona


m 14,000; y 10s lugares de Beniarjó en el reino de Valencia,

v us tip re cia dos en 75,000,cuyos bienes fueron adjudicados á favor


lel propio Francisco Jerónimo con sentencia publicada á 24 de
q e p t i e m b r e de 1500, comprendiendo entre dichos bienes, no s610
10s que fueron del padre, abuelo y bisabuelo del agraciado,
sino tarnbih 10s que poseyó Pedro March, secor del Castillo
de Aramprunyá (1).
Extinción ddd la lidea varod

F ~ C I S CJ EOR ~ W I Y OMARCH, doncel, siendo todavía me-


nor de e&d perdi6 fr su padre. Sus tutores hicieron presente al
D. Enrique, Lugarteniente de Fernando el Católico,
que siempre tuvieron 10s señores de Aramprunyá derecho, por
privilegios reales, de perseguir á 10s malhechores y prenderlos asi
dentro del término del Castillo como fuera de 61 si el delito
había sido cometido en tierras de su jurisdicción señorial; ~7 que
habiendo sido destruídos 10s docunlentos en que este derecho
constaba en el asdto y toma del Castillo en tiempo de Jaime
March, padre del Francisco, rogaban se abriese información tes-
tifical acerea de ello. Efectuada tal información por el 'Consejero
y Abogado Fiscal de la Real Curia, y habiendo resultado plena-
mente probatoria, el Infante confirmb 5 la casa March
sucesores en el derecho precitada, en 2 de Enero de 1487 w
(1).

(I) Registro 3,8wa, fol. 104


- I

á Francisco Jerónimo
de 1506,la jurisdicción
O au padre en re-

8 - -

itura, estableciendo que si


in3titula i las hermanas del testa-
%~@f~l&,
& ka Gltima de btas susti-

alls dts hijos, y p s d la herencia, en


minrdo qg el tastamento, & su hermana
Isabel (3)

CQR D. M1- Benito 6e Gualbes. Esta


Q Ira casa del ermitah iameidiaita 4 la ca-
h r & & Brup6s: as5 lo recuerda la inscrip-
t i a esculpida en d dintd de la puerta situada
C
lgN !L'hN,Y 19asIg DE JUNY
FOU EPIFZUDLLA PRESENT CAS-
SA PER LA SENYORA ELISABETIX, U R -
Q U E S DE GUALBES,BAROWESA

(4) y del de su di-

(I) Registro 3,109, fol. 58 VP


(2) Testarn.0 rnte Pedro Miguel Carbonell en 18 Nov. I 5 ro 6 r 540.

(3) Sentencia de 18 Agosto I 542 de adjudicacibn de 10s bienes.


(4) Ante el notari0 de Barcelona Míguel Cellers el 12 Febrero 1543.
_ , de
Juan Fiva-
ivo dos h m a n a s , que
arnada Morrim y Jerb-
a50 15=2, el lugar y tCrmino

;1 de Car-

azón de! este entce,


571, en 10s que D.&Este-
antidad de a 5 . m sueldos.
ONA otorgó testamento ante
de Barcelona, B 15 de Marzo de 1584,
&ta sin sucesi6n, la
& C&
* Y R-! 0 Juan Fivaller Queralt.
dor, por coyo motivo su
utaria por razón de su
e 10s bienes dejados por
a*&?y -qy t g a h i@
1% de Abril de 1584.
aqaa a b jyop'jo notZ3do .c& falleció también el refe-
mss dc F&rer.~.
que sobrevivi6 seis años

B hijo, y fa viada &de&&E, ra y curadora de su hija


f- -aA CQDi n t e r ~ c i ó n$1 o Castelló á 3 de Marzo
& r ~ p atom6 nuevo inventario -de' e n e s dejados por dichos
I! hijo.
Con sentencia publicada siet$ dígj
oq@os
- hi- d la mencionada
JLIMA FIVALLBR

e otorgar I j l t h a &spsic?h; y faitec


abudo D. Mag8 J m n r;iv&er Quer

& 27 de Agosto de IS^.


JGJ tal &do las casas y cohtjliuando RO
.
bieneb en poder de D.%Estefania da ~ o s t r i t ( r nlhdse
~;
-
- di$bs 1

de le' fa-
L
&-fk
, I u - - -
&cída &qg?bez juana, D.&&farina Fivdet. Qatirah prsmevió
-
mtne i a el corresponcliente juicio (Ic propiedld, en d que,
d ~ e varias personas, qae comparecieron a%ando mejor
k m h q 6gws D. Francireo de Carmena y de F i v W , hijo y
daeeh*habime de D.& ~erónimade I?iva1i8r y de QueraJg
y antes de Fran-

=~itiwus. de 1 s

l W a n i a de

dos que aportó en )uan Fivaller Cardona


W mismas éste le h h en
c%@amiento perpetu@ i 10s
demis litigantes en &ih referida D.a Es-
.tefania á entregar d &s &@J&.preibidos 6 podi-
- -- - .

Durante el: curso del pleit D.@Estefania de Has-

& catrim 1 L Baronia sin duda


:$I~!&H$~I
. d, dotal que se habh reconacido á D.a Este-
F
-

i fan'%%
temtro & Fi'hfi
~ g b l @ o sido dec Pa pmpiedad de la Baronia de Aram-
p m y 6 pro indiviso pcrtnteciente d las dos hermanas Fivaller
que dieron origen 5 dos familiar, siendo en 1874 el Sr. D. Ra-
món de Sarriera, Conde de Solterra, el sucesor de D.a Marina
Fivaller March y Queran, y D. Diego de FoxL y de Vidal el de
arch y Queralt.
=5
s-JcBORES DE D.' MARINA FIVALLER MA4RCH

D.. de Fivaller March de Palou y de Queralt


~~h ~ S ~ U V O

=ds con D.R m 6 n de Torrellas, de cuyo matrimoni0 hubieron


nn: Ujo Liamado.
- 6 ~ ~ R T DE TORRELLAS
~ N Y FIVALLER. - Este cas6 con
D.& hobJ de Gualbes y Sancliment, otorgando capitulos rna-
trimoniala, ante D. AnclrCs Miguel Mir, notario de Barcelona,
4 18 de M w o de 1567, en 10s cuales sus padres le hicieron do-
nación universal de sus bienes. -De este enlace fué procreada
nna hija llarnada.
LEOXORDE TORRELLAS Y DE GUALBES & quien sus padres
hicieron también donacihn universal en 10s capítulos m a t r h o -
niala V e por r a z b de su enlace con D. Jzcan de Serztmwtat se
CaIe~raron=te D. Salvador Coll, notario de Barcelona, á 10s
10 de Julio de 1587.

El' ~ r o ~D-
i oRan~ónAfartin de Torrellas y de Fivallel otorgó
testamento en poder del antedicho notario Salvador Coll, y en
Q nombra su,hija heredea universal,

4
- xxb -
3 p ~ a a ,na&o de Barcelona, d

Jkwbemm
-., p~clsrde 'las a o ~ W
de Bucdona D. r~crnardoLelltih-
Vidal en g de Diciembre de 1666 SC
dt. D, J*,
az
B I
p oLI
w -
ma&Oa~
por r826n del enlace de
COP&.S Y GRIMAUhijo de D. l<ilii~lu~ido
W, -0
& 'Obpdms g Tmerif y de D.. I n b de Grimau, con D.s hi(lria
y 3~~~ en 10s cuaie; el melnorado D. Raimundo
&mt$& y hereckm-uento universal 5 favor de su hijo
&&@aC$ua&ti~& an vfnculo real y perpetuo, cuyas donación y
a
i mdrism de cordka6 el mismo D. Raimundo en el tes4 1=
OamentO p cnlzegd cenado A D. José Martí, notari0 de \:ila- I
~ P PA. ,8 de Diciembre de 1669, publicado por dic I

L?Q de . . sen cuyo testanlent0 dispu


de 1.&4,
hijo A&p& falleciese sin sucesión, le substituyesen sus dem5
hijoscQ. h&, D. Dalmau, D. Erancisco y D. Juan; exclu-

I yendo, mbatgo, de dicha sucesión, que debe entenderse


-

I uno despum&de; &o; & D. R m ó n y D. Dalnlau que por razón de


ser s g d w no po&n llegar 5 la posesibn y continuidacl del
-
vinculo. Suu-we-esiÚn, efectivamente, debió -morir D. Antonio
I Copóns y de G&au, por dnyd motivo y en fuerza del fideico-
I miso antes ' ~ n e n ~ ~ ~lea mcedió
do, su hermano
L b& C ~ ~ fN DES GRIMAU,que se hallaba pose-
D. FR.ANCIS.CQ
I yendo la @;-i+
B ~ o n i a6 fm&
de1 siglo XVII.
I I Igual circunstana de falta de prole debió existir al falleci-
I - miento del propio D. .@aatisco, ya q u e se@n un establecimiento
firmado por 10s años de: -5, %pareceposem la propia Baronia

b pro indiviso con el Narqub de $5dpit, D. Ju$n de Copóns y de


Grimau, hermano de 10s crtadbS-An&h xr Fr-nris,-r.
COPONSY GRIYAUcas6 con D.8 Ana de Co-
r bT
' ~ ? J - + A E ~ DE DE

tl-- -
633, d& duyo matrimonio fu6 procreado un hijo llamado don
Ce 'nd y de Copóns, d cuyo favor el Regidor Mayor
lep
'

hafife ellactuado D. Raimundo Alier L 8 de Agosto


-
de 1736 adbnd5icb l a bienes que fueron de 10s consortes D. Rai-
I

mundo de top6ns y Tamarit y D.&Ines de Grimau.


D. AGUSTÍRDE COP~NSY DE C O P ~ N contrajo
S matrimonio
con D.' ~ h y e ~ ndea Oms y D d o s c h . -- Hizo testamento, que
r F -
--6- 's4 b. José Llaura&, notari0 de Barcelona, en 16
F -

entrewryB
de Octubre d6 jrjiq, por d cual fuC abiecto y publicado en el año
1773, y en diaho testa-mento instituye m heredero d su hijo pri-
-
mogénito
LWISDE C O P ~ NYSDE OMS con substitucibn á favor
CAYETANO
d4 i u otro hijo José y así respectivarnente L 10s demás por su
orden. - El primogénito D. Cayetano falleció sin dejar hijos y en

I su consecuencia heredó 10s bienes pternos el en segundo lugar


instituído r ~ -

D. J O S ~DE C O P ~ NYSDE OMS, quien en 1783 poseia pro indi-


I
I
viso con D." Mariana Moreno de G a m a la Baronia Aram-
I

pruny6.. - En poder de D. Jo& Ribas y Granés, notario de Bar-


cdona, L s6 de Enero de 1729, D. José de Copóns y de Oms,
que c& con D.a Lllisa de Cmtellri, otorgó su última voluntad,
que fué publicada á 20 y 23 de Mano de 1790,con la cua1 insti-
tuy6 por heredera suya á su hija D.&Maria Josefa de Copóns y
de Cartellá, con institución favor de su otra hija D.. Manuela.
D? MARÍA JOSEFA DE C O P ~ NYS DE CARTELLA cas6 con don
Narciso ds Sarriera y de Copóns, prirno herrnano de a q u é a por
ser hijo de D.&Mariana de Copóns y Oms, hermana de la madre
de la misma D.8 Maria Josefa, que cas6 con don Juan Sarrier

I
- -
-&a ~ B ~ - ~ & & . ~ ~ $ rripra
.
nrciso
~.
Sarl-icra tu\-0 dos
i de C O ] I ~ ~ S ;la pri-
te sllstitucií)~~,
declari) herc-
,&2- a&e;
-. - ,,.- .- '. . -. '
.- .
treg6 cerrado ?L clon
1821,por quien fu6

Br .
• . . . . - '
D& , ~ .~- l f & ~ & ~ :

y falleció después de
r6s á 23 de Diciembre

us bienes á su her-

D.*J ~ E @ SigtlmX
A

drr G M & h w , h3aner.a..


lr mitad de h Barosa
d~ &e t d a m e n t-o de-su'
In@ !a 'austliycf&~orde&Zl
D.*Mgda Josefa. ~ . i t ~ o s e f z Copóns, Marquesa

- -

D. Rm8n ns SBRNERAH BE V~ZALWOA;&#krBi& Be-Bar-


bqd y de la Manresana. en vittvd cTd tekt;lme~to dfhe lu @ d n
cerrado 5 D. Ramón de Miquelerena, notario de Barce-
lona, á j de Diciembre de 1867, aprobado, ratificado y confir-
rnado con el codicil0 que asirnismo entregó cerrado al propio
notafio en 27 de Octubre de 1869; cuyos testamento y codicilo
fueron abiertos y publicados judicialmente d 8 de Enero de 1870,
con las diligencia de su apertura y publicación protocolizados
en poder del referido notario Miquelerena á 15 de dichos mes
y año.

SUCESORES DE D.a JERONIMA FIVALLER MARCH

DSaJerÓnima Fivaller March cas6 con N. de


matrimoni0 hubieron un hi jo llamado
CARDONAY FIVALLER,
D. FRANCISCO que en calidad de tal
fué quien compareció al juicio de propiedad de 10s hienes de
Palou Fivaller March que oportunamente queda tratado, por
haber fallecido ya sus padres.
Según parece, ante D. Nadal Castelló, notario de Barcelona,
á 8 de Abril de 1585 Hugo Juan Fivaller f i m ó donación univer-
sal inter vivos á favor de su sobrino el nombrado D. Francisco
de Cardona, de cuya donación no se hizo mérito en la mencionada
sentencia, pues si á éste se le adjudicó la mitad de 10s bienes
de aquél, fué por ser hijo de D.a Jerónima de Fivaller. Dbbese
aquí recordar que en virtud de esta adjudicación D. Franc
de Cardona debia pagar á
D.a CONSTANZA DE MARLÉS, como heredera de D.a Este

de Hospital la cantidaci de 13,000 libras, mitad de las 26,000 que


importaban su dote y el legado de sn esposo. 1
!

fl
li

//I1
d d pago de s t a cantidad se otor-
D, ~ ~ d s de o y Orcau y doña
c Era
mm de y de O- D. FWQG~$$~-

cnya acta 1 e v a d ~ O a . -
J- $& y D. Jaan Pareja a 14
1597, en cuyas concordias, segun todas
ya que no se tienm á la vista dichos instru-
de Cardona cedie ii 10s consortes Erill y
I bjmes que habia adquirida, y asi no es de
b . m recibido por el nptaho '~ntonioSeriol
m 6 n de titiems sitas en- G
- a d , Begas, Casteu-
y San Clernente, se titulasen Sres. Barones
pro indiviso D.a Isabel de Tomellas d e SapcIi-
rtes D. Juan de Senmenat y D.%Leonor de To.-
&smlde Cardona y los consortes D. Francisco de
ae n s ~ i e s .
.Antoni0 Servat, notari0 de Barcelona, .& 8 de
1 ~ w ~ @ ~ 1 s&cdebró
5 otra concordia en la que concurrieron
1 -.- r-
DA@Constanza y D. Juan de Erill y Marlés y
de D. Francisco de Cardona y Fivauer,
- -
*a, consarte de D. Bernardo Salvá. En esta
6 hijo Brill y Marlés para pagar á D.&Ana de
a mit.adde las Baronías de Grabuach, etcbtera,
eu ks dos anteriores concordias, cedieron
la
* *a ~ . ~ . ~ . ~ &
la Baronia de Aramprunyá que pro indi-
vim pase@@ Qc~mpe2de Torrella por 10 que toca á las ren-
- ' LIrn -
tas, d a m e s 7&S
-
*S, C O ~ dre 6 hijo~ EriE-MarlQ.
~ con la ~ ~
@tad aw=-p,e&ent~
- -
a por 10 tocante ti Vilade-
hiio EriU y Marles por
.-..-- - Begas, Castelldefels y E pa

-
avr. 11:

;a.&da de D. Emique Cdl, notari0 de Barcelona, d 15 de


L

mbre de 1626 D.a Constanza de Mul&, viuda de D. Fran-


0 testamento nombrando heredero su &jo
Marus.--Este ante Antich Servat, notaso de
Septiembre de 1627 hi20 donación y hereda-
favor de su hijo D. Francisco de Erill, esta-
esta sucesióa un fideicomiso regular.
ERILLY D E M A R L ~ cas6
S dos veces, ignorhdose
u primera coasorte, de quien es hijo el nom-
yaiJo, Fria~cisco.En segundas nupcias ca36 con D.8 Eugmia de
ose capitulos matrimoniales ante Francisco Pons
tarios de Barcelona, B 29 de Septiembre de
do matrimonio tuvo un hijo llamado 01e-
guio de E d l y Monfar. - L,

En - ?der del propio notario Pons á 2 de Septiembre de 1638


. j ,dn de E r a y de Marlés otorgó testamento ratificando la

so de fallecer sin sucesión 6 de extinguirse el fideicomiso por


rama, su nljo de segundo matrimoni0 Olegario Erill Monfar.

P' . FRANCISCO
DE ERILLcas6 en primeras nupcias con doña
Paciencia de Llwpiá, de cuyo matrimonio no se conoce hijo al-
guno; y en segundas con D.a Alza de Sabater, de cuyo matrimo-
nio fué procreado un hijo llarnado Francisco de Erill y de S&ga
ter, que falleció impúber, acabando con Bste dicha r m f . D ? ? -
~ . a b E u g - e n i Yo&
a en 1

&.Jidma D. Ft-an~

+wpsaupcias con do%-


$04 una ,Njamdel

dicba fe*. 1
Cm exriiura que autokd .D.

S w d w de Boumonfle y de EN-, k;a4@s


de I&, h b venta petpetua &
1z3 -
-
8~-A~lrmpmn\..á,
I
COmpuesta de 10s lugares de Begas, Castelldefels
'j! 63q@,,
$ut pro indiviso poseía con D. Juan de Copbns y de
;Crimau por precio de g6,ooo libras, de cuya cantidad se b 6
ha correspopdiente
-- ápoca en poder del rnismo n o t a r i ~Guasqni.
. I)edko Pérez Moreno de su matrimoni~ con DP M 6
idal hubo dos hijos llarnados D. Pedro y D.* Mariana Pkez
dofeno y Vidal.-Ante D. Tomás Guasqui, notari0 de Barce-
lona, 18 de Novie~nbrede 1736 otorgó su testamento, fundando
;2ln vinculo real, perpetuo, descendente, gradual y progenial á
favor
L- de sus hijos y dcscendientes, haciendo ademb, en falta de
eitos, otros llamamientos y consignando en el mismo varias pro-
hibici~nes,muy especidlmente terminantes por 10 tocante % la
enajenación de bienes. .,.~Yua m
Fallecido dieho D. Pedro PCrez Moreno, su viuda D.a M d a
Vidal, con intervención del referido notari0 Guasqui, 10 de
Diciembre y siguientes de 1736 tom6 inventario de 10s bienes

En consecuencia y fuerza de 10 por éste dispuesto en el dicho


su testamento, fué llamado á sucederle su hijo
. PEDROFRANCISCO P ~ R EMORENO
Z Y VIDAL,el cua1 fa.

á 22 de Enero de 1762 sin sucesión, por cuyo motivo ek


vinculo fundado por su padre se purificó á favor de la hija.
D.a MARIANA PÉREZMORENOY VIDAL, la cual, en rg de
Marzo de 1743 contrajo matrimoni0 con D. Francisw de Gmmcr I

1
y D u ~ á n de
, cuyo edace nacieron, entre otros, cuatro hijos nom
brados Bernardo Francisco Javier, Luis, Liduvina y juana
habiendo recaido la sucesión de dicho vinculo á favor de do
Bernardo Francisco Javier por ser el primogenito, q u i m t
C 3&wE ;do s~B$P~
-
4 '

S*&- . y- p-b
h1

- -----r
-4
palsr & '~pm&
$9.i '3 f i
&ega [email protected]
- -=--ih
-
espOSg.-&.&Maria Antonia Gutiérrez de 1%
s- de w &e10 - y del aurnento de su patrimonio. NombfZ
L

, heredem tn cwanto 6 10s bienes libres á su hija D.a María


Javiera y dedaram
sucesor al fideicomiso 6 patrimoni0 vinculah I
de D. Pedro PQez Moreno á su hijo D. Carlos Luis. 1
Tanto D. Carlos Luis de G a m a y Gutiérrez c
mana D.. María Javiera fallecieron sin sucesión, por
debi6 suceder en el vinculo su tio D. Luis de
que gued6 exdddo del mismo por -
ser presbitero, ya que el viri-
culador prohibi6 que 10s eclasiásticos 10 disfrütasen, y d e s p d s
su hemana D."T.iduvina de Garma, que t a p
por haber premuerto b su sobrino D. Carlos L
En vir;tud de estos fallecimientos sin sn
cunstancias indicadas se purificó el vinculo
Moreno B favor de D.8
JUANA DE GAMA Y P ~ R EMOR.BNO.
Z Esta sefiora cas6
D. Autonio Francisco de Asls de Foxai, y h
un pleito que siguieron dichos consortes con D. Juan Bautista

o
Audiencia con auto de 5 de Enero de 1827 Se m a n t w o
cuant o menester 1 dicha D.a Juana en la posesi6n
de 10s bienes que p . @ ~ @ C ~ X , QJivier de Garma.
La citada %&%i6 in 11 de biciembrede 1833, y le
sucedió en la ' .d&-*ík&
. - m hijo gi-nito-
E FO&$ r DE GARMA,que cas6 con b ñ a
, ya que como inmediato sucesor 6
.ya m la concordia que srrs padres 10s
.~sdebraroncon D. JasC Carreras, para
de I- b h de D. Fran-
concodia autoriz6 D. Miguel Vidal,
a, 5 2x de Agosto de 1830, y en ena fueron
C3rreras varios partidos de censos de la
I

Jum de Foxs y de Garma falled6 fi 17 de Abril


86 otmgads testamento en poder de Joaquín
de B a r c e h a , B 5 de Julio de 1865,por quien
' ~ ~ ~ ~ W-&EroBdeL Ab~il
& de xW,instituyendo heredero uni-
c 'il=ijrCb

D. DIEGODE FOXAY DE VIDAL,quien poseyó la Baronia de


Aramprunyá pro indiviso con el Conde de Solterra.
En virtud del testamento de D. Ramón de Sarriera, Conde
de Solterra, heredó la parte que le correspondia de la porción
indiviso de la Baronia de Arampronyá su hijo D. RamÓn de
Sarriera y de Vilallonga, Marqués de Barbara y de la Manre-
sana, dueño en común y pro indiviso con D.' Eulalia de Segarra
y de L' Espagnol, viuda del Sr. D. Diego de Foxá y de Viñals.
Los mencionados herederos de la Baronia vendieron 6 don
Manuel Cirona y Agrafel por el precio de go,ooo pesetas 10s
bienes que forman la mencionada Baronia de Aramprunyá, cuya
TERCERA PAKTE
s t g b -
8 .

scritutas de fines dd si-


Ei rn
glo x refe* ,t .- y g~~$$&t$b . 1 986- y 995 en q-
--_ de 10s ,afios
]e denomina Gdskrti
- a* d
'10 que E inoucc a crccr que aquí
I

,, traa,conlo en ~ W ~ $ tJ -i & * sde , mmbre merar


pmond las Balabra~Zastrum q~loddictur Felis., que
refieren dic]lo castiIlo primitiva en un doculnento del afio $.3,
Como variante se encuentra en documento del &o 980 el
- adeiante, en rarr, es Casi!rum
nombre Castdl~Ak ftlrs, que más .b

da /,&S y iarnbién Cnstrngn h fels, que es el que ha per-


durado. ( 1)
El puebio con su termino radica en territori0 de Aram-
prunyá, conforme ya dijimos +ratar de la sentencia arbitral de
fitación; y á semejanza de otros hatores del mismo Castao es-
tuvo separado del mismo durante lar@ interval0 d e años basta
que 10 agregó definitivarnente, para no separarse más, Lais
March en 1427. 4 - I-

I
I
A 3 de las kaIendas dt Mayo del a50 3 4 &obert-
de Francia, que corresponde ai 27 dd bri1 ael ano Toro2 ros
A

Condes de Barcelona Ramón Borrell 5; Ermesindis hicie~endona-


I ción al abad y monasterio de San Cugat del Vall& de varb3
honores, y entre ellos del término de Castelldefels, cuya donación
I
L verificaron al parecer, sin reserva alguna de dominio concediendo
á dicho monasterio cualquier derecho sefiorial que competerles
i pudiera, añadiendo ser una confirmación y ratificación de la
donación que sus p-d l
bCondes Borrell y

C -
ant~riormenteo&&@&!io
-w-
-I
-
- I
I
PUERTA DEL RECINTO DEI, LASTILLO DE CASTELLDEFELS
d
'"I
Aiinqile los alodios doliados se liallail esparcidos en varios luea-
res les seííalaii las coilfrontaciones siguientes: por la parte ude
cierzo con el castillo de -1rampruiiyá 6 con la era oelrtosa, por
- A

oriel1te coi1 el Iluerto condal en el lugar de Salés y con la moll-


taca de Bates, por mediodía con el litoral y por poniente coll
~ ~ ~Col110
~ acl lilgar
f . de sal6s1 según parece, era el limite de los
dc Viladeca~isy San Baudilio de Llobregat, en diclla
do~iaci0iiirían comprendidos el lugar de Castelldeiels tal cual lo

PO
seía el abad Odón, la casa de la Roca, el pueblo de Gavá,
los lugares de San Ckmente y Viladecans, y algunos lioiiores en
el valle de la Sentiu, excepción hecha de los predios que dichos
(Iondes habían cedido varios particulares en diclios términos
antes de la doiiacióii expresada, pues esto parece deducirse de la
vpresión que eii la n~isnlase halla de que ((Haecomnia videli-
-rr
4m
cet particulatiin
por lo
1 anent in variis locis digesta)).- No obstante,
-e verá al tratar cle cada uno de dichos lugares, iiiil-
guno aparece enerse en dominio del inoiiasterio de San Cugat
a, á pesar de que eil este sentido el nien-
eildió se declarase en épocas posteriores,
lo qlic no tuvo efecto, por lo cual es de suponer que la doiiacióii
que se relata se entendería respecto al térinino de Castelldefels
en su totalidad y por lo que toca á los demás en razón de algu-
nos alodios en dichos térininos radicados.
El monasterio de San Cugat del Vallés contiiiuó en con~pleta
posesión de la casa y doiiiinicatura de Castelldefels liasta fines
del siglo XII, por cuanto 17 de BIayo de 1178 Guillen~,abad
de dicho monasterio, otorgó doilación de este honor á los consor-
tes Ticio y Alamanda y á sus hijos Berenguer, Guillen~y Ramón
á los hijos de éstos si 10s tuvieren, cuya donación hicieron
&tienda g dichos consortes 6 liijos el t6&0 de h t d l -
' - .
con todos honores y pertenencia cual 10 porni-
-

y monasterio desde La Roca ha9ta G i r d - y dade

F
. .~hg
@-jllo de Arampr~n~?&
hasta el mar. a escepa6h de lít iglesia
, rnlino de La Sentiu con los alodios. mansos y otros deredios
&da iglsia reserv4ndose el dominio directo y
con la por parte de los donatarios de estar b a j , ~el
servici,o y fidelidad del propio monasterio y tener que prestar el
,-aso de den piezas de trigo y cinco scnt, con ret-ión de la
t e r c m parte ioninium placitorum)), la mitad de defunciones y
&m pequeñas servidumbres que en dicho acto. son de ver.-
En á dicha donación los consortes Ticio y -4l.a-
manda y sus hijos renunciaron y restituyeron al monasterio de
San Cugat del Vallés todo aquel honor que por el mis-m0 tenían
y poseían desde el rio Llobregat hasta La Roca, á saberJ la
parellada de Gavá que se une con la parellada de Pedro Moner
y otrm alodios qlre: por aquellos lugares tenían y poseían.
Ante Guillem de Olesa el 5 de Abril de 1223, RaUlundoJ
abad da San Cugat, hizo donación á Berenguer Gerart, tan sólo
durante su vida, del dominio directo de Castelldefels, cedién-
dole todos 10s derechos á dicho monasterio competentec contra
B e r e n ~ e rTiei0 que en esa fecha poseía dicho término de
CasteLldefelc.
Al falle& Berenguer Gerart tornó el. d w i n i o &recto . 6
Castelldefels al monasterio de San Crigat, sin que apradca dmu-
mente ni noticia alguna a,qu,eva enajenación, p a
í puede
-
asegurarse que hasta su desapiricióa en el año 1836. dicho mo-
nasterio estuvo en posesión de este scfiorío..
Por lo que se acaba de decir se ve que en 1zi3 el poseedor 6
S1GT.O XVIIJ
4
señor útil de Castelldefels era Berenguer Ticio, ignorkndose si es
el hijo de los consortes Ticio y Alaman& antes referido.
No se sabe quien sucedió I dicho Berenguer Ticio, pero por
notas a%ece que en I 3 q el tdrmino de Castelldefels
Ferrer Garí, quien en 1328 h v o una cuestión liti@oosa con Pedro
March Señor del castillo de Arimpmnyá, sobre ciertos derechos
que éste pretendía ejercer en Castelldefels. Esta cuestión se zanjó
por sentencia arbitral que dictó Bertrin de Seva; y por eUa se
determinó que la casa qudra y lugar de Castelldefels con tudos
sus hombres y pertenencias debían estar dentro del término del
castillo de Aramprunyá y bajo dominio alodial de dicho Pedro
March, Lo Prohom. Se deoíara que Gastelldefds era casa ó
p'adra, pero no castillo. Los hombres de Castelldefels venían
obligados á acudir á somatén convocado por el emillo de Aram-
prunyá ó por el lugar de Castelldefels, bajo pena de no efec-
tuarlo de 5 sueldos, que cobrarían por mitad los sucesores de
Pedro Ii'Iarch y de F. Gasi.
A Ferrer Garí sucedió su esposa Alaria, la cual hizo dona-
ción del término de Castdlddels á Bcre?zg%evde ReZaB, por p r e
cio de IO,WOsueldos, en poder de D. Juan Salat, notario de
Barcelona, á 8 de las kalendas de Febrero de 1339 (año 1340 de
la era cristiana); otorgándose el &poca de dicho precio ante el
mismo notario d 4 de los idus siguiente.
A 14 de Agosto de 1342 el abad del monasterio de San Cugat
del Vallés firm6 reducción á Berenguer de Relat de los escBts y
as impuestos en la donación de 1178 á censo de 30 sueldos
par lo que el poseedor de Castelldefels debía prestar á dicho
monasterio cien piezas de trigo y 30 sueldos..
Berenguer de Relat otorgó testamento ante D. Pedro de
-
m
t

Horta. notario de Barcelona, d 28 de Febrero de 1390, institu-


yendo heredera á su hija Isabel, coiisorte de Gispert de Guimerá.
Isabel de Relat firmó d suyo ante D. Guillermo Andreu,
notario de Barcelona, á 31 de Agosto de 1394, nombrmdo -here-
dero á su hijo Bernardo Guimerá y Relat, que se apellidaba
Bernardo Relat (a) Gui'merá.
1
Dicho Bernardo otorgó también testamento ante B. '%ktreiG
guer Roura, notario de Barcelona, á a4 de Julio d'a 1410 i&i-
yendo su heredero universal á su hijo Gispef-t de Reta. Al -
poseer este último el término de Castelldeieb, se enqmtyabq SEr
Señor del castillo de Arampsunyá Luis March, entre lo-S cGa1-e~.
se promovió cuestión cuya causa ó nat~raleea se *=a'; con'
todo, encomendada su decisión á los árbitros nombrados, PO-
nunciaron é s t a sentencia arbitral, que fué publicada á 12 de Junio
de 1427, en la que fallaron que Gispert de ~ e l a tdkbía vender
la Cuadra de Castelldefels á Luis March.
En virtud del antecedente fallo y con escritura que autorizó
D. Juan Osona, notario de Barcelona, á 18 de Septiembre de
1427, Gispert de Relat (a) de Guimerá firmó á favor dd Luis
March, Señor del castillo de Aramprunyá, venta del lugar y tér-
mino de Castelldefels con su casa-castillo, honores, tierras y
demás de su pertenencia por precio de jz,OOO sueldos, cuya
venta fué aprobada y ratificada por Violante de Relat, hermana
del vendedor y consorte de Bartolomé de Palau, y por Bernardo
de Relat, hijo del propio Gispert por medio de su madre, como
curadora del mismo, ante el referido notario Osona, á 29 de
Abril y 12 de Julio de 1429.
En poder de Pedro Andreq notario de Barcelona, á 22 de
Diciembre be 1427,Luis March firmó escritura de reconocimiento
*,W Cugat, y b t e k otorgó investidura del

-de p. J tian r errer, notario, t i 3 de Febrero de 1433


rnó escritura de evicción á Luis March por
la pnta de Casw~efelsy en ella se expresa que diclia
se extiende á st* venta que le otorgó por p b de
os y cualquier ddon; que el mencionado
en d término dg
Pedro de Gavá, en Lobregat. -
~1 tbrmino 1 que daba noinbre dicha Casa estaba incluído
en territorio del castillo de Araqprunyá, Y separaba el pueblp
de Gavá del de Castelldefels. Pertenecía á la parroquia de San

El primer poseedor cle esta casa da qujm re i$e&


Guillem Ticio, el mal en
Barcelona, á ag de Noviembre de
piedad & Pedro Marek, Lo Prohorn.
1

Al fallecimiento de PericG Mar


y como tal señor de Ia Casa de La Roca y sus adjuntos, Jaime
March, sefior de Ararnprunyá, otorgó investidura de dicha.
Sibila, consorte de N. Torreiilas, contraviniendo á esta otor-
gación Galcerán March de Lacera, d cual como sucesor que
afirmaba ser de Peric6 March, pretendió se declrase $ su favor
la posesión de la Casa de La Roca y sus honores.
La resolinción de este derecho fué encomendada á hbitroc á
1- m
,rnigables componedores, y en casode discordila fue elegido en
árbitro tercero el Infante %)i!
de dos sentencias pub
-r* * &
L- --
cuestión fallando con
caba, los bienes que fuersri: lee hrit-5 Mamh Q Galcm4n Mar
de Lacera, y con la otra revmó la investidura que Jaime March
había hecho á Sibila de; - rkq?&ggs~adwiwa~ds
, qm Gglcerán
March de Lacera debe
A

March, señor de A r a r n ~ t p y 4p~ & varMrs fgy8os


Iionores que posee, okw k ~ t & & q~w£u4 e k J3-k
-
Pedro de Pica*& & Ehtmzgee~& Santa Qlivst, y los
honores que f u ~ A& nk m u & F d . m y otros alodios; y por
último que los vasallas @e Ls ~nsrde la Rorr dabbn sur hombm
propios del Ew%il'lodc Arg-qru~y6,en cuya virtud prestar-
homenaje de fi&Wad á Jaigne 31arcb B 6 de Abril de I*.
A G ~ l c e d aSarch de Lacera sucedió su hijo Juan Galcerari R
t m- e ~ ;4, hs iuztlw. siied!i$, wgún se expresa en la venta
, Jua* stin-.lla&h
. de Lacera, de
T m Bh~xJio. ~ c . R & i k d e J ~ l l c s y de Lean
- -

EiiApod~ de p. Antwio Vir\yg. notaqio de


de JI&Q d.1447 &&o Juan Agustin March de Lacera, vendió á
Jaime Mar& ia de La Rmm con sus hanarw y p m i o n e s ,
~ i a p sr t s h c i m e f censualw y un cuarto de diezmo que percibía
;en el téi-ino &l ca%t$lo de Aramprunyá y en algunas timas
rece, ejercían tan s610 jurisdiccibn en dicho término, sin tener.
I dominio directo general cobre el mismo, el cual competía á dichos

3. :asdanes, pues así parece deducirse de la frase contenida en la


escritura de venta del propio lugar, esto es que lo poseían en
puro, libre y franco alodio.
os primeros señores de Gavá de quienes se tiene noticia
cen á principios del siglo XIV, resultando ser los consortes
Pedro y Antica Burgués, que hubieron una hija llamada Esta-
cona, que casó con García de Perulans, según así se desprende
de una sentencia arbitral publicada d 28 de Julio de 1327, en la
que intervino dicha Antica en calidad de tutora y curadora de
su hija Estacona Burgués, hija y heredera de Pedro Burgilbs,
concurriendo además los padres 6 hijo Pedro y Pericó March,
como señores del castillo de Aramprunyá y los señpres de Gavá
y de Viladecans, ya que dicha sentencia se pronunció para
dirimir las cuestiones entre los mismos pendientes, sobre los
límites generales de dicho castillo y los especiales de cada uno
de los referidos pueblos.
En 1.0 de Marzo de 1379 era castlá de Gavá Francisco Terré,
ignorandose en virtud de qué título sucedió á Estacona Burgués,
el cual tuvo cuestión con Jaime March, á la sazón sefior de
Aramprunyá, sobre ciertos actos de jurisdicción.
Aparece después del mencionado Francisco Terré, Bernardo
del mismo nombre, sin que se sepa si es hijo 6 no del precedente.
Este Bernardo Terré se vi6 obligado á vender el lugar y tér-
mino de Gavá á LuisMarch, señor de Aramprunyá; mas habién-
' dose suscitado varias dificultades acerca del modo, forma y
condiciones bajo las cuales debía efectuarte tal venta, encomen-
WILADECANS Y S A N CLEMENTE

4 4 d o r i s de Vila-
@u&pe km-n parte d-e la
d afio 1625 se haEn separadm

fbemi~~ e g o d d~
e la Batonia en virtud de un
antigua la u ~ i ó nde
&+ate e s t a 0 de Arsmprunyá, t u t antigua que no
qphUr& &dha fecha, al paso que la de Vil&cans data
del a f i ~qh.
Poí la sentencia arbitral pronunciada en 1327 acerca de los
limites dd castillo de Arampninyá y de los pueblos en el mismo
témino incluidos, de cuya sentencia ya varias veces hemos
hablado, se viene en conocimiento de que en aquella fecha era
señor de Viladecans D. Francisco Burgués.
Falta noticia de los sucesivos poseedores de Viladecans hasta
el año rgú?, en que aparece como tal D. Enrique Agullana,
auien. en poder de los notarios de Barcelona D. Luis de Rufet
1

.v D. Enrique &Iullet,á 16 de Junio del mismo aiío de 1562, firmó


á favor de D. Hugo Juan Fivaller de Palou y Queralt. venta de
todo el lugar de Viladecans, con su termino y territorio, casas,
fortalezas, mansos, carnecería y horno, posesiones cultas é
incultas, campos , viñas, huertos, r-ibazos, aguas, montes,
hierbas, etc., etc.
Desde dicho a50 de 1562, continuó el lugar de YYaEI3ean.s -d
formando parte de la Baronía hasta el de 1629 Antes d i la
venta que queda referida, los señores de Aramprinyá fimrnrbron y
concedieron precarios y establecimientos de tierras sitas m & c b
término, lo que se explica fácilmente observando que estos a l d i o s
serian fincas sueltas dependientes ó de pertenencias del castilho
de Aramprunyá.
En poder de Antich Servat, notario de, Barcelona, á 8 de
Enero de 1625, se celebró una concordia, de que ya hicimos
mención al historiar la sucesión de D.8 Jerónima de Fivaller y
de Queralt, en la que intervinieron los madre é hijo D.8 Cons-
tanza y D. Juan de Erill y de Y a r l b y las hijas de D. Fran-
cisco de Cardona y de Fivaller llamadas una D.8 Ana, que casó
con D. Bernardo Codina, y la otra D.8 Isabel, consorte de don
Bernardo Salvá. Esta concordia se otorgó para dar cumpli-
miento á otras dos que en los años de 1592 y 1597 se firmaron
entre la referida D.a Constanza de Marlés asistida de su esposo
D. Francisco de Erill y Orcau y el nombrado D. Francisco de
Cardona, que á la sazón se hallaba poseyendo pro indiviso con
los consortes Senmenat-Torrellas la baronía de Aramprunyá, de
l'a que formaban parte los términos de San Clemente y Vila-
- 143 -
, de 10s cuales en el presente capítulo se trata. En virtud de
stas concordias parece que los mencionados consortes Erill-Msrlks
ntkihoh'á poseer con D. Francisco Cardona los bienes que &te
oseía, cuyas condiciones se ignoran. Fallecido dicho D. Fran-
sco, se otorgó la escritura de que nos ocupamos, en la que los
adre é hijo Rlarlés-Erill para pagar á D.8 Ana de Cardona de
bdina, hija y heredera de aquel la mitad de las baronías de
rabuach, Fontrubia, San Clirnent, Feu de Torrellas y otros
bienes, conforme á lo convenido en aquellas anteriores concordias,
cedieron d la propia. D.a Ana Cardona la mitad de la parte de
1-
baronía de Aramprunyá que pro indiviso poseían con D. Miguel
de Torrellas-Senmenat, cuya parte cedida comprendía la mitad
de los castillos, lugares, términos, cuadras, jurisdicción civil y
criminal, ventas y derechos de Viladecans y San Clemente,
quedándose los cedentes la parte que comprendía los lugares de
ldefels, Gavá y Begas, que continuaron poseyendo pro
diviso con el mencionado D. Miguel de Torreilas, quien en
adelante y también pro indiviso poseería con la cesionaria
a de Cardona, los lugares de Viladecans y San Clemente.
D.a Ana de Cardona sucedió, sin duda por fallecer sin
n, su hermana D.8 Isabel, que, como se ha dicho, casó con
D. Bernardo de'salvá y Cardona, que sin prole falleció en el
año 1651, y D.8 Catalina de Salvá y Cardona, que casó con don
Dalmau de Ivorra.
Por los años de 1673 se hallaba dicha D.a Catalina poseyendo
pro indiviso con D. Miguel de Torrellas los lugares de San Cle-
mente y Viladecans cuando firmó á favor de la referida doña
Catalina de Ivorra venta perpetua de la parte pro indivisa 6 don
Miguel de Torreilas tocante en estos y otros lugares, cuya
tura pasó ante D. Jajiiie Bas, notario de Barcelona, á 12 de
Diciembre del rnisnio año 1673, de inodo que la propia dofia
Catalina de Ivorra quedó señora iinica y escl~isivade los lugares
de San Clemente y Viladecans.
El nuevo adquirente del patrimonio de la antigua baronía
de Xramprunyá, D. Manuel Girona y Agrafel, con la actividad
que le caracterizaba, procedió inmediatamente al arreglo y
mejora de aquel inmenso territorio. Hizo restaurar el castillo de
Castelldefels y mand6 construir una espaciosa iglesia, prósima
al caserío del pueblo y á vista del castillo, siistituyendo así la
capilla antigua del mismo por otra más capaz y digna para las
solemnidades del culto.
Su hijo y sucesor D. Manuel Girona y Vida1 ha proseguido
en el noble y levantado propósito de conservar y mejorar el
cuantioso patrimonio de la baronia de Aramprunyá, que tan
digno es de ello por su venerable antigüedad y la brillante his-
toria que lo envuelve, de la que esta Monografía es tan sólo un
débil reflejo.
DOCUMENTOS JUSTIFICATIVOS
1

Testamento de Mir Geribert

Archivo ds la CeLcd~altie Barcaloí~a


Ant. Esck Cal. uel. I V , fol. 141, dw. n.O 379 (xj

.
A Christi nornine. Hec sunt conditione s;iicramentorum ultime voluntatis
cuiusdam hominis hlironis Geriberti, dive memorie, quod ilie scribere juccit
Reimundo levite e t cum literis suis manu propria finnavit unde constituit dis-
tributores suarurn rerurn esse Guilia uxori suae et Reimundo Lobeti et Arnallo
Lobeti et Arnallo Arl uvini e t Guandgaudi Sendredi e t condam Bfironi Boni
hominis. Precipiens illis atque injungens ut si mortis eventu illi evenisset in
ipso itinere quo pergeret volebat ad visitandam limina Beati Jacobi Apostoli
Sallicie aut in alio loco antequam aliud testamentum fecisset plenarn potes-
tatern habuissent seu prescripti tutores et helemosinarii ita omnium rerum
juarum mobilium atque inmobilium ita donare et distribuere sicut eis prece-
pit et injuncxit per suprascriptum testamentum. Unde atulerun t prescnpti
tutores testes coram Guillelmo Marcho, judice, et aliis viriis idoneis subterius
anotati ex parte quorum nomina sunt Reimundo levite e t Ricarcli Ellemari et
Amato Guitardi qui iuris jurando testificati sunt ita dicentes. Nos ver0 pre-
norninati testes unum dantes testimonium primo per Deum trinum et unum
c t super altare consecratnm in honore Sancti Martini, qui est situm intus ec-
cleciam Sancti Cebastiani cenobii super cuius sacrosapto altare has conditiones
manus nostras continemus jurando quia nos prescripti testes vidimus et audi-

(1) Publicado por CARRERAS CANDI.LO Montjuich de Bnrcelona, Doc. 28, a@ndice.
(Memorias de la Real Acadcmia de Buenas Lstvas. T . 8.)
mmus fi(ironi Genl>erti prescripti q,ui e ~ c0ndam
t fccit scribere suum
t&amentum sicut wpr;i retulimus et precepit per suum testamentum p e s -
cnptum ad suos pracriptos tutores et lielemosinanos ita distnbuere omnium
renim ruarum sicut in prescripto testamento resonat. 1n primis ~ r e c e ~ suis it
tutoribus ut dedissent Sancto Sebnstiano ipssa casa dc Bag, cum suis terris et
. vineis et ipsa rnanrione de Agela cum suis t h s et vineis et de ipsa strada de
ipso Gorg Negre sicut wadit a Sancto Paulo usque ad ipso torrente qui est
subtus mansione de condam Guillelnio Levegelli et vadit ad ipsum pratum, te-
rris et vineis, casis et casalibus quod ad illum pertinebat, exceptus ipsuni so-
larium. E t dedit ad Sanctum Petrum de castro Subirndz pariliata una de terra
qui a t ad ipsum coilum cum ipsa rnansione qui est infra ipsa pariliata, e t
rnodiatas 111 de vineis que sunt subtus masione de Guirnara magistro. E t
ipsa osteldat que tenebat Guimara magistro ipsum servitium que inde debet
e-&e rernansisset ad Sancturn Petrum prescriptum ea ratione ut unus presbi-
ter fuisset electus qui stetisset in servitium Sailcti Petri prescripti e t per
unumquemque diem fecisset ministerium per anime cae et patris sui et matri
e t parentibus suis et ipsa electione fuisset de uxori sue dum visa fuisset post
obitum suum fuisset de eos qui tenuissent castro Subirada. Donavit ad
sanctam Mariam de Castro Sancti Martini pariliata una d,e terra que est ad
ipso cursus et modiatas duas de vine& que sunt ad ipsum puteum e t ipsa pe-
tia de terra que tenebat Guilabertus levita que at ad ipsum ~ u t e u mcum ipso
orto qui ibi est. Donavit ad Sanctum Petrum e t ad Sanctum Martinum ~ a r i -
lista una de terra que tenebat Bernardus Guadalli que est ad ipso puiol e t
r n o d i a t ~quatuor de vineis que tenebat Adalbertus de Lubricato. Donavit ad
Sanctum Pdichaelem de Olerdula modiatas duas de vineis que fuerunt de Ber-
nardo Botlarii. Donavit uxon sue Guilie ipsum suum castrum de Subiradz et
medietatem de ipso castro que vocatur Vitis, cum medietate de decimis e t
primiciis et aiacenciis et pertinenciis que pertinebant ad predictum castrum
Vitis et medietatem de omnibus causis quicquid dicere ve1 nominari potuisset
homo que h í r a temino est de predicto castmm Vitis et ipsum castrum Sancti
Martini et ipsum eaítnun da k i n a e t ipsum castmm Olerdiila e t ipsum cas-
trtun Erapruna et ipsum castrum Ribes et ipsum castrum Port cum illorum
pertinentíis de predictis tenuisset et possedisset predicte Guüie uxori sue si in
viduitate digna permansisset sine blandimento de filiis aut filiabus de pedicto
Miro et ~ d i e Si
. autem in viduitate non p e m a n r e i t r e v e r t i w t p m c t a m
Suam honorem ad flios SUOS masculos sicut iile Mim predicto disposuit eio in
suum testamentum p r e s c r i p t ~ .In primis concmit a d Bernardum filium
et ad Arnallum filium suum ipci~1icastreim $e Subkadz cum teminb et a&a-
centiis earum et Cmnia quantum prtinet ad pndktum castmrn et medkh-
tem de ipso castro de I p s Vid cum medietate de ipso termina et de su& adia:
centiis et de silis pertinenciis que superius est gcnptiim. Similiter concessit ad
predictos filios suos Bernard et Ama$ ipmm c a s t r w & Eraprunna in s e ~ i t i o
Dei et de ips0 Comiti. Et similiter concessit igsum catrum de R i h ad pre.
dictos filios Bernardo et Arnallo ut hakissent eum in irvitio Dei et de i p o
Episcopo. E t predictos castros Subirads et medietatem de I p Vid et Eraprunaa
et Ribes teneat Bernardus predictns filiua w\ns mnibus diebus vite sue in
tale conventu ut non fuiset illi licitum vendere nw &nare nec in&nare neque
per episcopatu, neque per aliquem modum aliquld de predicto hnare, et post
obitum suum remansisset predictam honorem ad hnallum filium su-, et si
Arnallus predic ti mortuus fuisset aiitequam proles Wuiaset de le8timo con-
iugio remancisset predictam honorem Reimundo iratri s w . E t si Reimundus
mortuus fuisset remansisset ad Gondeballum filium suum. E t si voluisset habere
Bernardus filius suus predictam honorem quo modo supenus eoset insertam
fecisset cartam legitimam Reimulndo fratn suuo p t mortem Bernardi et Rei-
mundus filius suus habuisset ipgo fevo epbcspde qusd ille habebat et tenebat
de alveo Bisaucii usque ad catrum Cubles e t R e i m d u s predictus filius re-
mansisset in baglia Dei Ornniptentis et de Bernardo fratri suo. E t rnandavit
ad suos castellanus qui tenebant predictam sut111i honprem ut non dedimnt
potestatem de predicto frlio suo Bernardo q u e quo Bernardm fiiius suus
habuisset sacramentum factum Arndlo fratri suo ut habuhset predictw cas-
t r o ~ArnaUus predicti p t morte111 Bernudi fratri sui. E t si Bernardus fllius
suus se a b s t r a x k t e t nalu*kset facere predktum sacramentum hmallo fratri
suo et predictam cartami de Port Reimundo fratri suo remansisset predictam
hon-orem Arnallo fraei suo sine ulla dubitacione et hoc habeat factum h f r a
XXX dies. E t cacwsit @um castrurn k c t i Martini cum SU&termini% t2t
suis pertinenciis ~ ~ . n d e w fdio
l o =o. E t similitct concesit Gonckhlb filio suo
iPum a t - & Ohrdulq cum suir rjicencüs et suis terminio e t w b perti-
nenciis u t habuis~etin semiti0 Dei et de ipsú &miti. E t dedit pr-criptus
Miro Addaidis a i e sue ipsum suum aiaudem cum ipsa turre de Ventaiofc ki
fgle conventu ~t d e f f i n i ~ tomnes voces quos requirere p ~ t u i s w tin honore
predicti Mirods qmd si facere noluissst revertirset predicta turre ct edicto
=lau& de Ventaiols ad ipsum suum filium qui t e n u i ~ e tcatrum Smcti Mar-
t s , ~t concess;it i ~ s s eguas ad predictam Guiliam uxorem suam. E t
conassit Smcto Cebastiano i p s ~decimas de ipsos pulinos et ~ u h n squod
d
zmobile quod
Deus dedisset onwi tenipo?e ck? preQ&+?Segui
rnsensirset solvere feejssent i p s -S -4 m
lansisset ipsas
duas parte.5 cmcessit per anima cua *
- -et -
~nccssit uxori
- -.1 1
sue prowripte. Et corcessit ipso k v o dk h r t --a1
debailo flio suo. Et j ~ s s l tut reman%sset d k ~
et ídiis in badia Dei Omnipotentis-
- 4 -
et kWipb
- a
bwto Episcopo et de G~i!~elaio - O&* %I I ~ Z
suam voiuntatern
. - ~.---
~ ut suma retÜlirnes muta6k &di
- ~

T
tro Smcti Nartini quod dedit uxori sue p ' k k a e . S
tura quod iUe ei fecit et firmavit. :gostqriam 8 %avit pre-
dictus Rfiro vixit postea ami6 sex rninus'qll
interfectus a sarracenis in civitaie Torfileea
Pubiicata fuit hoc vdw-tassecuaclum
ma voluntas sive rit auctoris et t W & m n%kG dk
tiun signis extiterint robearate irif2a wx rkd&l
patéant publicanda sicut et iite f&%t c w d b i t 1
et Guiliberto Episcopo Barchin~rilensict G d i l e h o R&bnaOiJ
Aumnensi et coram rnultis a h idoneis virk. U t e ceditk&#s
Nsvembns anno XXX regrii Henrici Regis. S !í%Z&
S rfc num R ñ h r d i Ellemari. S G& num Amati- Guitardi, rais q i í
menturn fideliter juramus. S* ~ 1 1 mG u i h , femine. S & n u i .&' '
1 1
U- -
beti. S# num Arnaiii Arluvini. Bec suat hkmeUn&ii e t t d o r s .
Guadprniri, Garalli Bertrandi RodbaYi, Ricolfi Odgarii, Remandi %l.koei, A-; L
nalli Oliba. Oliirig Bonefilii, Guinabal, Bernardi Guillidmi, Bernerd G&
~ e d a é h ,Berttan Girbert. h'm qui vidimus predikta ornnie mmobwari Guil-
ldmus judex. Raonabat in predicto testamento Mironis VI idus Decmbril
a m o XXIIII ngni Henrici Regis. Remwidi Seniofredi et knte ptii - h c S+-,
sit cum die et anno quo supra.
venio entre Gombau Mir y Ram6n lsirnbert
;obre el castillo de ArampruttyA y otros feudos

I2 de Septiembre de 1068

ie. Hec est c o n v ~ ~ ique


~ ~facta
i a est inter & m u m Gombd-
nh Geribrti ~t Rdmundum Ysimbrti cwtodgm castri Era-
áukm et comendat predictus Gombaldus ceatrum Erapru-
iam dictum Rerimundum Ysimbertum et ad uxotem suam
-es filiss suos eo conventu ut teneat eum Raimundus pre-
- - Jxer sua in vita sua et Miro eorum filius et superstis eius frater
Cdus et omnes filii eorum unus post alium quadiu unus supervixerit
=+ iernrneat ad extremum qui vivw fuerit ipsum castrum videlicet et om-
r t a suos t-es utriusque swrua et eccieaias et nlonte et silvas et arbores et
;-as, patris, petrum ruptis et preruptis, pronum et planum, valles et con-
densa et o m e cdtum et eremum, aquis aquarum, vieitibus et reitibus quicquid
dici ve1 nominari possunt. Hec mnia &no oicut pertinet ad ipsum castrum
et s i ~ u tenuerunt
t ipsi qui ipsum castrum tenue& videlieet medietatem de
ipsa parrochía curn ipsoc decimarios et fabrican Sancti Clementis et fevum
quod tenet Tedbaldus et ipsas artigas videlicet medie gaudtas et tercia parte
de ipsas cibarias et c a s t e l h 111, unam videlicet Etü et aliam Reiambaldi
Johanis, alteram ver0 Ei-migildi Corvi et ipsorn terciam partem de ipsa ca-
pellania et terciam partem de i y s placitos et de omnes causas kxiva~sirni-
liter ipsam terciam partem et ipsum castrum que dicunt Cmpo de Asinos,
cum omnibus deci& et primiciis suis et ipsas oblias videlicet de porcos et
...
multor~s.. que ad castel.hnum pertinet sive et de ipan persetahs et de ip-
- IjZ -
aut ipsas q,,i duscrit niaritos aut uxorcs ..s. castellanum pertinct et i ~ s a
domjnicatuí.a de montes ct pjanos et ipso mandamento et districto que ad
cum caste..... et ~ 1 1 1 1ordei et VI11 semadas vindemie producto de i ~ s O
gnnario. ~t in alio loco in terminio de Castro Sancti Martini -.--Se dono vo-
bis ipsa nonani pnrtein qu0d tenet Oto GuSreerlus de omnia quod de
ipsa decima de ipsa ecclesia. Et in terminio de OlerduJa ipsam octava'n Par-
tem de ipsa decinia quod tenuit Guilbrrnus Bernardus de Beliana condame E t
si de ipsa octava aliquid rninu ..... ero de Obrdula XL u n c i s auri vobis com-
ponam perpetim nobis abituras si per directum et \.estro engan v0bi.s non
tradidero et adiutoniim vobis in Iioc mi fuero. E t insuper dono vobis et ad
o m n s filios vestros unus post alium ipsam meam sinescalciam sive in hac
terra ve1 Yspania. Est autern hec m n i a in Cmitatu Barchinonense in locis
nominatis superius. Predictum .... supra ocripta dono vobis Remundo et uxori
tue iam dicte simul et ad filios vestros sieui- swprascriptum est u t habeatis et
teneatis quandiu vixeritis m n e s in meo servicio o t Melitate. De cetero nam-
que ego Gombaldus Miro píedictus pro eo quod vos facitis voluntatem meam
de ipso castro ut comendemus eum ego et vos s h u l in unum quidam Rai-
mundo Guillelmo quod si de k t o dilein antea per qualicumque medo ad oper-
tum fuerit castrum predictum cum omnia pertinencia sua suprascripta nequa-
quam vos nec filios vestros inquietari audeam et nulli homini eum donetic sed
senlper sicut superiils scriptum eum teneatis tam vos quam filium vestn o m w
Per ewm. Actum est ~ O II C idus Septembris anno VI11 regni Philipi regis.
S i g a n u m Gombaldi Mironis, qui ista donatione feci e t testes firmare rogavi.
a
Sig num Guillelmi Conlpanni. sig num Erberti AmalriU. Sig num ~ i - m
a
ronir iratris eius. Sig num Enolfi. Sig num Berengafii Guillelmi. Si*num
Arnaidi Adalberti.
Vuillelmu~m o n ~ c h u squi ista conveniencia sgipsit, cum litteras superPo-
sitas titulo 1111 et XXIIII et XXVI die et armo preho.
m6n be*bert, ea& de Arair~~f~arwspd,
. _ este ca&i1k í4 R a d n Gwil~km.

14 de Mayo &e 1074

.
m n d i Gi!illkl%.- -
CernanW namque pr~dictuie Rairnundus Iscmbrti iam
a ~ t i i sRsimundi Gu.iEUr*ii gwrn katrurn Erapruriisno, et donat ei octa-
N* III ,de ipca prroehio %ti MkhaelEs de vedicto kaatro et deei-
m & ~-mJ e t i k m m c b m t ei ipsum f e v m quod ten& Reimundus Apli6
et q l j k~ ~ ~ qr?wd
m t m t Tedhlisi Bernardi et istas kavallerias ouprascriptas
d-t 4 IS-t?nd@ Ismb&i,is ad iarn dicto Reimundi Guillelmi curn ipsk
kav@i*rrrirqui h n t e s , exoepti ipra octava de ipsa porta Erapniniano, et in-
super donot ei a k o I U kovahlerias, unam de ipsis goeitis, et aiiam de ipcis ci-
bar& et a l k m de jipis arti;is, e t iterum h n a t ei ipsas domenichaturas de
terrk rt vimis & Begas e t i p s feragenalis qui sulat ad portan1 de predicto
Kast-m. Et p o p t e r h c ego Reimundi Isembert iam dicti a t tibi. Reimundi
GuWmi jaái disti chmando tibi istum Kastrum qui e%t rupra scriptum et
dono tibi istum cbakwn (?) qui ese supra scriptum quia mei h d e m sias et
fidditatem mihi fac5i.a~et tenes sicut horno d e h t facere ad suuni meliorem .
...
seniore@ et hasiter; rnihi facias e t chavalchatas seguios et aliis servi& sicut
horno debet Lacere ad suo mliore seniwi per directa E&, sine enganao, e-t po-
tmtgitem mihi dones de predicto Kastro yer quot vkes quesiera tibi cum culpa
aut S& culpa, e t dirnitts michi estaticham cine m e u n enganno et si interim
emtigerit me mori similiter adtendas ad ipsum filium meum qui ego dirnisero
de supradicto kastro, cum omriibus pertinenciis suis cine suo eaganno.

20
- 54 -
--
ishim hliuni meam suprascripkum .:!6~.ty,liha
remamit adtendas similiter usqw a '.C. ....i&mwi
11 idus Maii anno VI11 regnante R ~ L LPIiilipus. -
ldmi predicti, ego qui fsta conveniencia tirrnavi e t a u c t ~ i z a v iet
vi. - Sig e num Ugoni prdi Giaiblmi testes.
Arndrigi, testes. -Sig rfr num Adnlbert rdi Dnra~ni, tes -S e
Geribert. presbiter.
XPS. (Christus). -Bernardus preshiter, qui hec scrj
supra.
-nwaaiemia q@est facta inter Guillelmum de Sancto maruno et
~ U d. P áent Oliva. - Comandat namqw Guillelmus de Smcto Martino
& hiam ~dicto Petro chaátrum de Erapruniano, et donat et in dominio in
d ~ k6 d Erapruió X murnatas ordei et 1 emina frumenti et X saurnatas
vkdirnh que i d e hvat Petrua de Comuni ante quam dividatur ipsum deci-
murn; itemm b n a t ei mdietotem predictorum &imoium cum militibus qui
e a tenent p r illum e t ipaum fevum -que in Marinam Altam quantum ip-
semet P e t w ibi tenet in dominio e t qumtum Bemardus Sancti Johannis in
ibi tmet p e ~illurn, et donat ei fabricam Ssncti Clementis cum suis usaticis et
fevurn Sancti Martini quem tenet Bernardus Examucii; itemque donat et auc-
toriwt ei amnes alios fevos de alodiis videlicet et taschis et artiges quos ullo-
modo in terra terminum iam dicti Cliastri i d e m Petrus in diversis lock colitus
est habere; e t donat ei b t o s ipsos estacbamentos sicut habere solet et terciam
partem de ....mendis, de cuchuciis et homicidia et exurchiis et arsinís et in om-
nibus aliis placitis medietatem et totas ipsas trobas de tersa et mari úitegri-
ter et terciam partem in naufragiis; et donat ei stabilimentum ipsamm vidua-
rum et mansorum lexivorum, quos ve1 quas stabiliant Pétrus cum eodem

I
y GUelm aut cum su0 h j u l o et avere q w d inde eis exierit habeant ambo
equaliter per mdium; et ipws lexivos quoc stabilire non poterint dividant
ambo p r rnedium; e t donat ei ut Petrus iam dictas trahat i p s falcones et
curat c m usaticis quod inde habere solet q u i h s curatis ew dividant p r
inedium. Iternque donat ei totas ipsas chaszas dt ~at+flE-F+f@!
et singulos quartb in picibus grossis, et si ipsemet GiiiUelrn- in,ibi
voluerit placeat ipsi Petro ei nicliil et inde qunat. Et e ~ a n t~i *
omni sepedicti Chastri, districto et inandamentos et r e s u s q t 1-2
ademprivios et cibarias et ycit'li. et jovas et traginis e&p d l ~ ~ s,b
colitus est habere, et quod unusquisque ex ipsis per se ip~um+iaL - --
chestas et alter alteri de sua chesta partcm non donet. E t la-+ 6
%

zat ei ut ipri decirnarii quos in ibi misennt coa<kinet ipcas *dar+


. .
minum iam dicti Chastri jn loco uhi ambo concordaverkt .kt .a@&
decimas incipiant coadunare faciant illos Petrw i s h &Zwe sHck

et caval]ariis sine engan. Propter hoc d@nlí.ms ~ e r i l d~ s ~ e l

sine engan, et convenit ei quod faciat ei hostes et cav&ates, c w t m e t S-

guios et placitos cwn militibus quos per eum tenet et in ipsa lmste accil
P e k m de Sancta Oliva ipsos homines et asinos, sicut solitus est prendere, kt
quod donet ei potestatern de predicto Chastro quot vicihs ad eo ipsam po-
testatem requisierit iratus ve1 paccatus per se aut per wurn mncium sicut
solitus est eam dare. Actum est hoc in Barchincma 11 kalendas Junii anno VI
regni Lodoyci iunioris. - Sig S& num Guillelmi de Sancto Martino.-Sig
Beatricis uxoris eius. -Sig *
de Sancta Oliva. Nos qui has conveniencias laudamus et c o n h a m u c .
num
num Guillelmi f i i ecrrum. - Sig num Petri
-
Sig @ num Berengarii de Fonoiar. -Sig @ nurn Arnalli de Bleta. - Sig ri< num
Petri de Galifa. - Sig nom Guillelmi P e t n de Castroleto. - S i g a num A ~ -
**
berti de Pierola. - Sig nurn Raimundi de Colonge. - Sig % num Garbo-
*
nelli de Envega* - Sig num Poncii de Papiol. - Sig num P e k i primi-
- e
cherii. Sig nurn Petri de Fonoillar.
m
Sig nurn Petn presbiteri qui hec scnpsit, cum literis supprapositis in
lima X.a die et anno quod supra.
Notum sit cunctis quod ego Guillerma, filia quondam Ricardi, in rneo pleno
sensu e t bono. memoria facio meum testamentum in quo cligo manumissores
meos videlicet Guillerm-n de Valldaureix, Priorem de Sancta Oliva, et Exame-
nurn de Albomar et Artallum de Crexello, quibiis rogando precipio quod si me
mori contigerit de hac infinnitate in qua jaceo antequam aliud testamentum
faciam, ipsi distribuant omnes res meas mobiles et inmobiles ita sicut hic inve-
nerint ordinatum. I n pnmis dirnitto Corpus meum Sancte Marie de Sancta Oliva
cum XXX mortibetines ad opus ipsius ecclesie; dimitto altari quod ego corde
meo habebam ad faciendum in ipso eodem loco et unum presbiterum in
perpetuum ad stabiliendum centum LXX morabetinos. Dimitto Sancto Julia-
no V morabetinos. Dimitto Sancte Tecle X morabetinos e t Sancte blarie de Mi-
raculo VI1 morabetinos e t Sancte Marie sedis Terrachone V morabetinos et Sancto
Míchaeli 111 morabetinos et operi Sancte Tecle V morabetinos et pauperibus
verecundis X morabetinos e t captivis 111 morabetinos et Sancte Marie Magda-
lene 1 morabetino e t Sancto Fructuoso 1 morabetino. Dimitto fdiabus R. de
Cigiis CL morabetinos, scilicet Ermessendi L morabetinos e t Santiete L mora-
betinos e t Guillerrne alios L morabetinos. E t assigno omnes illos morabetinos
et laxaciones ut persolvantur de iilis C solidos censuales de P a s o de Mangons qui
exeunt de ortis, ita tamen quod primo peiso~vantur ante 0mnia OIIllleS laxa-
,-ione= meas quas ego accepi per animam meam et illos CL morabetinos quos
ego dedi et dimisi per unum presbitenim et hoc totum persolutum teIleant ta-
-I ~-
S

men et accip*nt &le fili. Raymundj de Cigis illos C


donec s.nt inde LO prslute de a ~ n in o annum de illis CL
tea hec omnja coliipleta et persoluta jlli C soljdoscensuales
Saurjne et Suis. Dimitt-o hlie meC Surine totum n'eum
leuno d i
-
Sancta oliva D mmmuhnas b m r jucefias, de quibm iam fec shi *en9% .
,.iurn, et diAmittoei shium me&, ccilicet bestias, cubos et ponem e t
vinum et omia qwfiobibia inrtdt&g-mtur; adhuc dimitto ei ip

rabetdoa u ~ d gl+&licet ego escomutacionem feci cognato

nuptiamm mcamn, quo me duxit iu uxorem ipse Bemardus Garidel preno&+


, I
I
natus et sicut qp m d u s habeo et habere d&eo illos VI milia e t DC solid
dano et dimitto viro meo G u i l l e m de sancta Oliva ad omnes cuas volunta-
tes, et ut ipse h & a t eos super omna res meas.
- Xtem cencedo e t dono eidem
viro meo Guilltrmo de Sancta Oliv~talas &OS q9w .e-i c.bi.m ipso que sunt
inter domos Bernardi de Cvella et domos Gualkerii, .et dcnant don~usille V
morabetinos d6 censu annuatim. E t si filia m= p r d i e h Sairina obierit in-
ira annas o&s psedictus honor suus e t res o r n w eius revertantur patris sui
iam dicto Guillerrno de Sancta Oliva ad ornnem suam voluntatm fa&endarn.
E t dimitto eam cum omnibus suis directis, honoris e t mobilibus in .&i posse
et viri mei iam dicti e t patris wi, et quod ipse domt ei nrarituni. Dimitto
predicto viro meo Giiillerm de Sancta Oliva illas vineas e t quartos in& emun-
tes q U ~ habekm
s ad ipws Cela- et &itto ci c e m m & i p i s capo*b
qui inde dari debenbr e t d a n t u 52rnp.X ad wam voluntatem faeienditm. ltem
dimitto ei iuum carnpvrn quem hrbeo ad qmrhim super i p r a villam de Q ~ ~ ~ -
t" ud ouam Oeuiem vduntabm. Actum e ~ ~t Q VI C kalendm SepteRibris annrv

Domini CCQXIIIIO.- sig rf< s u m Guiilw-is predi& fi]je Ricardi qui hoc
testamenbm laudo et fimo- Guilkrmc b Ví]~drureii prjori pie sanCta Oli-
i Alhornar. - Sig e n u m ~ ~ t dde
va.- sig e n u m ~ x m e n de l i~ ~ma- ~ ~ l
e
numinores- - sig num Raymundi de Tuiri. - Sig
a m ~ ~ a b n de
n i Riu,
testes.
Pomius de C~trofoUitoq.i ~ O Ctestamntum scripsit precepto Gdlkrmi
de de A u r e k Priorir de Sancta Oüva, d k et
supra.
v1
Testamento de Guillermo de Santa Oliva

2.4 de Febrero de 1226


Arcdiw 6s la Cerena rlc Aragbrt.
Carfarrl de 91. Cwgat &l Vallls, fol. 393 v.., n.* 1149

Quoniani nullus in carne g 4 t w absque w r u m remm disposdtione exis-


tere debet, idcirco in Dei nolaine ego Goillelmus de S n c t a Oliva repentine
mortis casum valde pertiniexms et c u p h s paradisi gaudia pervenire, in meo
tamen pleno sensm et memoria integra meum facio testamentu, in qito eligo
et constituo mei m n a m k o ~ e s*os doqinum B., Dei gratia Episcopum Bar-
chinone, et G. de T m a b a , quibus p d w m confero poteatatem dividendi
et ordimndi ornnes res mas sicut in hac pesenti pagina aubscribi facio eum
consilio tamen et v o l u ~ t a t efratrh B. Calkmni et Raymundi de Speluncha quos
eis pro consiliariis asigno. In primio volo et mando quod omnia mea debita
persolvantur e t inimk mee pknarie emn&ntur de bonis et rebus meis prout
inferius d'eclprabitur. PrLao xmmdo dari Bernardo de Nafresca LX solida quos
ab eo injuste rwepi et si fucrunt bone mowte solvantur inde aibi CXX soli-
dos et Johami de Porta XL sofidos si non f u m n t sibi soluti et P. Boter de
quatuordecim usque ad sex&cim solidos et Ferrario Joveno V quarterias
ordei et k t r a n h Pawo mando solvi deiiarios pro panno quem ab eo habui
pro uno esto sicut ipse dixerit, et reddatur unus de quinque sarracenis quos
habm apvd Sanctam Olivam Petro de Valledaurex; et est sciendum et fateor
in veritate quod nichil solvi in omaibus sarracenis masculis et feminis parvis
et magnk quos hoc anm emi in Campo galearum. Item mando solvi Guas-
cono CCCCX solidos qws sibi d e b o de precio CC quarteras annme quas ab
eo emi vd si sibi non fuerint soluti dicti nummi detur ei tantum de ipsa
annona quo uoque sibi fuerit inde pleniter satisfactum. Dimito P. de ~ o n o k r
,:b*icb w d Sanctam Olivam, scilicct brnnum-
g,ws
añ4ifi dwky.: r* - L . _ >
,
0zva L soiiclos pro quadam robe-
dern ]oci omnia que ab ea recepta
st Gr. Ballistario et G. Ballis-
que non tcnuerunt se pro bene
golidos istius monete quos ab
meum XXX solidos, et detur
tur Mundenere XXVI solidos
o, de Barchinona, XL soIi-
ios . - ,&&pkg&erit
qu,osei dcZw 4q uM -. quod
amplius gbi debe0 a m ~ l i u s
,de Marí apud Barchinonam f e u d ~ m
=i,bi salvari't~eF,& @ & @ h p h h %
'
uad,R &e TorF,@Ilat@$j p
m 4 cqru'd inde habui ultra sortern debjti
m@i: I~~~ 13lana~
G. de Vilanaldi quodd- feudnm
&.$nodab eo &,eo, e,t
Que & .m *jgp ahir si quid amplius inde habui et
"re&Jatur $f@ .@$i*,&-&&&
dam a a+tero,
et ptJicuqi@',@p~
gario de Ruviía q&: i@~%* &@%& d:
ego .Ulabar&= j,pcam et d@b-%m
'&i#@,:&&$
Wnrn quoc im& reripieha'hn, et r
vimas illan; ccíIicet cpds pie^ &@ &
et teneant mmger gcr ineos. Item red& et
dam vine- q u q ab eo sub pigiiore ditinebarnxt qwi.c4ig
habui. Dimito omnibus hoiniiiib- d& les pagesiis c t lmjs &&mj&~s ~rbpa
' 11"

. .- d L
,

tam & $ano q u a n de mmte per .hss tres pfiiklas .a&%& cht-iwGi uMuloc
ornnes redditus qa(3s mibi hcere tegqtirir pro lnidth i&d&,
ademQrivis que ab eia recepi, super quibua rogo ess u&
pjetatis mihi remitant et pítreant pedi~taSkjurias e&
ab eis habui ve1 eitoni. Et diiito G. M w ~ DL s- so2d)os b w mowk w~~
f@rnalis ppater po quedam finnm8ci.a sii~qpro m f,cui,t.$&ek
I3*udo Guaal dios DC solidta eiusdern monete qnaternalis q ~ 9ieh1-
~ s
selvit ~m <lbedm firmantia q u m per me fecit, et rn-qiao solvi G. Tritei
et B e m a n o Saranella illu6 quod ~ o I v ~ i pro
nt
gcr kmPnciam.
aradG
*amidam kmnini de Vineta w a m e q o m & qua hahui L - rolj-
dos bone monete. Item mmdo reddi ñlio Dulcie ~ e m & e LX mlidos monete
quatemalis quos h b u i a p t r e S U 0 pro una equa. Mando etii
de C-0 ve&ri d u ? ~copas argenti et dum ínulos cu

m
maragdes solutis an-be -k mihi v.el me% ab ipsa XXXVII m a c b s
de quatemo q u s itlihi a&t )Éat ~ m t & t m in b & m n t o i d mnhdo,
et solvantur cuidam ienrim do p h i a XII &=sor e t ~ d b k g a bXII
denarios quos d&J P. G b d h XIIII s o b ci &&o. Dimito
etiam 0 de Terrachff;r de M ~ ~ Bicardi
zw XVI m l i h b n e mwc quatern+lis

et Domui de ArrxPQ&~ brkma de coqwra et eapeflurn f r r e m


et ensem m e w - Jaein dirnitto h o k n ~ ~&hRoda i l h so]idos qllOQrnihi
debent e t dl.106 a r o k i r q~rrrneia f=aam de @ha at mis
fideiusmr P. de V*damer- V@$O e&%=q d detur F. de ZIw>b .una tunka
pro esmenda illiirs tunice qu- ei e ~ u i m a vet
i unus p m m quem homimsmi
sibi kvavenint. Item m a n b reMi I3~agario& Pmt& mokn&a que ab
emi plo precio q w d inck &%i dedi, ct d v a n t a r Cuwmir VIII sadas quos
ei debeo de vi-, c t B g ~ ~ u n Zabata u s ~ IX de castuins. 1tem vol0 quod
reddantur guamianas ,de c~irporf:et Ége c a v d b Gw de Mbcmar, et r d d o
A. de R e x d @me96 goeed- qiai, rb co dei-nebam apud Samtem Olivam,
domos scilieet cum tume et unam artufn, et reddatur aina quarteria de linos
cuidam muíimi sui vendidi uwm qu8rteriasa de lnars. q n d non exivit, grete-
rea m a n a c@n R a m mdieri L d k b s pm expletk que h a h i de quadam vinea
;S el quod r d d r t u r ei i n i t r ~ m m t m .Volo etiani quod rolvmtur Bemrdo
ci,e -naio k~ al+ plia á dabe4 pro q u d m *M) quod ab M> emi, et
pkaatur A. C e b a IX solidos e t tjiilJUBio quoc ei d e h . Volo etiam quod
mlvsrrtm illi XY mor. & v k r a de z m p pro quPbus h i t pro me fidejusor
ia pro ~ E~I m m u 1 0et una sarracendo; et mando oolvi P. F. de
G r d k s C s o l i i k qum mihi tradidit Alhqinim judeus. Mando etiam dari
A. de Bexwh X quartmias ordei. I t a peeipio reddi B. Julianio et F. fratri
m ffliis qwnhig Jufimi Z I L L ~ S Ude~ PaktiB eum omnibus p e r h n c i b suis
qirem ab &S detimbam, et mando h r i X quarteriaoi srdei Bereng;rrio de R ~ V ,
et mands mddi P. Oliverie illud accapte quod adqukiverat a domino Ricardo
& q u i M m ,-,p~-at~rii~ a p d Pwtelluni st illud similiter q w d dederam
h h i z , V P bmper
~ e t f i m i t ~mando quod si qua alia debita sunt que modo
ad m~.mkm non reduce quod omnja pe~solvantur bonis meis sine aliquo
~ ~ q ~ o dikrirm
d fuerit ~ s i diqua injuria SIJII~ve1
u Similiter
-aet q u i h s mpriu. non fecaim mentionem et finniter p r d p j o
gud st pkn* s r t i b t dc bDnh ülis in *uo
rathne a l m m injwiamm tenebir vel eran in aljqu0 obligatus, ita quod nul-
lum pwmtum remaneat penes animam m-. -
Pl~tma mihi sepultu-
a ~ i m ve~.flm. si ipsa Saurina filia mea sine legitima prole
ti castri Arampruina filiis Bwcngarii de
-&8e par- e i a s &ri de Aramprunia at castrum
t ~ m k k&uis mwrtantui: Guillwmo et Maymiono filik
u t dlotmn est wparius; et si ipsi cine prole
.Qei isir q i d k ms substituo m t m h w d u a h sororibus

non [email protected] aperiia dictum est,


k k iba mes t ~ n s a t u rsolvere omnia dabita mes et kgatai
quam mn expresas, sine aliqua
EI si i p a eirca &E¿ in ahqw f w i t ~iegligens
a paedktls a x a n b k e s ad f a c i e n .
ta, st singuk d &m ipei manu-es mi
t & b i s m i s sol-
mpramcripta tneEus eis M.&bitier kiendum.
i~ mp&ms mpdktir p r e t eopldillo ai9torum
Vdo & @ q d &tu$ &t dtimuai tmtatamcntum mwm ve1
et q d v h t j~met&amenti ve1 ultime voluntatis, et si
E m h anta &u8 f a c e r a W caso et revoco et vol0 peaitus
~ 8 In' a@ tenme, sed isttmd d e a t secundum q d ordinatum est
*
ir pan.p@w hviohbibiter obsmvetur. - Qmd at actum VI krlendas
Zfii.~-~ i bucemitessimo X X e quinto. - %g @ num mi Guillermi de
tL C$l!iwa qwi hmc testammtism facb, firmo et h h et &mri a manu-

mekriliio. - Sig num G;ilikmi de T e r r d o n a manumissoris


k et hudat. -Sig @suw mei fmtris B. Mvonis qui salvo cis-
mbwribo. -Qo R. de Cpduncha subscribo, sig num. -
-
Sigd(-ñ~rnAtnaldi de Rexach. Sig&num Benz;trdi de Crexelb. -Sig mnum
to Fellce. - Sig # num Laurentii de Constantino. -
Sigacmrn B&ri Bowlli qai hoc e s r i p i t mandato magiatri Guilhrmi Tarra-
t o lima XVI ubi dicitur et Petro Grirnal-
ehoniensis notaFii cum $ ~ ~ p r w r i pIn
ai XfilI d i & r q w ei d e b o e t in alio bco in cadem linea ubi dicitur a t
dimitto Ferrarie X solidos. Actum est hoc XIII kalendas Februarii anno Do-
*
mini M0 CQ XXo 1x0- Sig num Saurina predicte qui hoc testamentum
laudo et firmo et a predictis meis manumissoiibus firmarique rogo. -Sig e n u m
e
Petri Monetarii. - Sig num Guillermi de Vico. Guillermus de Vico laudans
m a
hoc firmat. Sig nurn Rayrnundi de Casanova. - Sig nuin Bernardi Lul. -
m e
C
Sig num Arnaldi de Nerola. -Sig num Petri de Rocha de Quarteria.
Sig num Petri de Bages, notarii publici Barchinone, qui hoc scribi, fecit
et clausit, cum litteris emendatis in linea Xa die e t anno quo suma.
Ofrece Jaime 1 h Guillerma de Cabrera que ningún oficial regio entrara
en terminos del castillo de Aramprunyh para ejercer jurisdicción.

rehimne et Urgelli et Dorninus Montiapsulani,


ncia et nmtre plenitudine potestatis damus
vol& dilecte nwtre domne Guillerme de Capraria
qusd nuaquam decetero aliquis vicarius ve1 kjulns
&Ch.§ loci ve1 eorum saiones ve1 nuncii ve1 aliqui nlii,
> h k e , m intrent nec intrare debeant castrum vestrum
$el aw.mm aut bnnincs eiusdern castri, pro aliqua causa seu
Wd'&&srcenda ve1 pro aliquo districtu ibidem faciendo ratione
d dielkti per hornines dicti castri ve1 eim termini, presentes
ve1 decetro comittendi, sed omnes justicias
et criminalea qui ve1 que sunt ve1 fuerint faciende faciatis
% baiuli qui pro vobis ve1 vestn's ibidem sunt constituti imper-
*&m, mcYOTitate w t r a et vestrorum. Dóittim Barchinone kalendas Octubric
anno Domini M. CCa Lo tertio.
Sig # nam Jacobi Dei p a t i o Regis Aragonun, Maioricarum et Valencie,
Cornitis Barchinme e t Urgelli et Domini Montispmulani.
Testes ount: G. de Angularia, Bernardus de Sancta Eugenia, G. de Cardo-
na, Berengarim de Angulda, Bernardus de Cintiilis.
@ m m Petri Andree, qui mandato dornini Regis he<:scribi loco,
die et anno pmíbis.
-I --.os pertenecientes al Castld
Usos, c s .tbres
~ !
'11

tierno0 de. G. de Tarrasa.


de Ararnprm*,

I -72

rs. p.opiedad del Exc&nfisimo


y Vidal, fol. I I 1 y siguientes.

Aquestes Son 1.; > ; honrat en


les- scades tretes
- de Tarriwa, Cazlá del
G.
lrma quis se-
de un capbreu quen P. Gavarra lade& bale seu ft
-
geix:
En lany de H.CC. L::L.dr
' Remembranca . que
- fas yo en P. Gavarra, M&&
G. & Tarrma, que c e n s a ensrcalr tots Tos dr#ts seus ,*erra e de ma
Prim~ramnta acusturnat lo demunt clit b y o r que to
mar ne en tema ente@a<ment&u esser seu' '
E eaara de p i x Beti havcr la peqa e daqa- p e n ne' ?o dim(
senyor les III parts, e h a la quarta al Senyor ;i:%actel ,de F?els. 1
- k
3
Enma a lo damunt dit Senym 1 estayn qui rlfiaas en la mar e es quiti
seu.
7
Encrira a lo damunt dit Senyor une davesa a',, E -el e s t a p . 1
Item daltra part altra devesa al Coy1 de Gimera ea la costa del Ginebrar.
Encara a J t r a devesa al Castel e son quities del damurit dit Senyor
nuyl horn no íi gosñ casar. de,
Item a dtra part es lo taschal de Villadequans quiti seu e aquel taschal
dona tasca e bnssatge e mige batadiira. E la tascha es la XI+al brassatge e
la batedura altra XII. El bracsatge es del Ralle.
Item daltra part a agrers el t e r m qui donen taccha exuta.
h mev

ma de Cabrera la keyta~,e 1- wnprc d w a fer las e ~ n p o s k i m .


A$o lo d e h e M dst c a ~ b l ! +xi C m & t ~ bkts
b e & totb rins e de
3
~ t e cams
s e de tots 14- esnura <Ic t s h altra ases qui duiai. r esnome
nen. E aquest deume jus* en 11 $i I a vilhdqw e ldtre a Beges,

r*
uest deume fa h ~ m 1111 e ay 1111 sqnyots. Cada senyor deu metre
son diumer, a aquel diurna h n haver sa bestia e son %ch. E los dits wnyors
deven fer venir 10s dhmerl a Smt Johan dc- Viiladequans, e &u loa fer jurar
que els leven be e profifitmamt. Aq-tes dwen haver de tot lo de- o
delmes cascun per civadá VITI qu~11rteresdwdi. I t m c w u px vianda II qucth-
t e s de forment. E de tot 1alh-e l&t e de totes h altrea coses del delm de-
[, llaver lur readelme vi es b XIt. E FO. 10 sa prteix de1 biat prm
damunt dit senyor L Q m d m@a ~ a b t
E encara II quateres de B~srruent&e
Item en Bayona 1x11 quartes de fforment de rnuig, e VI11 quartem dordi.
I E de tot lo blat $iPi roaun e de les dtres coses se deven fer 1111 par&
L @ $R Gmma & &twwa I qwarto (qwt a ara

&re quarto. (Aqmst ara del


l en Torrella altre quarto. (&u& es ara dd s e n w del Cwtel

1 m xnig qwrtu. (Aqiiwst a ira del smyor del


-u)
&a?@ en G. de Pax mig guarto. (Aqueat es ara de r n m n Jacm de

1111 p r t s se pattexen axi de totes


u meten en 1 d sufficknt.
-ir en p& de Tarrarcsa.
De ia irU.14 de k i ~mar a aytal castuma que t o t a t m b u qui aquis fíxen
$e&S &!pt& e~~ O altres que la mar baja gibdes v m a udel senyor
1 de Alcapruronyi o dc son halle, e si dins tems n r t no ha trobat
senpr es seni.
l , a Itani es costuma son de p a d r e lo dret de la peca
A memoria perptuall qw sia a twtenb.
qua fou s XXIX dies de No~nbre del m S,~4
un ddfi en la p e s c a t ~ k&e Barchinmp Po
de Alaprunyá, e taatost fou q i u en J a c m
dret, e lo comprador &l saysr Rey en Pwe Fi
s ell protesta de son dfet. E apodat m gil P#w
msen P. Jorda Darria, majorekm dpg di4 -y&,,
rent en Gikm Lobet, cuyan del Bep, e en &&se
dant de comprador e altres m1te de I+ Gat .e$]
Saurina, viuda de Guillem de Tarrasa, cede á su hijo Jaime
de Tarrasa el señorío que ejercía sobre todos los caballeros
del termino del Castillo d e AramprunyB, quedando 6stos
lbligados á prestarle el debido homenajf

k r k a , uxor quodarn Guillermi de


c e r b sciemh, &m et concedo, do-
mbis Jambo de Tmacfo, fdio m

ia & H51~,
5tal;que d01nacjOmm et ~ o ~ e a s ~

wtrwrrr v~~~ salvamentum & boniim in-

h i - x w i t Wr;lars7e3(r.~w
~ - JQS, &Saiaiam et posse mitto ct trans-

iarri vas etim h c p~ W h t m m n t o , perpetuo


h e m , pklmjure tsnquam in rem vestram pro-
untatem inde libere faciendan, oine

&ni. rma loca, jura, voces at iccimes perwoPles, utiles et


rYas tt extrm&arhs, quam e t qnas babeo ve1 habere debeo
in e k * la%, j u f i b , voeibm et rcionibm m& p i t i s uti e t
expefin ju&& & ju&&m, in curia c t extra curia, contra ipsos mi-
Ptw ct qmdibt perscmss qoemadmodum %O pomm ante h u i ~ dona-
~ i
ratorem tanquam in rcrn vestram JX@P"&,'"~ ~ ~ ~ ~ ~ J I I

voluntatis. Insupii curn testimonio hiis @AWW


omnibus dictis mititihs quos habeo in t e dict
ciamt hornagiurn e t sbediant ct resp~Ib6eantk e
niam ego de p'esenli fpsos absolva ah ornni h m a
E t quantum ed bx renuncio e s certa scisrxia omai ja$ PthEiW Le
-
dirii perpetw? que possern predkta in aliquo FevocaFe. bcbprPi
kdendas Aprilis amo Domini i\60 CCo LXXo primo. - 9ig I#I n a W d
nne, uxoris quoadarn Guillermi de Terracia, qui IIW hhh-et flm.4
Testes huius rei cant Bernardus de S a w t a Oliva, a-dm
Bemrdw Oriol.
Sig ñ i n u n Petri Marchesii. ~ u b l i c Barckimm
i &ii. & u-
Jaime 1 dona A Guillerma de Cabrera el castillo de Gurb en sustituci6n
de los de Tarrasa Y AramprunyA que anteriormente la habla donado.

30 de Agosto d e 1274
Archim L la Cerena de Aragdn:

In aimbiurn et m e n d a c a t r i et ville Terracie et c;lc-


m et a l i m que eobis dompne Guiiierme de Ca-
2i8 b wita w t r a cum scutis nostris quas a vobis modo recupe-
r

-mh,
-e
-
--
M W ~ d i m u swbis dicte dompne Guilleme de Capraria in
g a t n p et v i L m de Gurbo cum terminis et pertinencik ouio
~#~&LIS e t proventibus et alüs juribus nostris et c m jus-
+&i3~1bd% e t drmamentis ac dominio fortitudinis et caatlanis et
c @ i + w m e+ militum st curn questis, dornengiis et statico dicti

et %aEtaturB et domirlio quod in eastlanis dicti castri et in ip-


a
et cwm aliis omnibus et cingulis que Nos in dicto cas-
...
tm et temini% suis percepimus et habemus et percipere habere debemus
4libgit ratiom v d causa et dámus etiarn in dictum excambium vobis in vita
Wstra omnes redditus, exitus et provectus ac alia jura nostra, omnia quas et
que in Vko et terminis mis precipimus e t habemus et percipere ac habere de-
betnlus quocurnque modo et ratione, excepta una portione que in ipsk redditi-
bus duxlnus urignandam et damus etiam vobis in dictum excambium in
vitr wstra lerdrJ et qaintarum nostrum Barchinone cum redditibus et juri-
bus ipronim integriter et mille etiam solidos barchinonenses mnuas qucs in
redditibiie noltris rouhrique nmtri Barchinone assignamus vobis habcndcs et
percipiendoí Einguxsannis in vita vestra, et sic vo~umuset concedmus vobis
quod predicta omnia et s ~ u l aquod vebis d ~ r i kalieatis,
s teneatis-.. e r ~ l e -
tetis vos et qucm l.e] quos volueritis l o q votri teta kmPore vite vestre sicut
Nos ea habere ac tenere de,- .... *e*statd ~1 similia que inde
percipjetk in vita vestra pcnitus fackndis sine alkqw Rietra retencione qua ibi
non feUmus..... conndentcs vobis q u ~ din G d o et hmVi@@ possiti= ponere et
c0mtituere w u l u m et bajulos queni ve1 quor v d i a r i t i 1- vestri qili Pro vo-
bis colligant et recipiant rcdditus et alia o m i u m qW 8 ) in predictis locis
recipim~iset reciprc debemus et respondeant inde rebii ve1 +i Vos volueritis

rius noster ve1 Bajulus non possit uti aliqiia j *


loco ve~triet non alkui a]ii quandiu vita fuerit v a . ~ 0 i n e set aliquis Vica-
in hominibus de
Gurbo et terminorum suorum tamen et possitis etirim ;Irmere et constituere
quem ve1 quos volueritis loco vestri ad tenenclum, m t colligendum
lezdac predictas atque quintares et redditus eorl~lldeme# a l compellendum eos
qui dictam lezdam dare debebunt ut earn sokant eL qui w n d o vobis ve1 cui
vos volueritis respondeant e t non alicui alii iLntota &a vM'ra. Insuper etiarn
cum presenti carta damus et w n c e d i m ~v&k dlote Grillerme +o
millia morabetinos alfonsinos auri de quibus poscitk' rertari at faeare ipi &o
et in morte omnimodas vestras voluntates. Quesquidm assignamiw mbis e6

i
vestris habendos et percipiendos post obitum vectrum in predietic o&us et
singulis que vobis aupra damus in vita vestra, ita videlicet q d ~lnanuun&re.s
vestri seu quos volueritis habeant et teneant post obítum vestrum predicta
omnia et singula que vobia supra damus ut est dictum tamdiu scilicet et t a t o
tempore donec sint soluti de ~ U O ~ Umille
S morabetinos predictis a t Nas ve1
nostri non possimua ernparare nec recuperare predicta donec dicti morabetini
fuerint persoluti. Post obitum ver0 solutis dictis duobus milia morabetinos u t
dictum est predicta omnia et singula que vobis damus ad Nos e t nostros re-
deant libere et in pace et Nos et nostri ea emparare possimus et sic promiti-
mus vobis dompne Guillerme per Nos e t nostros successores faciemus vos in
tota vita vestra habere et tenere predicta omnia et singula que vobis damus
in pace et sine aliqoo impedimento et faciemus etiam manumissores vestros
ve1 quos voluentis habere et tenue similiter predicta omnia in pace post obi-
m m vestmm tam diu scilicet donec sint paccati de duobus milibus morabe-
tinos predictis. Promitentes etiam per Nos e t nostros predicta omnia firma ha-
bere et tenere e t i. nullo tempore aliqua ratione contravenire. Mandantes, etc.
- D a t m Barchlnone 111° Kalendas Septembris a m o Dombi M.. CCO.LXX..
qirarto.
1 bs castlsnes del castillo de Arampunyh
S_-. - A -1-

A Y G ~ ~h la Ceroria de Aragdn.
IJO
hk?. $3, mis 49.

W=Q& h @ ~ isasthni . fidelic -ter


~ , <r;ratri ¿e A n r n p n i n ~ ~Cum
G. bpr61i, P. Marcksa, I~O~MUJ noster, A. de Bastida, ThwaurPnur noster,
p irancuza dodiuna cum carta publica nornhe noctro, Guiller-
m de hkmitr$;1, @ i G ~ , e t s ~ perpetm,
h castmm predlctum de Arapruniano,
b et jare p o d 4zíbemns et h a k e debmus et que nobis per-
&b@ sut pht aliqua. r a t k in eodem castro et in om-
$hq termina et ppcrtimciis Gusdmn, prout in carta vendicionis predicte di-
-it. lemtimri, m l ~ m mao vebis dicimus et rnandamuc quatenus in
ém'wati kbtis mag-iupit dicto G. de Buicrovisa et ipsum habeatis et te-
ko vstro et eidem obediati3 et recpaadeatis in omni-
tenekmini et ccoasuevistis ante vendicionem predictam.
$3- en& sx cwta W c i a &s~~virnus VOS et vestros ab ami homagh, natu-
&wjbtrh~ qui'fPu~mbis tenernini ratione castri predicti ac inde
.t pith ~ ~ $ ~ udcut w melius
s dki potest et inteugi cum Pre-
m~ quMi %h nmtm i w r i m u ~ a t u m -
Barcbinone
VI51 k a l d a s Jdii ( ~ z p ) .
XIII

Saurina de Tarrasa, esposa de Bernat de Centellas, señora del


Castillo de Aramprunyh, ~iombraProcurador para que en su
nombre recabe de la Abadesa del Convento de Junqueras de-
sista de trasladar al nuevo Monasterio los restos de Guillermo
de Tarrasa y de su mujer Guillerma.

21 Noviembre 1293
Avchivo de la Covona de Avngdn.
Fondos de 1Monlale~re.n." 2435.

Sit omnibus notum, quod ego domina Saurina de Terracia, m o r Bernardi


de Scintillis, facio, constituo et ordino vos Bartholomeum de Sala procurato-
rem meum certum et specialem ad protestandum pro me et nomine meo co-
ram domina GuilIerma de Sancto Romano, Pnorissa de Joncheriis e t eius
conventum, et ad petendum et requirendum ab eisdem no extrahant ve1 ex-
trahi faciant ve1 translatent corpora seu a s a Guiiierrni de Terracia et Gui-
llerme uxoris eius in novum monasterium de Joncheriis, qui fuerunt tumulati
in veten monasterio de Joncheriis prope Collem de Salata, cum ipsorum de-
functorum fuerit intencio ibidem sepeliri e t requiescere, secundum quod per
eorum testamenta apparet, habendo de presenti ratum e t h u m quicquid
per vos in predictis actum ve1 procuratum fuerit et nullo tempore revocaba.-
Actuin est hoc XIa kalendas Decembns anno Domini Mo. CCo.
Si13 cfc num domine h n - h e de Terracia, uxoris Bemardi
qui hoc laudo et firmo,

G. Iribest.
Si$ cfc ntun Uicholai de Samiare~,neta
fecit et clausit, die et guo snprQ: - --
-
)ostat del Castillo
Centellas.

12 de Junio de 12

cione dominii vellimus habere


pro nobis, dicimua et manda-
potestatem de dict.o castro
mhis Ferricio Pascalic;,Bajulo
Bernat de Cente
PO r el feudo

D.ie sabatti nono k,alendas N


Barchinona, in Palatio videlicet
rracia prestitit hornagiium excell~
niano,, quod hmagium dominus
nibus semper Sdvo, p1-esentibus Episcopo VaIentino et Gondisal'bo Garcia et
Pe tro de Letone, scripiLores dom:ini Regis.
Jaume M a r d reelama la postat la Casa

Like ás la Baronia, pro-piedad del Excm. ssfiov


8. Ya-1 G W r y Vid&; f d s . i 17 y sigiyklcs.

* -4, &nell e senyor de 1s Casa de La Sentiu,


CasteI1 de Lamprunyd de mi en J a e m BBarch,
tell, aiuts e how. Con la dita casa ab hornem
, m a e s e mawverias e ab tots aiiltres
te en feu per mi sia a VOS nuvelia-
usatges de Cathahnya puja pndre postat de
a mi #a&. b p e r amar cte p vos requir que dins
iar;eskt letra vos será presentada liiirets o fesats liurar
& meu h &fa p t a t de la casa e feu demunt dit en-
t sergons h usatges demunt dits. E
rt v a &ia esex presentada per en Clement aboragues

a rdació per lo dit saig a mi faha-


Data en lo crstefl de Lampninyá
a vhit Ct +tra de f a N r my a netivitate Be nostre Senyor bd CCC LXX tres.

a's&g
-
qpi pt&e presenta la dita letra al dit Berengoer de

dmunt
SI& t que aviia praentada la dita letra al dit
dit t ~ n a diw
l k m t an & Cmit aofrat en 1'0 loch e dins Ier casa de Conit a
h a da miga ter&. b qual lo sniyor li rvií tramsa! e lo dit en Berenguer
I

-. r 7 8 8

plteia m dir al seopr en j;.nae alar& b pual di" que "O Y


h M saig ?e podia fer re1aci6 e que l i
con ktra que avia
i-a* la casa e que y trO-
bertaa que ii a y e s que al era apamdai '11 presents
han. farinP e e oli e J~.FWcosep la q-ua1l1+s*@@ li 'O
lo Rector de Coait e daltres.
ltemameh a VI dis m s de Y a q my+dem+ dit, lonrat en Jac-
me ~ a d , e peny~r&l casiell dt )i AmWs &erns ab los llonrats
en Jacm l ( a d , fiII seu, en R a m e et - de
dans de Barchinm, e k, discret en ras, sawi.ipn dret, de Barchi-
nona, ab la molt major partída dels se= , son denant la Casa de
~a Sentiu, e can '0 prop la perla ds la d&a casa e11 e- al anell del
porta] de la d i k caca per saber si y avia IÜ hom, e respos Narnalí Gerona
qui astedi a .1 fuiestra sobre lo dit pertal. E d k a$@i &?u E lo dit honrat
en Jacme March demanali si y akia negu qug 4i 4iuras la pc&atm& a dita
Y
casa de La Sentiu, car e11 era vengut aqui per p n d r e la patcPt. E lo dit
A. Gerona dix aHoc, senyor, jo soch aparellrt de darlaus e 'li'urarvos la casa
-
e la postat de quella*. E lo dit henrat ea J a c m March demanalri si era pro-
curador del dit en Berenguer de Conit, ni si avia poder de lliurar aq-&aa. E io
dit A. Gerona dix que a Jo no soch procurador, mas son baile e official. del 'dit
en-Berenguer de Conit e he manament de rnadona e del dit en Bwengaer de
Conit! de liurarvos la dita postat de la dita casa.* E lavos lo dit & Jacm
March respos e dix al ait A. Gerona a d a , devalats e obrits e liuratslern, se-
gens que dex7etsni es costuma, segons dret ni usatge de Cathaluya$. & apres

tava P. deacaldavis del loch del Cigar e ab 1 puia de qu& a t e i x


Val Portava en Monet Cabrera del dit lo&, entraren dins la dita casa
de La sentiu* fem Puyar la dita senyera e pan0 dalt en casa e s los pus
lochs quY eran en la dita casa per los ditp P. Caldavjs e cabreta
e Jtiies:moIts ab e'ls qui Y PoYaren. E los dits P. Caldavis Monet Cabreta e
eridamn altes veus inoltes veus (si) *Postat. per lonrat en jacme
Y- $ qu~sgitarenpedres de fora per 3es baranes de la
de la dita
lc u lo9!fi Caldavis *Monet Cabreta.- E a p fo fet en aver perpetual me-
- moria en arjd@repidqj , , l . ,
- 179 -
March ieu fer dhs ]a casa de La Sen-
que tothom qui tingus res per ]a
&@Ms ensenyar axi com se seguex:
f5 saber bmat en Jacme March, cavaler, e senyor del
a ~ ~ ndet qualque
, aondició sia qui aia
abercb, honoac, pomssions, censes ni altres drets
b Senth que dins 111 dks prime vinenc agen
km veme e hs titols con ho tenen en poder- den Bernot Ros
at puxa regomxar 16 dret de la dita casa e lo

dltgg cr%a la qud lo dit hmmt en J a c m March feu fer ti-


t que hom contava onza dies del mes de

t en JxmMarch, cavaler e senyor del


a t a t b g e m e r a h n t de q a i wndieió ho astament sia
, m-=&, alberchs, honor& possessions, cases ni al-

=art& lo veus c lm t i t d con ho tenes ni ho possehe-

P C F ) ~ ~ @ ~ *lo dret d. la dita casa e f m e Wo Pma de


XVII

Obligaciones de! Rector de--S.Miguel y S. Pedro de Gavá

Sin fecha
Libro & la Baronia, propiedad del Exp 1c ~ f í s i n í o
Sr. D. Manwl Girorra y V i d d .

Aso es lo servey que deu fer lo Reetor de mossenyer Sent Miquel e de


Sent Pere de Gavá a la iglesia de mossenyer Sent Niquel. e aso per ,bela
sentencia ab grans penes que y ha si fa lo contrari.
Primerament, &u dir misa cantada en la festa de rnoscenyer Sent Mique1
en la dita esgkya.
Item, axi matex al jorn de la dekacio de la dita esgleya-
Item, deu dir misas cantades en tots los diumenges de tot It.iny.
Item, en la festa de Pasqua e de Cincogema axi matex.
Item, en la festa de Asencio e de Corpus Christi asi matex.
Item, en la festa de Nadall e en totes les festes.
Item, en la festa de Santa Maria canakr e de Santa Maria de Mzrq e de
Santa Haría Dagost.
Item, en totes les festes dels sants Apwtolls, Sent Faiip, S m t Jacme, de
Sent Johan de Juny e de Sent Bertomeu e de Sent Mateu.
Item, de Sent Simon e Judes e de Sent Andreu e de Sent Tomas e de
Sent Johan Apostoll e de Sent March.
E encara faca en les sollepnitats de la Navitat, de la Circuncisio. de
Aparicio de nostre Senyor e sollepnitat de Tots Sants e encara lendemá per
los difunts.
Iterri, en lo dinlecrec primer de Corema, ques dit de la Cendrn.
en cascuna setmana de Corema es tengut de dir misa una vegada
a par t lo diumenge.
encara es tengut fer lofici devinall lo dia del Ram.
al Dljous Sant e Divendres Sant e la Vigilia de Pacqua.
encara es tengut de esser en la dita esgleya e oir confessions tres dies
S de la dominiqua de Pasqua e altres tres dies en
Juan 11 coiicede S. Jaime Mnrch el mero impwio aei. cz
de Ararngninya, en recompensa de sas setvicioi si ? W W W

eeterique strcnui et rnilitis officiis vos vir rnagnificus dilectisque C o b ~ f k i ~


noster Jacobris March, miles, pro R O S ~ ~Regio
O statu et cCU'&a *itastz m=
nibus palnm est; cui si \rellemus equa premia reddere Iargitah n h
pretereundus est, nam ut aiia 0rnitamUS que m n ITIedhcri cum V s

g e t a sunt in custodia castri de Arapruniano per Dwem Joannem adversa-


rium nostrum ac iililites et gentes armorum et suas et Regis ~ r a ~ i c iabces-
e
s u fuistis inibi neque prece neque precio alkctiis hostem ferire, item et ab
e-, confodi tmdem de more invicti militis nomen noctrum maximo cum 2r-
dore proclamando, ipsi hostes castrum predictum armorum vi introgressi, igne
ct ferro vos wlneratum ceterosque ibi loci vobiscum inventos viriliter pug-
n a n t e ~invaserunt et ceperunt omniaque bona e t res compertas in p r d a m
verterunt et devastarunt, in vestri decus et incomparabilis glorie titulum,
nullis etatibus et hoininum memoria delendum. Que omnia cum mente revolvi-
mus provocamur proferto magis atque magis vos non modo infraccripta sed
etiam maioribus et amplioribus graciis et premiis honestare. His igitur consi-
deracionibus moti et presertim quia solvere promisimus wbis preciunl et es-
penras vestre redempcionis quod est trium mille florenorum auri de Aragonia,
quam quantitatem certificati sumus pro dicta vestra redempcione sive r-cat
VOS realiter e~olvisse,qUaS nequivimus neque impreenciarum solvere possu-

mus occurrentibus ndbis aliis variis et arduis necesitatibus nostre. Et


Cum vos, maiorffque v ~ t r iex c0ncesione per illutissimum Regem jaCobun,
Preamm n o s t r ~ mmeniorie celebris Petro Marci antecessan vestro facta prout
ex tenore ~ n v a e g i inobis ostensj datum Barchinone p i n t o decirno kalen-

r- -
.bu% p n d e i t i impreso c t alüs solemnitatibus Regie su8 Curie more expedito
clanisque et subsignato.4 per Franciscum de Bastida predicti domini Reeis
s&toris t o n e a e e h h Qeant ~ "
ac exerceant in dicto Castro de Araprunúno
&fm inipeuum e t i j u wcionem ipsius mixti impeni mero imperio dumta-
.. .

.-
dicte vestre redempcionis et expensarum per nos
um alia prompcior via neque modus vobis solvendi
-
et satisfaciendi nobis .si- cimeque de ipsa crimindi jurisdiccione seu mero
iiíqierio param efncilumenti seu utilitatis Curie nostre solet provenire. Per nos
uccesores nostros quosqumque damus, donamus et gra-
dicto lacobo March hec a nobis ct longe maiora pro-
volueritis perpetuo dictum merum imperium
tam et baxiam cognitionemque causarum cri-
CL earum plenum exercicium. Itaque decetero in
dicto castro de AraprunP-' [ano eiusque omnibus terminis, territoriis, maris et
terre, dbtrictibus, vii!S, stratis, itineribusque publicis et privatis, universis
'

iciic, confinibus et limitibus in et super quibuscunque ves-


vassallis utriusque sexus et aliis cuiuscumque status et
conelitionis exist:ant habitantibus, incolis et transeuntibus et inibi declinanti-
bus, conff uentikius et contrahentibus seu quomoclolibet delinquentibus ve1
ingamini fungique libere et potenter possitis et valeatis ad
.itatem vestras dicto mero imperio iliiusque pleno usu et exer-
cicb tarn per. v.,os quam per officiales vestros quos volueritis cum latissima
1 4 s vobis benevisis f urcas, costella, patibula, per ticas, cippos
et alia signa. riiiiusmodi merum imperium denotancia comtmendi, ponendi et
Srigenal, maie~actoresquoscunque juxta eorum demerita puniendi carceribus
mancipandi tormentis affligendi, membra mutilandi et amputandi et quocun-
que mortis supplicio condemnandi, igne, laqueo, aqua seu precipicio aut alio
violencie genere quo anima a corpore separetur exponendi, deportandi, exu-
landi, bonaque omnia delinquenciurn juxta delicti naturam in partem ve1 in
totum principaliter sive per consequenciam publicandi penas et multas ac eciam
bonorum publicaciones delinquentibus imponendi criminosis quoque delinquen-
tibus seu fecinerosis indulgendi illosque absolvendi, relexandi et perdonandi
ve1 componendi cum peccunia ve1 gratis. Extrahentes et omnino separantes
dictum merum imperium cum eorum deppendentibus, emergentibm et conne-

I xis ab omni prosus examine, foro, cognicione e t jurisdicdone vicani, baiuli


Barchinon e, aliommque officialium nostrorum eOr UmqUe l~cumtenentisPresen-
tium et futurorum. Itaque bis omnis autontas, poteStas e t j-dictio ten-
sentur entiiicta ct pciiitus ali~11apreterquanl in his casibus quibus l>Crusaticos
Barcliinone et regaiias nostras terras ct loca bamnum et aiiorum intrare et ab
eisdem facinorosos et quoscumque dclinquentes extrahere possumus. Quequi-
den1 omnia et singula per vos seu dios slatuendos a vobk virus utique fidos,
nrovidm
r - - -
et leeales de quibus rit merito confidendum juxt. constituciones Ca-
talonie generales
.., enercere Ix>~sitis
et valeatis. Investientes VOS de predictis per
o t realis IJoSSeS-
expdicionem pmscntium quas vim, robur e t effiCaciam Vere I

sionis
- --- volunlus et decernimus ohtinere ve1 vos, si voideritis, possitic ipsam
p~ssessio~ern vestran~propriam auctoritate apreheddere et penzs vos licite re-
tinere. Volentes quod vigore horum verborum et ex juns dispositione ipsa pos-
sessio pro tradita et in vos translata penitus hal~eatur.Hbc tamen pacto et
conditione hanc facimlis donacionern aut verius jn solutnm dacionem <luod
quocienscunque p r nos aut successores nostros $recium predict- dictorum
trium miliuin florenomm allri vobis fuerit reaiiter numerando soluhm quod
dictum merum iniperiurn et alia presenti donacione antes= recuperare pos-
simus et valealiius. QUO circa serenissimo Ferdinando Regi Sicilie, Pfincipi Cas-
telle, Legionis, etc., fiiio nostro carissimo ac post nostroS felices dies indubi:
tato successori nostro silb paterne benediccionis obteritii, dicimus nobili, l l ~ g ;
nificis, dilectis ac fidelibus consiliaris nostris gerentivices Gubernatoris Catha-
lonie Generalis iteni Generali Baiulo et baiuio consiliariis et probis hominibus
civitatis Barchinone advocatoque necnon et procuratori fisci nostri ct aliis
quibuscumque jurisdiccionem excrcentibus et eorum locumtene~itibus,presen-
tibus et futuris harum serie de dicta certa sciencia nostra precipiendo man-
damus ut prernissa omnia et singula prout superius continentur teneant et
efficaciter observent tenerique et observari per quos deceat mandent atque
faciant inconcusse eoruin ad quos attineat seu de eisdem fuerit requisitus in
possessionem dicte jurisdiccionis \-os ponant et indiicant. E t contra non ve-
niant aliqua ratione seu causa quanto preíatus s e r e n i s s i m ~Princeps
~ nobis
coml)Iacere, ceteri ver0 preter ire et indignacionis nostre incursrim penam
quinque milium f l ~ ~ e n o raun
~ mpei qll~miibetsenis agentem exolvmdarum et
nOStr~~ P S Ofacto inferendorum erario cupiunt non subire. In a i u s rei testi-
monium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo pendenti munitam. Data
in civitate Dertiise sexta die mensis Januarii anno a nativitate Domini
M. CCCC. LXX. primo, regnique nostri Navarre anno XXXXVIo, aliomm
ver0 regnorum nostromm anno tercio decimo. Rex Johunvaas.
Domhus Rex mandavit mihi Bartholomeo Serena. Visa per Theszurarium
Generalem et pro Conservatore.
FUN CIO
-
m
de la Confraria del Zonfrares y Confraressas
Pi.y

de la Confraria de
A

Maria Santissima de la Salut &fa-Iglesia parroquia1 de Santa


Maria de Castelldefels bisbat de Barcelona.

-
-
EN LO ACTE DE VISITA FET per V. S. Iltma. en la Iglesia parroqui
de Santa Paria de Castelldefels del present bisbat de Barcelona als 3 de Fehe
del corrent any de 1717. Zelós V. S. Iltma. de solicitar la major Gloria de
Altissim y de promourer lo culte degut á la Soberana Reyna dels Angels
Santisima, y de conseguir per eix medi la salut spiritual y temporal de las áni
mas que la Divina Providencia ha fiat á la vigilancia y cuydado de V. S. Iltrna..
Se digná V. S. Iltma. fundar 6 instituir prpetuement en dita parroquia1 iglesia
una confraria baix lo tito1 6 invocació de Maria Santissima de la Salut y fou
collocada per dit effecte en la capella manada construhir per V. S. Iltma.; per
Patrona y titular de aquella; la devota y protentosa Imatje de Maria Santic-
sima ....... Dignantse; no menos la benignitat gran de V. S. Iltma. pera mes
iilustrar á la dita Cofraria; no sols en ser lo primer confrare aiiístat baix la
sombra y amparo de tant Divina y Soberana Señora y al exemplar heroich de
V. S. Iltma.; tots los de sa familia, y altres molts ecclesiastichs com y tamM, 4
imitació de V. S. Iltma. los Illtre. y Nobles Señors Barons de Castelldekb;
que son al hora present lo Iltre. Sr. D. Francisco de Eril y Borlornbila Marque
de Rupit y lo Noble Sr. D. Francisco de Copons y Grimau, y quiscun de eh ab.
tota Ilur familia sino que desitjós també V. S. Iltma. del rnajor augment, bony
administració y perpetuitat de dita Santa Confraria se digna elegir pcr dit
effecte Duas Administradoras al zel y devoci6 de 1 s quak; com y , també al
cuidado y direcció del Dr. Andreu Sellas prevere Y actual Rector de la
& t a b b qw &m Pres-
I
criurei-se y. .a&v
@4&
--
%*4
Santa Conf-mria: Y

PRIHERAYENT ~ ~ - 1 de esta %e C ~ Q -T W. ~ --
tissim de la S a h t juntamwt :ah ñs daas Administ&@&y, SU
Rt. Rector qoi r y per teraps sifá d6 la p~esentt a r r ~ b ? ~ ~
Paria de Castelldefek bisb3f de B a r c e l ~ n ;reiint y govern* -+. ,
d;amonertant y persoadiwt á t&s b s emkires y confraressq t& $+@r
mes con~eriient,per b augmeat desta Santa Confraria.

1
' ' -
ITEJI que la niajor Administradora de nquesta Santa Confraria (lega ser cn-
sada 6 viuda; y la menor donaella. Elegint aquestas al te~npsde la fundaciú
lo Rt. Rector c k á cam principal; y apres anualment las clegan elegir; las
Administradoras que acabaran; a~omenantnetres cada una (de ab espres
concell y parer del dit Rt. Rector) y de aquestas sen estreguian, per extracció
dilas. La qual elecció 6 extraccio se fassia tots anys lo Diumenge abans del dia
vuyt de Dezeinbre entrant á la AdministracG la Vigilia de Nostra Señora de la 1
Concepció; que es la diada de la Vigilia qu.e fou cdbcada la Santa Imatje de
Mana Santiscin~ade la Salut.
=-:
ITEM. Com per gracia especial de V. S. Iltma., Es estada ekgida y amrne-
nada Josepha Prats (per tot b temps de la sua vida natural) per Sagristana m
del Altar ó Capella de Maria Santissima cle la Salut. Attenent V. ~ , f l t m a .lo ser
ella estada la que mes se es esmerada en conduhir y adornar la dita santa:
Imatge; antes, y despres de ser collocada. Pei- tant y altrament, se posa 5 la
Alta comprehenció de V. S. Iltma. que si la esperiencia enseña (morta que siga
la dita Josepha Prats) ser convenient per la Confraria, p a s a r en fer elkció de
nova Sagristana: que Rt. Rector qui es y per ternps será: facia y fer pniga la
elecció 6 nominació de nova sagristana; en lo mateis modo, forma y manera
que está dit de las Administradoras, cuydantse aquestas d'ek diners, emolu-
ments Y augments de la Confraria; y aquella dels ornaments y adornos dcl altar
ó Capella de la Santa Imatge de Mana Santissima de la Salut: com y també fer
lo d m e s que sie convenient per la Confraria: segons li será ordenat.

ITEM. Que tant las Administradoras de una; com la Sagristana de part


altre, degan donar compte aquellas de qualsevols charitats, entradas augmenb
y emolument. desta Santa Confrana; y aquesta de tota la roba blanca y demes
1 1

M * Que tots anys als T t di- del m*, de Bm*re; que es diaHdaper
dida; fou en son altar coUocada; per osyk i.& Y. 3.
h Ent. Imatge

; = &a unti ~ 0 1 ~ ~
professó; portant M lo tabernacle 1$&
batas d b de bknch,
á la Santa Imatge de Maria Santiaoima da h, h t a f & b & x & a b # a

e aniversaris cele-
sia en h altar 6
a de quktma de quatrc
Y f d ~ dIts w t r e Aniveaaria, ser-

confraressaá de
JIaria Santissima de la Salut siga perpetuament obligada la present Santa
Confraria en fer dir y celebrar, en lo altar 6 capella de la dita Santa Imatge
de 31aria Santissima de la Salut una misa ó aniversaris per quiscun conBsmz 6
confraressa; celebrador ó celebrada per lo Rt. Rector 6 Vicari de la pesmt
parroquia; per lo repós y sufragi del dits confrares y confrarecsas diffun~ts.

General entre los


ITEY y finalment. Imepiot la bona economia de algvnas confrarias: se
ordena que totas las personas de qualsevol ertat y sexo que sian; que voldrán
escriurerro per confrarer 6 coniraresoas de aquesta Santa Confraria y posarse
baix lo amparo y patracini de Maria Saotissima de la Salut. Degan donar de
charitat un real de entrada y apres un sou cada any pcr la conservació, aug-
ment y perpetuitat desta Santa Confraria (á mes de que guanyaran quarrznta
d i n de eerdó, concedits per sa Iltma. lo dic que se escriuran per confrares Ó
confraressas) Gaudiran y participaran de tetas las prerrogativas sobreditas en
lo any empero que hauran pqgat lo dit sou. Advertint que las personas que
pagaran deu rals, pagaran: per vida y rnort gaudint sempre dels dits mateisos
@degis, prerrogativas y sufres de la dita Santa Confraria: sens empais ni
contradicció alguna.

DESITJOSOS pues tots, Iltm. y Rm. Sr., de contribuir en quant sie posible
als fervorosos efectes de V. S. Iltma. y á que lo fi tant Sant ab que V. S. Iltrna.
ha fundada dita Santa Confrana; se logre a b la major perfecció; havem passat
B formar y á disposar los estatuts y ordinaci~nsque se presentan á V. S. Iltma.
Siiplicant se digna com á verdader fundador de dita Santa Confraria; manar
corregir y esmanar de ellas, tot quant aparega á V. S. IItma.; y pera sa major
observancia y vatiditat de 41- interpossr la Autoritat y Decret de V. S. Iltma.
que á mes de que será pera tots ks devots confrares y confraressas de Maria
Santisima de la Salut de gran cansolació ho rebrem tots á particular favor
de V. S. Iltma.

NOS Don Didacus de Astcwga & Cespedes Deu et Sta. Sedis Aplica gratia
Epus. Barchinonenais regiuaq. canciliarius: Cum Nos in actu visitationis eccto
Parachialis Beata Maria Gastrifidelium nra. Dioeces. Confratriam sub mvwq-
tione Beata Maria de SaIute in dicta Ecclesia erigi mandaverimus, et m n c
I Parochus, e t incola dicti loci Castrifidelium pro obsetvatione Decreti Visita-
tionis pro fatam confratiam erererint. w b k q . pro illiia regimine, pro fatas
orclinationes presentaverint; (Attento, quod in illis non s,unt qure sacris contra-
rientur canonibus, S a n c t o m P. P. Sanctonibuq nec S. C. T. Decretis Ideo
in illis nostram interponimus awtoritatem panter et Deeretum Dad. in achi
Vidtationis Generalis nostm Dioeces. In Vilk Martorell die sexta mensis May
a m o á Kal,. Domini Millesimo Septinpntesimo Decirno Septimo.
NDICE
........................... 75
m0 !lQmbro ................. 75
...* -
b - . . . &. ............................................... 88
es............................. 100
......................................... 108
......................... 1x1

á pm i a i s e . , .............. 114
TERCERA FARrS

ca&lId0f0~ ........................................................
Casa de La.Roca ....................................................
GavS ..............................................................
..........................................
Viiadecans y Sant Climent..
Documentos j~tificativos............................................
Autor: Bofarull y Sans, Francisco de, 1843-1938

Títol: El Castillo y la baronía de Aramprunyá / por Francisco de


Bofarull y Sans Publicació Barcelona : Imprenta de Heinrich y
Ca., 1911.

Descripció 192 p. : il. ; 30 cm.

Biblioteca Joan Rosell (El Prat de Llobregat)


L’exemplar fou adquirit l’any 1998 per 20.000 pessetes (120,00€).
Porta el codi del llibreter 42/25, Josep Maria Farré.
Característiques:
• Té duplicada la làmina “Castelldefels.- Torre del siglo XVI” situada
abans de la pàgina 129.
• A l’apèndix Documentos Justificativos l’ordre de les pàgines està
alterat segons: (...), 152, 153 (III), 158, (VI), 156, (V), 154, (IV), 160,
161 (...).
• Marques d’aigua de: José Guarro – Catalunya.

Biblioteca Joan Puigmalet (El Prat de Llobregat)


L’exemplar amb el que ha estat comparat per establir l’ordre normal de
les pàgines pertany a Joan Puigmalet. Aquest exemplar fou adquirit en
subhasta a Soler y Llach.

Marques d’aigua en fulls d’arbres genealògics: Extra Linen Bank J.F.& C.


i de José Guarro.

También podría gustarte