Introducció històrica i

cultural al segle XX italià

Literatura Italiana – Prof. Paolino Nappi
Itàlia abans de la
unificació
El Regne d’Itàlia
(1861)
El segle XX i les dues cares de la modernitat: el
segle breu?
«Semplificando al massimo, la vicenda del Novecento può essere
identificata come il lungo e violento percorso [recorregut] della più
grande e veloce trasformazione che si sia data nella storia della civiltà:
trasformazione dell’ambiente fisico; trasformazione della
comunicazione; globalizzazione dell’economia; mutazione
antropologica. Tutto ciò si è svolto in un groviglio [embolic, garbull,
garbuix] di entusiasmi, di delusioni, di utopie, di progetti di vita, di
fallimenti, di violenze e orrori inauditi, di ritorni della più scatenata
[incontrolada] barbarie. Quella del Novecento è stata la parabola della
modernità, o meglio di ciò che l’umanità del Novecento ha inteso per
modernità»
(Giulio Ferroni, Letteratura italiana contemporanea, Mondadori, 2007)
Giuseppe Pellizza da Volpedo, Il quarto stato (1898-1901). Milà, Museo del Novecento
 Algunes qüestions de llarga durada
• «Fatta l'Italia, bisogna fare gli italiani»
• La qüestió territorial: les terres irredemptes
• El Mezzogiorno (el sud del país): la “questione meridionale”
• L’emigració exterior i interior
• La mutació antropològica
• El conflicte entre l’Estat italià i l’Església: la “qüestió romana”
• La qüestió lingüística
 El “caràcter” dels italians
• “Il popolaccio italiano è il più cinico di tutti i popolacci. Quelli che
credono superiore a tutte per cinismo la nazione francese,
s’ingannano. Niuna vince né uguaglia in ciò l’italiana”.
• “Gl’italiani sono dunque nella pratica, e in parte eziandio
nell’intelletto, molto più filosofi di qualunque filosofo straniero,
poiché essi sono tanto più addomesticati, e per dir così convivono e
sono immedesimati con quella opinione e cognizione che è la somma
di tutta la filosofia, cioè la cognizione della vanità d’ogni cosa”.
(Giacomo Leopardi, Discorso sopra lo stato presente dei costumi
degl'italiani, 1824)
 El Mezzogiorno i la “qüestió meridional”

L’emigració dels italians del Sud –cap a

l’estranger i cap al Nord del país– va ser un
El “brigante” Carmine Crocco, un dels dels grans fenòmens socials i econòmics dels
protagonistes del “brigantaggio post- segles XIX i XX.
unitario”, és a dir, del moviment violent
contra la unificació al Sud del país.
El conflicte entre l’Estat italià i l’Església: la
«questió romana»

Via della Conciliazione, Roma.

El nom de la nova via romana
celebra els Pactes del Laterà
(1929) amb què el règim
feixista va posar fi a la “qüestió
romana”.
La qüestió
lingüística
 Fites de la història del segle XX italià
• Età giolittiana (època dels governs de Giovanni Giolitti) (1901-1914)
• La Primera Guerra Mundial (1915-1918)
• El feixisme (1922-1943), la Segona Guerra Mundial i la Resistència
• El naixement de la República Italiana (1946) i la Constitució (1948)
• La “primera” República (1946-1994)
• Moviment del 68
• La “segona” República (a partir de 1994)
 L’età giolittiana (1901-1914)
• El liberal Giovanni Giolitti Presidente del consiglio o Primo ministro
• Creixement econòmic i social
• Mediació política: socialistes en el Parlament; diàleg amb les parts socials;
primera vaga general a Itàlia (1904)
• Sufragi universal masculí (1912)
• Desenvolupament industrial, però amb un fort desequilibri entre nord i sud
del país: Fiat, Pirelli, gran indústria siderúrgica, però també emigració
massiva cap a l’estranger; la “il·lusió òptica”
• Comença la història del gran cinema italià
• Continua la dialèctica entre forces positives i negatives de la modernitat:
estetisme, filosofies irracionalistes, avantguardes, antiparlamentarisme,
etc.
Les colònies italianes
• Dodecanès
• Líbia
• Banya d’Àfrica (Somàlia, Etiòpia,
Eritrea)
 La Primera Guerra Mundial (1915-1918)
• Neutralitat inicial
• Tractat de Londres (1915): de la Triple Aliança a la Triple Entesa
• Caporetto (octubre-novembre 1917) i “ragazzi del ’99”
• 650.000 morts i un milió de ferits
• La “vittoria mutilata” (Fiume [Rijeka] i Dalmàcia)
• Un llibre i una pel·lícula: Uomini contro de Francesco Rosi (1970), film
inspirat en la novel·la autobiogràfica Un anno sull’altipiano d’Emilio
Lussu (1938) [26min15s-30min40s]
Territoris
italians
després de
la Primera
Guerra
Mundial
 Els
monuments
de la Grande
Guerra

Sacrario militare di Redipuglia; Monumento al Milite Ignoto di Roma

 Itàlia sota el règim feixista (1922-1943)
• Benito Mussolini, ex socialista, funda els Fasci italiani di combattimento
(1919), primer nucli del Partito Nazionale Fascista (1921)
• La marxa sobre Roma (octubre 1922): la presa del poder de Mussolini
• Assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti (juny 1924)
• Promulgació de les Leggi fascistissime (1925-26): cap a un règim totalitari
• Pactes del Laterà entre el govern feixista i l’Església
• Intervenció en la Guerra Civil espanyola i guerres colonials: fundació de
l’Imperi italià (1936-1943)
• Juliol de 1943: Caiguda i detenció de Mussolini
• La República Social Italiana o República de Salò (1943-1945)
 Itàlia sota el règim feixista (1922-1943):
propaganda i consens
• El consens de l’acadèmica italiana. Jurament de fidelitat al règim dels
professors universitaris italians (1931): només una quinzena de professors
(de 1251) es van negar a firmar el jurament

• Propaganda feixista: Mussolini i la batuda del gra (estiu 1935):

https://www.youtube.com/watch?v=huI_AaP3Vkg

• El consens a la guerra. Anunci de la Declaració de guerra a França i Regne

Unit (10 de juny de 1940):
https://www.youtube.com/watch?v=b8NNdngEMWM
[«L’ora delle decisioni irrevocabili […] la dichiarazione di guerra è
già stata consegnata agli ambasciatori»]
 La Segona Guerra Mundial i la Resistència
(1940-1945)
• Declaració de guerra a França i Regne Unit (juny de 1940)
• Ocupació d’Albània, guerra italo-grega i invasió de Iugoslàvia (1940-41):
crims de guerra (contra l’estereotip de italiani brava gente)
• Campanyes d’Àfrica i Unió Soviètica (1942): cap a la derrota
• Juliol de 1943: desembarcament dels Aliats a Sicília i destitució de Benito
Mussolini (caiguda del règim feixista)
• 8 de septembre de 1943: notícia de l’armistici; govern Badoglio
• Itàlia en la Guerra civil (1943-1945): la Resistència partisana al nazi-feixisme
• 16 d’octubre de 1943: batuda del gueto de Roma i deportació dels jueus
• 25 abril de 1945: alliberament d’Itàlia
Naix la República Italiana
(2 de juny de 1946)
 La “primera” República (I): reconstrucció i
“miracle econòmic”
• La Constitució de la República (1948)
• Dos blocs: la Democrazia Cristiana i el PCI
• El centrisme i la reconstrucció: el “piano Casa” i la reforma agrària
• Naix la televisió RAI (1954): “Tutti a letto dopo Carosello”
• Els esdeveniments de l’any 1956: XX Congrés del PCUS i la repressió de la
Insurrecció hongaresa
• El boom o “miracolo economico” (1958-1963)
• L’època daurada del cinema italià: La dolce vita de Federico Fellini; Rocco e i
suoi fratelli de Luchino Visconti; L’avventura de Michelangelo Antonioni,
etc. etc.
Il Sessantotto
Don Lorenzo Milani (1923-67): un revolucionari abans
de la revolució
En el mur de l’escola de Barbiana, el
poble de Toscana on Lorenzo Milani vivia i
treballava com a mestre, es llegia:
“L’operaio conosce 100 parole, il padrone
1000, per questo è lui il padrone”

Lettera a una professoressa (1967), una

obra fonamental escrita per Lorenzo
Milani amb els seus alumnes de Barbiana:

“Del resto bisognerebbe intendersi su

cosa sia la lingua corretta. Le lingue le
creano i poveri e poi seguitano a
rinnovarle all’infinito. I ricchi le
cristallizzano per poter sfottere [burlar,
amoïnar, prendre el pèl] chi non parla
come loro. O per bocciarlo [suspendre’l].”
 La “primera” República (II): centro-sinistra,
anni di piombo, “riflusso”
• L’època dels governs de centre-esquerra (des de l’any 1963)
• L’ “autunno caldo” (1969-1970)
• Crisi econòmica del 73
• La llei de divorci (1970) i referèndum abrogatiu (1974)
• Atemptat de Piazza Fontana (12 de desembre de 1969): comença la “strategia
della tensione”
• Les “Brigate Rosse”: segrest i assassinat d’Aldo Moro (1978)
• Eleccions de l’any 1976 (PCI 34,4%); Enrico Berlinguer i el “compromesso storico”
• El moviment del 77
• El moviment feminista i la legalització de l’avortament (1978)
• El “reflux” dels anys 80: Bettino Craxi, Giulio Andreotti (vegeu la pel·lícula Il divo
de Paolo Sorrentino), la televisió i la “Milano da bere”
El moviment del 77
 De la “primera” a la “segona” República
• Mani pulite (Tangentopoli): el gran escàndol judiciari de la política
italiana de la “primera” República
• La màfia assassina els jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino
• Dissolució del PCI (1991)
• Dissolució de la DC i del PSI (1994) i “diàspora” democristiana
• La “discesa in campo” (entrada en política) de Silvio Berlusconi (1994)
amb el seu partit “Forza Italia”
• Bipolarisme i nous partits de dreta: Alleanza Nazionale i Lega Nord
• Neoliberalisme triomfant
 Bibliografia
• Asor Rosa, Alberto (2009). Storia europea della letteratura italiana, III. La
letteratura della Nazione. Torino: Einaudi.
• Bollati, Giulio (2011). L’italiano. Il carattere nazionale come storia e come
invenzione. Torino: Einaudi.
• Ferroni, Giulio (2007). Letteratura italiana contemporanea. 1900-1945. Milano:
Mondadori.
• Ferroni, Giulio (1945-2007). Letteratura italiana contemporanea. 1945-2007.
Milano: Mondadori.
• Ginsborg, Paul (2006). Storia d’Italia dal dopoguerra a oggi. Torino: Einaudi.
• Guglielmino, Salvatore (1998). Guida al Novecento. Milano: Principato.
• Guglielmino, Salvatore, & Grosser, Hermann (1987-1993). Il sistema letterario:
guida alla storia letteraria e all’analisi testuale. Il Novecento. Milano: Principato.
• Pavone, Claudio (2007). Prima lezione di storia contemporanea. Roma-Bari:
Laterza.
27