1. Català “ Amara’t de Poesia” Toni Tripiana Brian Sánchez Eusebio de Sande
2. ACTIVITAT 1 Antònia Font. Biografia Antònia Font és un grup format en 1997 a Mallorca, la seva música es caracteritza pel seu to festiu i lletres fantàstiques. Temes habituals en la seva música són l' espai, l' astronomia, l’astronàutica, la robòtica, el mar... temes molt allunyats, en general, als habituals en la majoria de grups. Sovint estableixen un joc entre aquests temes i els quotidians i pròxims, per a destacar així el constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món que estem immersos. Se li classifica habitualment com un grup de pop, encara que ells manifesten que al compondre les cançons no tenen "prejudicis d' estil" i que això és una mica que sovint surt espontàniament. El compositor del grup és Joan Miquel Oliver, que alhora és el guitarrista. També ha editat discos en solitari i compon per a altres grups. Història Origen del nom A pesar de les diferents versions i llegendes que han circulat, sempre que al grup se li ha preguntat sobre el seu nom ha respost que es deu a una companya d' universitat que els va acompanyar durant el període de formació. Conten que es va alegrar molt quan ells van decidir posar-li el seu nom a un grup format només per barons. Trajectòria En 1997 Antònia Font grava la seva maqueta amb els temes Cibernauta Joan, S' Univers és uneixi festa, Rumba i És xifon és un aparell i aquest mateix any toquen en el seu primer concert a Bunyola. En 1999 va gravar en els estudis Tj Sò el seu primer disc cridat Antònia Font igual que el grup, sota la producció de Tomeu Janer. Dos anys més tard, el 17 de febrer de 2001, van presentar el segon disc: A Rússia. Van optar en aquesta ocasió pel continuisme ja que l' anterior havia funcionat i la fórmula conreada els agradava, segons opina Pau Debon, el cantant del grup. Ja en aquests dos discos estan molt presents els elements sorprenents. El seu següent treball discogràfic, cridat Alegria, va aparèixer al cap d'un any. Sense abandonar el seu estil, el to i el ritme de les seves cançons sofreix un canvi molt major entre el segon disc i aquest que entre el primer i el segon. Taxi, el quart treball discogràfic d'Antònia Font es va presentar en 2004 i ho va fer acompanyat de material audiovisual (un DVD i textos adjunts). En 2005 es va presentar Batiscafo Katiuskas. Si el disc Taxi es caracteritza pel seu contingut relacionat amb l' espai exterior i els mons i personatges inventats, Batiscafo Katiuskas és un viatge interior en el qual la solitud i malenconia estan molt presents.
3. Fotos del grup i lletres de cançons "Antònia Font – Vos estim a tots igual" Tenc un zoo dins ca meva, ses lleones se "jalen" sa penya, ses goril.les mengen herba, realment són bones ties. I ses àgu iles marines són més putes que ses gallines, sa gallina diu que no (SIC), que és més puta es gorrió. Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual. I es canaris sedentaris tornen "locos" dins sa gàbia, i ses guàtleres, què bones, sempre n'he de dur de noves. I es mussol sap metafísica i sa física no falla, què difícil separar ses coales des "coals"! Des meus vidres entelats, des meu cel insufucient, de carrers abandonats, d'arbres tan indiferents. Ses "monees" en es arbres mengen plàtans de Canàries, se cotorres discuteixen, es mussol fa tres capades. I de serps no en vull ni veure que m'espanten ses clientes, unes nines que se pensen que la Verge nom Esteve. Perquè sou irracionals, perquè sou elementals, perquè sou de mar i cel i terrestres com es fang.
4. "Antònia Font – Tokio m’és igual" Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns de gelocatil i cafeïna arrancarem almanco avui senyoreta, m´estimi amb molta força i primavera a certa circumstància i perfil shangai no és pequín i és només quan som una piltrafa que m´escric i me dibuix sé que per tu i jo una línea recta mos separa sempre junts senyoreta, m´estimi amb molta força i primavera a certa circumstància i perfil shangai no és pequín senyoreta, ca meva s´abandona i no ho supera su asiento en posición vertical pequín no és shangai senyoreta, m´estimi com s´estima en es cinema a certa circumstància i perfil shangai no és pequín senyoreta, neons i cosmopolis a tebeos de shushi panasonic total tokio m´és igual.
5. “ Antònia Font – Alegria...” Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó, damunt la mar arrissada es avions. Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent, me sala i m´arengada sa pell. Es penya-segat i una pluja suau de pols estel·lar. Cau es sol de s´hora baixa i plàcidament sa gent se dutxa i ompl es carrers. Cau es sol de s´hora baixa dins es meu cor, tothom m´estima i jo estim tothom. http://www.free-lyrics.org Falla sa corrent ses fireres no vendran cacauets. Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s´acaben i es fars il·luminen ses gòndoles entre ses cases. Alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida... Alegria! Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó, damunt la mar arrissada es avions. Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent, me sala i m´arengada sa pell. Es municipals, és evident, fan aparcar bé a sa gent. I Alegria...
6. Categoria Amorosa. Joaquim Sabina – Princesa Entre la cirrosi I la sobredosi Camines sempre, nina. Amb la teva bruta camisa I, en lloc de somriure, Una espècie de ganyota. Com no imaginar-te, com no recordar-te fa tot just dos anys? Quan eres la princesa De la boca de maduixa, Quan tenies encara aquesta forma De fer-me mal. Ara és massa tard, princesa. Busca’t un altre gos que et bordi, princesa. Maleït sigui el guru Que va aixecar entre tu I jo un silenci fosc, Del que ja només surts Per a dir-me, d’acord, Deixa’m vint euros. Ja no et tinc por Nena, però no puc Seguir-te en el teu viatge. Quantes vegades hagués donat la vida sencera Perquè tu em demanessis Dur-te l’equipatge. Ara és massa tard, princesa... Tu que vas sembrar en totes Les illes de la moda Les flors de la teva gràcia, com no anaves a veure’t Embolicada en una mort Amb assalt a farmàcia? amb quina llei condemnar-te Si som jutge i part Tots dels teus fets? Segueix amb les teves mogudes, Però no demanis que em passi la vida pagant-te fiances. Ara és massa tard, princesa Busca’t un altre gos que et bordi, princesa. ACTIVITAT 2 Recull de Cançons i Poemes
7. Categoria de Mort, Política i Mediambient. Lluís Llach - Terra Terra avall, heus aquí finalment el meu lloc on viuré la mort, per molt que el pensament aixequi el vol: és terra avall la darrera estació, m’agradi o no. Terra avall ben mirat un bon jaç per al repòs, el més llarg de tots. Caldrà endreçar-lo bé i a poc a poc, guarnir-lo amb gust i fer-ne un bell racó, bonic i dolç. Així doncs ho proclamo als quatre vents; terra avall tinc la casa del meu demà. Res de fums, que m’embruten del cel i les flors de l’últim recer. Que és fum d’anhel cremat al treballador i terra avall d’esquerres tindré el cor, la pols, la tos. Si apareix algun cínic de professió predicant: "que ecològic que és el neutró", de terra avall sorgiran els meus dits com estenalles d’un pop venjatiu per engolir-lo a la panxa del bou, on si que hi neva, on sí que hi plou, on les calderes esclaten al foc. Si apareix algun cínic de professió predicant: "que ecològic que és el neutró", de terra avall sorgiran els meus dits com estenalles d’un pop venjatiu per engolir-lo a la panxa del bou, on si que hi neva, on sí que hi plou, on les calderes esclaten al foc. És l’infern per als voltors, atiem-hi un gran foc! Militars: prohibit que poseu els esclops sobre el meu redós. Que basca em fan les raons que us fan com sou i quan parleu de pau als ulls us veig dos clots de por. Si apareix un cranc cínic de professió tot lloant les virils formes del canó, de terra aval pujaran els meus crits com coloms blancs segrestant l’armament per engolir-lo a la panxa del bou, on sí que hi neva, on sí que hi plou on les calderes esclaten al foc. És l’infern per als voltors atiem-hi un gran foc! Tindrem l’ajut del bon Pere Botero, d’àngels i arcàngels caiguts en la reforma, aplegarem paperassa i poltrones, farem fogueres dansant la gran joia! Terra avall... heus aquí el meu lloc...
8. Categoria de la vida. Els pets - Agost Descamisat Sisquet fa tard, diu adéu a la colla. L'han vacunat contra l'asfalt en un poblet de costa On d'amagat l'espera darrera de l'església mig tremolós aquell petó que tindrà gust a sal de mar i a nit plena d'estrelles. Un pel suat Cesc s'ha llevat de fer la migdiada, mentre al costat la dona va desant rasclets i pales i mirant com la nena rebossada d'arena dorm al sofà pensa que mai tindrà millor moment per anar a buscar la parelleta Que arribi l'agost feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Des del cafè el senyor Francesc mira la gent com tomba fent el tallat on fa tants anys te un reservat a l'ombra i quan la dona arriba li acosta la cadira del seu costat i li estreny la ma pensant que el mar és com la vida que no atura el ritme mai. Que arribi l'agost vital i enganxós per treure'ns les presses i recuperar la tendresa del mon. Que arribi l'agost feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc
9. Categoria d’amor. Luis Eduardo Aute – Un petó per fusil No se m'ocorre altra manera de seguir en peu de guerra que acollir-me entre els teus braços practicant el de cara a terra... i camuflar-me amb la teva carn en la seva passió més incivil per a plantar cara a la gossada quan escapi de la cleda. No se m'ocorre altra manera de seguir en la trinxera amb un petó per fusell... No se m'ocorre altra manera de seguir no sé cap a on... que anar després del fum que assenyala el foc que el teu cos amaga per a trobar la llum fugaç, d'algun llampec d'abril que em descobreixi un clarobscur, una silueta algun perfil. No se m'ocorre altra manera de vèncer l'etern dubte que sotmetre'm a la veritat finita de la teva pell nua, més poderosa que la tirania de qualsevol rèptil encimbellat a les escombraries de la seva torre d'ivori...
10. Categoria D’amor i amistat. Nick Cave - Recupera'l Aquest jardí que vaig construir per a tu en el qual et sentis i anheles, mai ho deixaré, carinyo. No podria suportar tornar i trobar-me'l sense cuidar, amb tots els arbres doblegats cap avall. Aquest jardí és la nostra casa, estimada, i no tinc cap altre lloc on anar. Així que recupera, recupera cada mínima llàgrima. Recupera cada por inútil. Recupera tots els teus somnis destrossats i els espargiré pel mar, pel mar. Els geranis en l'ampit de la teva finestra, els clavells, afecte, i els narcisos, són flors ordinàries però anhelen la teva llum i la teva tremolosa voluntat. Encara tremoles, i jo també tremolo. Per a ser honest, no sé que més fer. Així que recupera. Recupera cada somni oblidat. Recupera cada petit projecte. Recupera cada petita por i els faré desaparèixer. Així que recupera'l, recupera'l. Recupera cada petita cosa. Recupera cada minúscula por. Recupera cada somni destrossat i ho espargiré pel mar.
11. Categoria d’amor, amistat i records. Leonard Cohen – Hallelujah He escoltat dir que havia un acord secret que tocava David i que agradava al Senyor però a tu no t'importa gens realment la música veritat ? Era alguna cosa com això: la quarta, la cinquena, la cadència menor, la major ascendent el rei confós i frustrat component Aleluya La teva fe era forta però necessitaves ser provat Tu la vas veure banyant-se en la teulada La seva bellesa i la llum de la lluna et van derrotar Ella et va encadenar a una cadira de cuina Va trencar el teu tron, et va tallar el pèl i dels teus llavis va esborrar el Aleluya Tu dius que vaig prendre el nom en va quan ni tan sols conec el nom però si ho vaig fer, bo, realment què seria això per a tu ? Hi ha una flamarada de llum en totes i cadascuna de les paraules No importa quina escoltessis el Aleluya sant o el trencat. Ho vaig fer el millor que vaig poder que no era molt No vaig poder sentir així que vaig intentar tocar He dit la veritat. No vaig venir a enganyar-te i fins i tot encara que tot fos malament romandria davant del Senyor de la Cançó sense no-res en la meva llengua menys: Aleluya.
12. ACTIVITAT 3 POEMES VISUALS ELEGIA AL CHE En aquest poema visual surt un abecedari on hi falten les lletres C, H i E, que representa que el CHE va ser diferent dels demés i no va seguir l’ordre establert.
13. L’ESTEL Aquest poema representa que cada cop es segueixen més les marques i que són l’estrella polar de la nostra era. Critica el consumisme.
14. L’INTEL·LECTUAL Aquest poema reflecteix una persona amb tant cervell que va fer explotar el crani. D’alguna manera vol dir que les persones no tenim massa seny i que estem acostumats a utilitzar poc el cap, i com no el tenim acostumat, el crani no és gran i es trenca.
15. MIRALLS Aquest poema visual ens diu que els poemes poden ser diferents depenent com els miris. També ens diu que hi ha molts tipus de poemes i que d’alguna manera són un reflex de la nostra societat.
16. VAMPIR Aquest poema reflecteix que a vegades les coses no surten bé. Es veu perquè normalment surt un colom del barret i no un rat-penat.
17. ACTIVITAT 4 Poemes i cançons Roser Nostra Roser nostra Que estàs a la classe Santificat sigui el mini-portàtil Vingui a nosaltres el positiu Que es faci la teva voluntat tant a les llibretes com als exàmens Dóna’ns la teva rialla de cada dia Perdona els nostres retards Com nosaltres perdonem les teves parides No ens deixis suspendre quart I lliura’ns del Monràs, ROSER!
18. Rutina Comença la classe Amb molt de soroll Sona: PARTE! Un entrecuix moll. Un altre matí De cansament i son Entregar un caixetí El més avorrit d’aquest món.
19. L’esternocleidomastoidal Aquell múscul oblidat, Però que als llibres surt, Ni es cansa ni es queixa, De que és el més curt. Creix fort pel coll, Sense cap fisura, Sembla poc el seu treball, Però bé que ajuda.
20. Xiclet Ronda i ronda per la boca, Mastegant fins que s’esgota, Fins que el globus explota, Tota previsió es poca. Sota la taula la seva llar, Amagatall dels seus germans, Milers i milers de mans, Que les han deixat enganxats.
21. La Gorra Em protegeix el cap del sol, i tot i això l’han prohibida, Sense cap tipus de consol, Te la treuen de seguida. Al cap d’estudis li té por, Quan el veu pel passadís, Te la treu sense pudor, Sense retorn ni compromís.
22. L’Alopècia. (Tears in Heaven) Qui és l’alopècia? Encara no me l’han presentada, Em miraré bé el mirall, Sobre el front és posada. Se’m veu el cartró, Deuen ser els gens, Quatre pèls mal posats A la calva. Ja no hi ha res a fer... M’oblidaré de les canes, I ara pels matins, Pasaré fred amb ganes. Ara ja no sé, Si m’hauré de fregar Amb xampú Ni fins on, Rentar la cara.
23. Expulsió (Satisfaction) No em puc permetre, Una altra expulsió,, No em puc permetre, Una altra expulsió,, O sinó, O sinó, O sinó... No podré anar D’excursió El monràs fora em fotrà, Però més tard em podré llevar, El monràs fora em fotrà Però més tard em podré llevar. Pero no, Pero no, Pero no... Em trauré l’ESO.
